Nou desastre a Son Moix. El Mallorca continua sense guanyar dins el seu estadi i oferint una imatge lamentable. El Mallorca vaga pels terrenys de joc com un fantasma, com una ombra, com una caricatura d'ell mateix, realitzant un futbol imprecís i apàtic, descoordinat, desganat i vergonyós.

Això no ho arregla ni Cúper, a no ser que faci algun miracle... Ahir a Son Moix visquérem un ample ventall de sensacions de la il·lusió de l'avantmatx a la desil·lusió en el minut 2 qual el Racing aconseguí el seu primer gol. De la indignació pel joc horrorós de la primera meitat a l'esperança amb el gol de l'empat de Jorge López i del conformisme amb el puntet que semblava ja sumat, a la desesperació de veure com el rival s'enduia a darrera hora qualsevol bri d'esperança, qualsevol possibilitat de remuntada i els punts.

A la graderia es passà de la xiulada a l'alegria i de bell nou a la xiulada amb la mateixa lleugeresa que l'àrbitre mostrava targetes. Nou cartolines ensenyà el madrileny Velasco Carballo, que tengué una actuació molt a to amb el matx: nefasta.

Tomeu Llompart s'estrenà en el campionat de Lliga d'enguany amb un plantejament tàctic inspirat en el sentit comú i en les demandes de l'afició situà quatre homes en defensa, quatre en el migcamp i dos homes en punta. Lucas Alcaraz utilitzà el seu habitual 5-3-2.

El partit no podia començar pitjor pel Mallorca, al minut 2 Pedro López controlava una pilota dins l'àrea, feia un magnífic retall i sol davant Moyà l'afusellava i avançava el Racing.

El Mallorca intentà la reacció. Al minut Jesus perera realitzà una difícil rematada que sortí fora per poc.

Al minut 20, el Mallorca tengué una nova ocasió, una falta treta per Arango, va ser rematada massa alta per Pereyra.

Malgrat aquestes tímides aproximacions a la porteria rival, el Mallorca era una titella en mans d'un Racing que no sabia que fer-ne. Al minut 34, el porter mallorquí Moyà, una vegada més el millor del partit, evità que Aganzo aconseguís gol en primera instància, en segona instància va ser el pal. Se sentiren xiulets a la graderia.

Al minut 42 arribà la polèmica. Aganzo reclamà, possiblement amb raó, un penal.

El Mallorca havia tocat fons a la primera meitat, era difícil fer-ho pitjor. L'equip era acomiadat amb una forta xiulada.

La segona meitat vengué marcada per l'expulsió de Niño en el minut 53, és a dir vuit minuts després de sortir a jugar. Un Mallorca amb deu homes, es mostrava coratjós i intentava llançar atacs, poc trenats i amb més fe que tècnica, però si més no, la imatge ara diferent. Alguna aproximació de Luis García engendrava esperances en la parròquia mallorquinista i algun contracop dels visitants feia tèmer el pitjor. Al minut 80, arribà el gol de l'empat mallorquinista: Jorge López engaltà un fort tret després que una centrada damunt l'àrea d'Arango fos rebutjada per Juanma. El xut de López s'escolà dins la porteria d'Aouate.

Quan el partit semblava dat i beneït i el Mallorca estava segur de salvar un punt, Nafti encetava una jugada dins l'àrea que culminaria Benayoun marcant el gol de la victòria racinguista aprofitant la passivitat defensiva dels locals.

Son Moix s'enfonsava.