MALLORCA B: Alberto (1), Herrero (1), Campos (1). Miguel Sánchez (1), Zarandona (1), Viale (1), Reynés (3), Juanlu (2), Morgado (0), Riera (2) i Tuni (2).
Merino (1) substituí Zarandona en el minut 51, Amate (2) entrà per Morgado en el 60 i Chando (-) ho va fer per Tuni en el 82.
CORIA: Lledó (1), Juanlu (1), Pedro Pablo (1), Carrera (1), Noria (1), Ulises (1), Sutil (1), Capi (2), Zafra (2), David Feito (2) i Garrido (1).
Rogelio (0) i Guti (1) entraren en substitució de Sutil i Zafra en el minut 46 i Nino (1) entrà per Ulises en el 65.
ÀRBITRE: Gallardo Martínez (0). Malament. Mostrà targeta groga als locals Campos, Reynés, Morgado, Riera, Tuni i Amate; als visitants Carrera, David Feito i al delegat Manuel Sala. Expulsà amb vermella directa el visitant Rogelio en el minut 94 per una forta entrada.
GOLS:
0-1: minut 6, Zafra.
1-1: minut 44, Tuni.
2-1: minut 55, Riera.
El Mallorca B torna a alenar. El conjunt dirigit per Tomeu Llompart va exercir de local després de moltes jornades i tornà a conèixer què se sent quan es guanya un partit a casa (només havia tret tres punts en un matx al Lluís Sitjar el 28 d'octubre contra el San Fernando). Els vermellencs s'imposaren al Coria per 2-1 en un partit bastant travat que es decidí gràcies a les ganes que posaren els pupils de Llompart a la segona part. Els illencs, com ja és habitual, es complicaren l'existència i hagueren de fer un sobreesforç contra un rival molt inferior. I és que el Coria s'avançà en el marcador en la primera aproximació que va fer a la porteria d'Alberto Cifuentes.
Zafra trencà la igualtat i tallà la respiració als vermellencs. No havien passat ni sis minuts quan els visitants, que estaven un punt per sobre del Mallorca despús-ahir, es posaren per davant i es dedicaren a esperar el Mallorca B i a intentar sorprende'l a la contra. Els de Llompart reaccionaren i empraren les bandes per atacar la rereguarda andalusa. Un pletòric Reynés i un rapidíssim Juanlu entraven per la calç una vegada darrere l'altra sense resultat. Fins que, en el minut 44, Tuni caçà una d'aquestes pilotes enviades des de la banda (Reynés la posà a l'àrea petita) per batre un despistat Lledó.
El més difícil ja estava fet. El filial anava al descans en igualtat de condicions i podia treure el cap a la represa. I ho va fer. Riera aprofità un rebuig a la frontal per enviar un míssil a l'escaire andalús. Llompart mogué peça i donà entrada a Amate, que manejà el joc com volgué. Merino pogué sentenciar al final, però xutà alt un gran servei de Chando.
