Els números, sempre freds, diuen que el Mallorca serà probablement d'aquí a tres setmanes com a màxim equip de Segona Divisió. El Llevant suma tres punts més que el conjunt vermellenc, que en realitat són quatre pel golaveratge, quan només manquen nou punts en disputa.
Però també és veritat que una anàlisi de les circumstàncies obren, després d'haver-se jugat la jornada 35a, una porta a l'esperança. El calendari és un dels factors que conviden a l'optimisme, amb partits en teoria més assequibles per als illencs que per als granotes, però n'hi ha més. Sense dubte el més clar és la trajectòria d'un i altre conjunt. D'una banda, el Mallorca ha sumat 8 dels darrers dotze punts en disputa. De l'altra, el Llevant no guanya des del mes de març i ha aconseguit un punt en les últimes set jornades. El canvi d'entrenador de moment no ha donat els seus fruits i ahir varen caure novament derrotats, en aquesta ocasió a Albacete.
Existeixen també factors «intrínsecs» en el conjunt de Cúper per creure que encara és possible el miracle: l'estat físic és el millor de la temporada; alguns jugadors han assolit el seu millor moment en aquesta recta final del campionat; la defensa ha deixat de ser una revetla; i en atac, a manca dels gols de Luis Garcia, qualsevol altre pot marcar, com han demostrat en les darreres tres jornades Campano (2), Iuliano, Víctor, Arango i Farinós.
L'experiència dels futbolistes vermellencs ha de ser una raó més per creure en la permanència en contraposició a un Llevant acabat d'ascendir. I una altra, el fet que dos dels tres últims partits es juguin a Son Moix, que ha de ser una autèntica olla de pressió contra l'Athletic i el Betis.
Els seguidors vermellencs tenen, idò, llicència per somiar.
