El Mallorca aconseguí ahir a l'estadi de Mendizorrotza una espectacular victòria, per 4-0, davant l'Alabès, que es veié superat en tot moment pel joc més intel·ligent del rival. Si la setmana passada parlàvem de golejada davant un altre conjunt basc que també començava el partit en el segon lloc de la classificació, en aquesta ocasió hem de tornar a repetir els termes i cal destacar de bell nou un nom propi: Roberto Losada, que ahir participà en tres gols, en marcà dos, demostrà que continua il·luminat i abandonà el terreny de joc aplaudit per l'afició rival.
Ahir el Mallorca va fer un partit molt intel·ligent i derrotà un Alabès que es veié sorprès per l'habilitat del duet Losada-Luque i per la contundència de la defensa mallorquinista. José Manuel Esnal, «Mané», disposà els seus homes de la manera habitual: quatre homes en defensa, dos al pivot, una línia de tres per davant i un sol home en punta.
De la seva banda, Sergio Kresic repetí el sistema que tan bon resultat li reportà davant l'Athletic de Bilbao, o sigui, quatre defensors, quatre migcampistes, un mitja punta (Losada) i un home en punta. La primera meitat estigué molt marcada pel fet que al minut 12 el Mallorca ja guanyava de 2-0 i sobretot pel primer gol aconseguit al minut 7 per Losada. El «xinès» resolgué hàbilment una pilota dividida que botà damunt la línia frontal de l'àrea, amb una mitja volea que superà per alt el porter Kike, que es trobava molt avançat.
Els primers minuts de partit, com la resta de la primera meitat, foren de domini local, però el Mallorca es mostrà molt sòlid en defensa i molt resolutiu en atac. Així, abans que el conjunt basc s'hagués recuperat de l'ensurt del gol de Losada, arribaria el segon gol mallorquinista. Va ser al minut 11 quan una jugada que s'havia iniciat a les mans de Roa, va ser continuada per Campano, que va fer una bona passada en profunditat per Losada i aquest canvià el joc cap a la banda esquerra, on Luque controlà la pilota, superà Kike i davant l'oposició de Coloccini, aconseguí el segon gol del Mallorca.
A partir d'aquí el domini territorial i el control de la pilota va ser totalment i absolutament del conjunt local que, no obstant això, no va ser capaç de crear ni una sola ocasió clara de gol. Era un domini fictici amb constants moviments horitzontals de la pilota però sense gens ni mica de profunditat. L'Alabès tenia la pilota, però el Mallorca comandava en el marcador i això es notava en la tranquil·litat que demostrava la seva línia de cobertura.
El darrer quart d'hora de la segona meitat l'Alabès semblava espitjar una mica més l'accelerador i posar més pressió al Mallorca, però els homes de Kresic saberen resistir en els moments més difícils del partit i els integrants de les dues esquadres es retiraren als vestidors amb el clar avantatge mallorquinista en el marcador.
A la segona meitat no es produí l'esperada reacció del conjut basc i s'aprofundí en l'esquema de la primera meitat, és a dir, domini dels locals i gols dels visitants. Tot i això, va ser l'Alabès qui s'apropà primer a la porteria rival. Va ser al minut 52, quan Geli realitzà un bon control i des de la línia frontal de l'àrea va fer un xut que interceptà Roa.
En el minut 55, va arribar el tercer gol mallorquinista, va ser a la sortida d'una falta, amb una jugada assatjada. Va treure Cristian Díaz, i Losada, des de l'àrea grossa, va rematar i aconseguí el 3-0, deixant clar, per si algú en tenia dubtes, qui guanyaria el partit.
Malgrat que el 3-0 no els deixava gaires opcions, els homes de Mané no es llançaren desesperadament a l'atac i semblaven incapaços de trenar jugades amb un cert perill. De fet només se'n pogueren comptabilitzar dues més: una al minut 62, quan Ivan Alonso va fer una bona rematada i Roa posà una providencial mà, que evità el gol. I al minut 84, quan Magno després de superar la sortida de Roa, rematà i la pilota va ser rebutjada a córner per Olaizola des de damunt de la línia de gol.
El Mallorca havia aconseguit dur el desenvolupament del joc allà on volia i els de Kresic controlaven molt bé el guió del matx. Els de Mané vagaven i divagaven per damunt del terreny de joc sense saber molt bé a la recerca de què anaven. Amb les coses així, al minut 85 arribaria una nova jugada favorable al Mallorca. El recent incorporat Carlos queia dins l'àrea blanc-i-blava i l'àrbitre assenyalava penal. Campano s'encarregaria de transformar la pena màxima en gol.
