El Reial Mallorca guanyà la 48a edició del prestigiós trofeu Ramón de Carranza després d'imposar-se ahir vespre al València a la tanda de penals, ja que el partit havia acabat amb empat a zero. Leo Franco, que aturà quatre llançaments, va ser el gran heroi. El conjunt illenc començà el partit molt més despert que a la semifinal contra el Cadis i des del primer minut es va veure que la intenció de Manzano era cercar la porteria defensada per Cañizares i trencar l'ordenada defensa disposada per Rafa Benítez.
L'entrada en l'onze d'alguns teòrics titulars com Ibagaza, Luque, Nadal, Leo Franco o Lozano transmeté més presència sobre el rectangle de joc. Així, en el minut 4, el conjunt illenc tingué la seva primera oportunitat en les botes de Riera, que no va saber controlar bé el rebuig d'un córner quan la defensa txe estava un poc despistada. No obstant això, el ràpid inici va ser un miratge, ja que el València va ser el complet dominador del primer acte. El conjunt llevantí es deixondí i començà a crear problemes a la feble defensa del Mallorca.
Primer Carew, que superà Nadal per velocitat i potència i llançà massa alt quan estava tot sol davant Leo Franco, i després Juan Sánchez, a qui assenyalaren fora de joc quan es plantava tot sol davant el porter argentí, avisaren el conjunt vermellenc que el campió de Lliga estava més que disposat a donar guerra.< El mig camp del València agafà el control i va fer seva l'arma del contracop. Al quart d'hora, novament Carew s'exhibia físicament i deixava en evidència les nul·les condicions defensives de Campano, però la seva passada de la mort cap a Juan Sánchez la rebutjà en darrera instància la defensa del Reial Mallorca. I després, un xut que pegà en Robles pegà al travesser i sortí a córner.
En el minut 17, una altra fusta. El romanès Denis Serban tocà el gol en un lliure directe des de la frontal de l'àrea, però la seva bona execució topà amb el travesser de la porteria de Leo Franco, ja batut. En aquest moment, el Reial Mallorca cedí per complet el control de la pilota a l'adversari i esperava aprofitar la velocitat de Luque i Ibagaza per intentar sorprendre un València massa ben col·locat sobre la mala gespa del Ramón de Carranza.
Una rematada de cap de Luque a la mitja hora era la clara mostra de la imprevisibilitat del Mallorca, que encara era viu i intentava tornar a tenir la pilota. Aquesta tònica continuà fins que Carmona Méndez assenyalà el final de la primera part, tret d'una rematada de Luque que es perdé per la dreta de la porteria valencianista. La segona part visqué el debut del darrer fitxatge del Reial Mallorca, el defensa argentí Federico Lussenhoff, cedit pel Tenerife.
El Mallorca intentà no repetir el mal joc de la primera meitat i des del començament tractà de dur la inciciativa. Els vermellencs avançaren les línies i controlaren millor la pilota, repetint així el guió de la semifinal que jugaren contra el Cadis. D'aquesta manera, als set minuts de la represa, Ibagaza i Luque rememoraren una d'aquelles combinacions que els han convertit en objecte de desig d'altres equips, però el català avançà massa la pilota i topà contra el cos de Cañizares.
El joc dels dos equips començà a millorar i lluí un partit avorrit fins a aquell moment. Carew i Chichi Soler protagonitzaren dues noves oportunitats en cada porteria en el minut 56. Campano salvà sota els pals un xut de Carew amb el porter batut i després Luque, tot sol davant Cañizares, fallà l'ocasió més clara de gol dels illencs fins aleshores.
Rafa Benítez donà entrada al pallasso Aimar en el minut 82 amb la intenció d'aprofitar la seva capacitat per desequilibrar i deixar sense temps de reacció un Mallorca que ja havia abaixat els braços i que s'havia quedat sense la seva més clara font de creació ofensiva: Ariel Ibagaza. Així, el matx havia arribat a la seva fi amb l'empat a zero inicial i la sort de l'enfrontament es decidí des dels onze metres.