Gláucio (0) substituí Mainz en el minut 52 i Bolo (1) suplí Arteaga en el minut 65.
2 MALLORCA: Roa (1), Olaizola (1), Fernando Niño (1), Miquel Àngel Nadal (2), Siviero (1), Miquel Soler (1), Paco Soler (2), Marcos (2), Ibagaza (2), Etoo (2) i Luque (1).
Losada (1) substituí Luque en el minut 74 i Paunovic (1) suplí Ibagaza en el minut 75.
ÀRBITRE: Rodríguez Santiago (1) del Comitè de Castella i Lleó. Sense problemes. Va amonestar amb targeta groga Siviero en el minut 37, Fernando Niño en el minut 58, Olaizola en el minut 72, De Quintana en el minut 74, Peragón en el minut 80 i Bolo en el minut 83.
GOLS:
0-1: minut 15, Ibagaza recupera una pilota de Graff ben a prop de l'àrea madrilenya, cedeix l'esfèrica a Luque, que toca la pilota cap al centre on Etoo, lliure de marca, xuta a plaer i inaugura el marcador.
0-2: minut 85, Etoo fa una gran passada a Paunovic que, completament sol, just ha d'espitjar la pilota per marcar.
INCIDÈNCIES: El propietari del Reial Mallorca, Antonio Asensio Mosbah, que dissabte es reuní amb el president, Mateu Alemany, a l'hotel de concentració de l'equip, acudí a presenciar el partit a l'estadi Teresa Rivero. Un nombrós grup d'aficionats del Rayo insultaren la presidenta del club madrileny, Teresa Rivero, en diverses fases del partit. Com ja és habitual, la presidenta, Teresa Rivero, va arribar a la llotja quan el partit ja havia començat.
El Mallorca féu una important passa cap a la permanència després de guanyar el Rayo Vallecano (0-2) en un partit pràctic dels homes de Kresic. El Reial Mallorca no va fer res de l'altre món, però sumà tres punts d'importància cabdal davant un rival directe. El Mallorca, malgrat recuperar el tres centrals, mai no donà per bo l'empat inicial i va cercar el triomf "que hauria pogut ser més ample" des del primer moment. Així, el Reial Mallorca ha aconseguit sortir ara de la zona de descens. Sergio Kresic recuperà el més conservador dels sistemes tàctics "amb tres centrals" per guanyar a Vallecas. Un conjunt i l'altre patiren una baixa de darrera hora "Pablo Sanz i Engonga" per afrontar un partit que es presentava transcendental per als dos conjunts. Així, Paco Soler recuperà la titularitat, i se situà com a pivot devora Marcos. Però la gran novetat tàctica, a més dels tres centrals "Fernando Niño, Miquel Àngel Nadal i Siviero" fou el trident ofensiu, amb Ibagaza com a enllaç i amb Samuel Etoo i Albert Luque com a davanters.
El Reial Mallorca, d'entrada, pareixia concentrat, conscienciat de la importància dels punts en joc. Així, abans que es complís el primer minut de joc, Etoo xutà a porteria i Etxeberria encertà a tocar la pilota a córner. Però en el minut 6 arribà el primer ensurt per al Reial Mallorca, ja que Jordi Ferrón introduí la pilota en la porteria de Roa, després d'una badada general de la defensa vermellenca. Rodríguez Santiago anul·là el gol per fora de joc de Ferrón "dubtós", i el joc va continuar. El partit embogia per moments: la pilota viatjava d'una porteria de l'altra sense un dominador clar i els atacs s'imposaven a les respectives defenses. Una falta treta per Ibagaza va fer possible que Siviero s'avançàs al seu marcador i rematàs amb el cap a plaer. La pilota va sortir fora per molt poc. El partit era entretingut, vibrant, i el gol podia arribar en qualsevol moment i en qualsevol porteria. Tot ust complir-se el primer quart d'hora, Ibagaza robà la pilota a Graff, la va cedir a Luque que, atent, la va passar a un Etoo que, lliure de marca, superà Etxeberria.
El Mallorca havia aprofitat la feblesa defensiva del Rayo per inaugurar el marcador, però restaven encara 75 minuts per endavant. El conjunt de Gregorio Manzano intentà reaccionar, però el seu domini era fictici, territorial. Al conjunt de Kresic ja li anava bé que el Rayo dominàs, per cercar el contracop amb el trident que formaven ahir Ibagaza, Etoo i Luque. El Rayo tenia el control de la pilota, dominava el partit, però no aconseguia aproximar-se amb perill a les rodalies de la porteria de Roa. Xuts llunyans, gairebé sempre procedents d'algun rebuig mallorquinista, eren la principal preocupació d'un Mallorca que es defensava amb ordre. Així, el cronòmetre avançava i s'arribà al final del primer temps amb mínim avantatge en el marcador. La segona part s'inicià sense canvis als equips respectius, ni d'homes ni tàctics.
Ben aviat, Gregorio Manzano cercà solucions i donà entrada a Gláucio en substitució de Mainz, que abandonà el camp conmocionat després de xocar amb Etoo. El conjunt madrileny va avançar línies i tancà el Reial Mallorca a la seva pròpia parcel·la, però no aconseguia crear gens de perill. El conjunt de Kresic deixava tota la seva capacitat ofensiva per als contracops. Així, Miquel Soler, en l'única incorporació en atac, arribà pràcticament fins a la línia de fons per centrar cap a l'àrea, on Luque, completament sol a boca de canó, va tirar l'esfèric fora. Manzano, com no podia ser d'una altra manera, no donava per bo el resultat, i donà entrada a Bolo, però va ser el Mallorca qui disposà d'una altra ocasió clara. Luque, un altre pic sol davant Etxebarria, no encertà a marcar.
El Rayo perdia força, el seu domini ja no era aclaparador, però el Mallorca havia desaprofitat dues ocasions clares per sentenciar el partit. Sergio Kresic cercà aire fresc i donà entrada a Losada i a Paunovic en substitució de Luque i d'Ibagaza. Les imprecisions eren ja una constant i el Rayo, que cercava la porteria rival en vertical, no aconseguia crear perill. Així, el Mallorca, quan just faltaven cinc minuts per al final, sentencià el partit. El contracop funcionà i Etoo deixà una pilota d'or a Paunovic que, completament sol, just l'hagué d'espitjar per marcar. Quedaven encara cinc minuts, però el partit ja no tenia història ni emoció. El Mallorca sumava tres importants punts davant d'un Rayo Vallecano que no va demostrar res.
