algo de nubes
  • Màx: 18°
  • Mín: 15°
16°

1-0: El Mallorca certifica la permanència

Obté el rècord de guanyar sis partits consecutius a Palma

76260

Chabaud intercepta una de les clàssiques incursions de Jonás Gutiérrez a l'àrea contrària.

MONSERRAT.

Quin avorriment! Quina misèria! Quin triomf més avar! Què s'acabi ja! El Reial Mallorca aplicà la llei del mínim esforç, superà el Nàstic de Tarragona per la mínima (1-0) i certificà, pràcticament, la permanència una temporada més a Primera Divisió en un partit per oblidar. Això sí, aquest Mallorca és de rècord, ja que ahir sumà la sisena victòria consecutiva a Palma. Una fita històrica mai no aconseguida abans.

Ahir, el problema també fou d'actitud. Ja està bé! Queden set jornades de Lliga i el tram final de la competició, amb el Mallorca salvat, es presenta com un suplici. De fet, fins i tot, es varen poder escoltar alguns xiulets a la segona part. Trenta-nou punts no són matemàticament suficients, però... Ahir, davant el Nàstic de Tarragona, coer de Primera Divisió amb només 24 punts, el Mallorca fou fidel a la falta d'ambició de Gregorio Manzano, un tècnic mediocre que en 31 jornades de Lliga no ha estat capaç de treure el millor rendiment a un grup de futbolistes notable. L'afició, en tot cas, ja sap que aquest equip pot aspirar a alguna cosa més que la simple permanència i que només la falta de criteri del tècnic andalús ha fet possible que s'arribi a les darreres jornades sense opcions de lluitar per un objectiu major que continuar a Primera Divisió. El Mallorca, ni davant un rival com el Nàstic, fou capaç de fer bon futbol. Manzano espanta els aficionats, condemnant els incondicionals a l'avorriment.

Ahir, de sortida, el Mallorca sortí, com estava previst, amb dos davanters -Arango i Víctor-, per derrotar un Nàstic que havia de menester els punts a totes passades.

Ben aviat, Víctor disposà de la primera oportunitat, però el Nàstic, ben plantat, deixà clar que cercava el triomf. Portillo, de cap, envià la pilota fora i Campano, completament sol, no encertà a boca de canó.

El conjunt de Paco Flores semblava ben plantat quan un contracop mallorquinista agafà els catalans fora de lloc. Jonás Gutiérrez va fer una bona passada, Arango, de tacó, envià la pilota a Víctor, que superà el propi marcador, i inaugurà el marcador de l'Ono.

El Mallorca semblava jugar a mig gas, sense motivació davant un Nàstic que ho intentava, però sense encert.

Un possible penal de Bizarri a Navarro quedà sense sanció. El Nàstic acaparava la pilota, tenia més possessió, però remava i remava per morir irremeiablement a les rodalies de l'àrea de Moyà.

La segona partit començà sense canvis. El Nàstic volia la pilota i el Mallorca fiava la seva sort al contracop. Jonás Gutiérrez s'endugué una bona xiulada en enredar-se en excés i tudar una clara ocasió de gol. Flores cercà gol i donà entrada a Rubén Castro, però res no varià. Trejo, que mostrà detalls de qualitat, substituí Pereyra, lesionat, però el partit estava anestesiat, mig mort. El Nàstic era incapaç de crear perill i el Mallorca donava per bona la mínima victòria.

Varela, que sortí en els darrers minuts, s'intentà reivindicar, disposà d'una clara oportunitat, però no encertà. Així, s'arribà al final dels noranta minuts en un partit de rècord -sis victòries a Palma. Ara, just queda esperar la certificació definitiva de la permanència, però es pot fer amb tranquil·litat.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.