MALLORCA: Lux (1), Héctor (0), Ballesteros (0), Nunes (0), Fernando Navarro (0), Borja Valero (1), Basinas (1), Jonás Gutiérrez (1), Arango (1), Ibagaza (1) i Güiza (2).
Castro (1) substituí Basinas en el minut 71 i Víctor (1) suplí Jonás Gutiérrez en el minut 82.
VALÈNCIA: Hildebrand (3), Caneira (2), Helguera (1), Alexis (-), Moretti (1), Albelda (1), M. Fernandes (2), Joaquín (1), Vicente (1), Silva (1) i Morientes (2).
Miguel (2) substituí Alexis, lesionat, en el minut 4, Angulo (1) suplí Vicente en el minut 73 i Arizmendi (1) entrà per Joaquín en el minut 83.
ÀRBITRE: Medina Cantalejo (1) del comitè andalús. Amonestà amb targeta groga a Moretti en el minut 9, Caneira en el minut 22, Basinas en el minut 44, Fernandes en el minut 58, Jonás Gutiérrez en el minut 58, 'Ballesteros en el minut 73 i Fernando Navarro en el minut 92. No va estar gaire encertat en diferents apreciacions.
GOLS: 0-1: minut 45, excepcional rematada de Miguel des de la banda dreta, que remata Morientes, completament sol en el segon pal.
0-2: minut 62, Silva deixa enrere el seu marcador, arriba fins a la línea de fons i centra la pilota enrere on Morientes, altre cop, supera Lux.
INCIDÈNCIES: Fluixa entrada a l'ONO Estadi. Un grup d'incondicionals del València presencià el partit i celebrà, a les totes, el triomf del conjunt entrenat ahir per Óscar Fernández. Alexis hagué d'abandonar el terreny de joc poc després de l'inici del partit quan va caure malament en un bot amb Güiza. El futbolista serà examinat dilluns en detall, però una primera exploració fa pensar en un trencament de lligaments. Els aficionats del Reial Mallorca abandonaren l'estadi abans d'hora i quan l'àrbitre assenyalà el final ja eren molts els que havien deixat el camp.

PEP VERGER
Quin desastre! El Mallorca cercà el gol, atacà amb insistència, però fou superat per un efectiu València. El conjunt de Gregorio Manzano mostrà ahir tot el mostruari de carències, patí de falta de consistència defensiva, fou mediocre a la zona central i Güiza, quasi sempre massa sol, no encertà ahir, tot i que ho intentà amb més voluntat que encert.

Manzano, tal i com estava previst, introduí canvis a l'onze inicial. A la porteria, amb Moyà sancionat, Lux es situà sota els pals. En defensa, jugaren els de sempre, és a dir, Héctor, Ballesteros, Nunes i Navarro. En el centre del camp, Basinas i Borja Valero ocuparen el doble pivot amb Jonás Gutiérrez a la dreta i Arango a l'esquerra amb Ibagaza just per darrere Güiza.

El València, amb el provisional Oscar Fernández a la banqueta i les baixes de Cañizares, Marchena, Baraja, Villa i Albiol, presentà un equip ben competitiu amb futbolistes d'indiscutible vàlua. Just començar, el València patí el primer ensurt quan Alexis, disputant una pilota per alt quedà lesionat. Miguel entrà al camp i Caneira es col·locà com a central.

El Mallorca, després d'uns primers minuts igualats, agafà la iniciativa, però no aconseguia arribar a les rodalies de la porteria d'Hildebrand amb opcions. El conjunt de Manzano, per moments, controlà el centre del camp amb Valero, Basinas i Ibagaza. Però si Güiza no rep pilotes és impossible que marqui. El domini del Mallorca ben aviat es convertí en un vell record. El València, tot i les baixes, compta amb futbolistes de gran qualitat i no tardaren en demostrar la seva habilitat. Albelda i Manuel Fernandes superaven a la parella mallorquinista i el València començà a moure la pilota. No creaven oportunitats, però tenien l'esfèric. El Mallorca, aleshores, ja jugava al contracop.

La més clara oportunitat del València arribà poc després que es complís la primera mitja hora quan Ibagaza va cometre penal sobre Silva. Medina Cantalejo deixà continuar. Uff! Quin esglai! El València, emperò, era millor.

Una badada defensiva del València va fer possible que Ibagaza recuperàs una pilota ben aprop de l'àrea rival. Xutà amb intenció i Hildebrand s'hagué de lluir per aturar l'esfèric. La lluita tàctica era plantejada al centre del camp, on s'acumulaven homes, però faltaven idees. Així, després d'un bon xut de Jonás Gutiérrez, que sortí fora per poc, el partit viatjà cap al descans. Però encara abans del descans, Miguel, tot i l'oposició de Jonás, centrà i Morientes, completament sol en el segon pal, superà un bocabadat Lux. I acte seguit s'arribà al descans.

El Mallorca espitjà a la segona meitat. I des del primer minut. Jonás va fer una jugada excepcional, deixà enrere Helguera en dues ocasions, però Hildebrand aturà el seu potent xut. L'argentí havia pecat d'egoista.

El València havia tirat la defensa enrere i el Mallorca dominava a plaer. El conjunt de Manzano cercava el gol, Arango demostrava que era viu, Güiza va estar ben aprop de marcar en una gran jugada individual... El gol semblava imminent. El Mallorca, tot i que perdia l'ordre defensiu, atacava amb insistència, però ho feia més amb el cor que amb el cap. Així, en una ràpida jugada de contracop, Morientes aprofità una passada enrere de Silva, que havia arribat fins a la línea de fons, per sentenciar el duel amb un gran gol.

Els dos darrers partits que el Mallorca havia anat perdent per zero gols a dos els havia acabat guanyant amb remuntades èpiques. Però el València no és ni el Valladolid ni el Getafe. Medina Cantalejo perdonà la segona cartolina admonitòria a Moretti i poc després no expulsà Navarro per una agressió del defensor a Joaquín.

En el tram final insistí el Mallorca i només la mala fortuna i el porter Hildebrand impediren el gol. La remontada no havia estat possible.