Ni una oportunitat. Misèria. El València superà amb solvència i sense dificultats (3-0) un innocent, desdibuixat i apàtic Mallorca. Quina vergonya! És imprescindible cercar solucions. La Lliga s'atura ara i no es reiniciarà fins dia vuit de gener. Hi ha temps per reforçar l'equip i iniciar l'any amb una plantilla més solvent i compensada. El partit d'ahir no ha de servir per fixar les necessitats de l'equip, ja que podríem arribar a la falsa conclusió que és imprescindible canviar tot l'equip. Ara bé, és ben necessari contractar, com a mínim, un home per línia.

El conjunt d'Héctor Cúper aguantà sense gaire dificultats durant la primera meitat, tot i que les aproximacions més perilloses foren del València. El Mallorca es defensà bé, però no trenà ni una jugada i no va ser capaç de fer ni una sola passada amb certa intenció. Jonás Gutiérrez es va lesionar a la darrera jugada del primer temps, però així i tot inicià la segona meitat.

A la represa, encara abans que es complís el primer minut de la segona meitat, marcà el València, després d'una errada del lesionat Jonás Gutiérrez, que continuava al camp. Una bona combinació entre Vicente i Aimar finalitzà amb un ajustat xut d'Albelda que Prats no pogué aturar.

El partit quedà llest, ja que el Mallorca no mostrà ni la mínima capacitat de reacció. Campano sortí en substitució de Jonás Gutiérrez, però el València no tardà gaire a fer el segon. David Villa, fent una mitja títera, rematà sense oposició un rebuig de Prats, després d'un gran xut de Vicente.

El Mallorca ja tenia els braços baixats i estava absolutament derrotat. El València, molt millor que a la primera meitat, ara arribava amb facilitat, creava molt perill i se succeïen les oportunitats a la porteria de Prats. Cúper cercà solucions i donà entrada a Okubo en substitució de Víctor. Poc després, Doni entrà per un inèdit Farinós.

El Mallorca ho intentava, però sense ordre, ni disciplina, ni imaginació... El conjunt d'Héctor Cúper necessita amb urgència un organitzador, un distribuïdor, un cervell... L'equip estava entregat, enfonsat. El València humiliava ja el Mallorca, que hauria pogut fer un bon grapat de gols si hagués encertat en els darrers metres.

Fabio Aurelio, que acabava d'entrar, va fer el tercer gol valencianista. El desastre era complet, però encara restaven deu minuts per al final. Quin suplici! El cronòmetre semblava aturat i el final del partit mai no arribava. Finalment, Esquinas Torres assenyalà el camí dels vestidors.

El partit s'havia acabat i el Mallorca continuava amb setze punts, però fora encara de la zona de descens. Ara, comencen les vacances pels futbolistes, però la planta noble de Son Moix tindrà feina extra. És del tot imprescindible fitxar, reforçar aquest equip per no passar les dificultats patides la temporada passada.

Ahir, el Mallorca mostrà la seva pitjor cara. Els futbolistes i el propi Cúper, encara amb la pilota en joc, es notaven abatuts, desconcertats. L'equip havia fet un partit infame, especialment a la segona meitat. No s'havia creat ni una sola oportunitat clara de gol en noranta minuts.