Puentes Leira donà una mà al Reial Mallorca i el conjunt de Luis Aragonés sumà un punt (1-1) davant la Reial Societat. L'àrbitre gallec validà un gol de Jesús Perera amb la mà i l'onze vermellenc neutralitzà així l'avantatge aconseguit per Gabilondo a la primera meitat. El Mallorca cercà el gol del triomf -el tècnic introduí canvis ofensius-, però el marcador ja no es va moure davant una Reial que fiava la seva sort al contracop. El Mallorca té ara tres punts d'avantatge sobre l'Espanyol i quatre respecte del Celta.
Luis Aragonés ho havia assajat durant la setmana i, malgrat les crítiques, revolucionà l'onze inicial donant entrada a Finidi. Pereyra i Colsa se situaren com a pivots, mentre que Campano i Nené ocupaven les bandes. La novetat fou Finidi, que es col·locà com a segona punta, rere Etoo. Delibasic quedava així a la banqueta.
Encara hi havia molts aficionats que no havien arribat al seu seient quan Xabi Alonso, completament sol, rematà sense conseqüències de cap una treta de cantonada. Quedava així del tot clar que els canvis a la defensa no resolien els problemes defensius que l'equip ha patit setmana rere setmana des de l'agost.
Durant els primers minuts, entre una errada i una imprecisió, Campano tingué algun detall de qualitat. El migcampista andalús, esclavitzat a la banda dreta, va fer dues bones passades en profunditat i fabricà una clamorosa oportunitat que Etoo no encertà a rematar -patinà-.
Finidi, de cap, envià la pilota al travesser poc després que es complís el primer quart d'hora, però aleshores la Reial es notava ja superior. El conjunt donostiarra queia reiteradament a la trampa del fora de joc davant l'arriscada i avançada defensa vermellenca.
Kovacevic controlà una pilota a l'interior de l'àrea aprofitant una errada de Lussenhoff i cedí la pilota a Gabilondo, que superà Leo Franco. La Reial Societat s'avançava així en el marcador davant un Mallorca amb els defectes de quasi sempre.
El conjunt d'Aragonés dominà durant els darrers minuts, cercà la porteria rival i disposà d'alguna esporàdica oportunitat abans d'arribar al descans.
Bocabadats! Luis Aragonés sorprengué tothom en deixar a la banqueta Campano -el millor a la primera meitat- i donar entrada a Fernando Correa. La Reial Societat semblà inicialment decidida a sentenciar el partit, però ben aviat perdé la iniciativa. Aragonés volia capgirar el partit i apostà per l'atac. Perera suplí Colsa i, poc després, Delibasic entrava per Nené. El Mallorca mostrava ara la seva cara més ofensiva, però també la més arriscada. No era una fanfarronada. Arribà l'empat. Una centrada de Delibasic des de la dreta fou rematada amb la mà per Perera, que no hi arribava. Puentes Leira no ho va veure i donà validesa al gol. Alberto, amb les mans el cap, protestà, ho feren també els seus companys, però el gol pujà al marcador. Quedava temps suficient per capgirar el resultat i el Mallorca ho intentà. El conjunt d'Aragonés, ara sí, passà a controlar el partit totalment, acaparà la possessió, però no aconseguí crear clares oportunitats de gol.
La Reial fiava la seva sort al contracop i disposà d'ocasions, però Nihat, sol davant Leo Franco, no encertà, i De Paula, en faltar tres minuts, envià la pilota al travesser.
