Juan José Cañas (-) substituí Benjamín en el minut 69, Belenguer (-) entrà al terreny de joc en substitució de Joaquín, i Gabriel Omar Amato (-) substituí Joao Tomás en el minut 84 de joc.
0 MALLORCA: Leo Franco (2), Olaizola (1), Miquel Àngel Nadal (2), Gustavo Siviero (-), Alejandro Campano (2), Miquel Soler (2), Àlvaro Novo (0), Vicente Engonga (1), Marcos Martín (0), Samuel Etoo (1) i Albert Luque (0).
Fernando Niño (0) entra en substitució de Siviero en el minut 30, Carlos Domínguez (1) substituí Novo en el minut 67, i Paco Soler (-) substituí Engonga en el minut 74.
ÀRBITRE: Iturralde González (Col·legi basc), va tenir una actuació pèssima. Influí en el resultat i perjudicà clarament el Mallorca amb la decisió d'assenyalar un penal inexistent en interpretar que Fernando Niño havia desviat la pilota amb la mà. Mostrà targeta groga a Niño, en el minut 45, a Campano en el minut 49, a Benjamín en el 69 i a Capi en el minut 90.
GOL:
Minut 45, Joao Tomás transforma un penal de xut fluix però ben col·locat, que aconseguí enganyar completament Leo Franco.
INCIDÈNCIES:
No s'arribà ni a la mitja entrada a l'estadi Ruíz de Lopera per presenciar el partit corresponent a la dessetena jornada del Campionat de Lliga. Terreny de joc en bon estat i temperatura molt baixa, al voltant dels sis graus.
El Mallorca caigué derrotat ahir a l'estadi Ruiz de Lopera (1-0), davant un Betis que en cap moment no va ser superior. Si bé es cert que el Mallorca no realitzà un bon partit, no és menys cert que l'única cosa que desequilibrà la balança de la victòria a favor del conjunt sevillà fou una gravíssima errada de l'àrbitre auxiliar, el famós Rafa Guerrero, que dugué Iturralde González a assenyalar un penal totalment injust contra el Mallorca en el temps de descompte de la primera meitat. Probablement, el resultat més just hauria estat l'empat, però els homes de Kresic evidenciaren també nombroses mancances. Juande Ramos plantejà el partit amb el seu sistema habitual, disposant quatre homes a la línia defensiva, un doble pivot, dos carrilers, un mitja punta i un sol home en punta. Per la seva banda, Sergio Kresic situà cinc homes en defensa, amb tres centrals i dos laterals, un pivot, dos migcampistes, un mitja punta i un home en punta.
La primera meitat resultà poc vistosa i molt igualada, amb domini altern i amb el control de la pilota molt dividit. El joc es va desenvolupar bàsicament al mig del camp i pràcticament no hi hagué ocasions clares de gol. El joc transcorria entre assistències dolentes i continues interrupcions. Si davant l'Slovan de Liberec quedà demostrat que no per acumular més davanters s'ataca més, ahir el Mallorca semblava demostrar que no per acumular més defensors es defensa millor. Un Betis menys ofensiu del que cabia esperar jugava totes les seves cartes d'atac per les bandes. Per la dreta, un voluntariós i encertat Joaquín mantenia una lluita titànica amb Miquel Soler i, per l'esquerra, Denilson ho provava tot per superar un inspirat i sobri Campano que mantingué controlat el brasiler. El Mallorca no trobava forats ni ocasions clares per plantar-se davant Prats i només veié porta a través dels xuts de Samuel Etoo.
Així les coses, les jugades més destacades dels primers quaranta-cinc minuts foren sempre xuts des de fora de l'àrea. En el primer minut de joc Engonga ho provà des de fora de l'àrea amb un xut duríssim que sortí llepant el travesser de la porteria bètica. Només dues ocasions més mereixen ser ressenyades pel que fa a les opcions del bàndol mallorquinista. Varen ser dos xuts d'Etoo, un en el minut 25, quan el davanter camerunès provà un xut des de molt lluny que no aconseguí sorprendre Prats, i l'altre en el minut 36, aquesta vegada amb un xut des de la línia frontal de l'àrea que sortí fora per ben poc. I si el bagatge atacant del Mallorca en aquesta primera meitat va ser pobre, el del conjunt local ho va ser, si més no pel que fa a ocasions, molt més.
L'oportunitat més destacada va arribar en el minut 16, quan Joaquín interceptà un xut de Leo Franco i, sense pensar-s'ho gaire, intentà una volea, que li sortí francament ben dirigida i que Miquel Soler aconseguí rebutjar providencialment. I amb aquest joc paupèrrim i la igualtat en gairebé tot, i quan tot semblava indicar que els dos conjunts enfilarien el camí dels vestidors amb l'empat a zero en el marcador, arribà la jugada clau, en temps de descompte: una pilota que bota innocentment dins l'àrea mallorquinista és interceptada per Fernando Niño, que havia substituït Siviero. L'àrbitre, Iturralde González, o més ben dit el seu auxiliar, interpretà que Niño havia aturat la pilota amb la mà i assenyalà penal davant la indignació de jugadors i tècnics mallorquinistes. Però com que les decisions arbitrals són irreversibles, Joao Tomás s'encarregà de xutar i transformar en gol la pena màxima. No hi va haver temps per a res més. S'arribà al descans amb el resultat que acabaria sent el definitiu: 1-0.
La segona meitat resultà més moguda, més disputada i emocionant. El Mallorca intentà avançar les seves línies però el seu tècnic no demostrà gaire més imaginació que fer entrar al terreny de joc l'home «revulsiu», Carlos Domínguez, que tampoc no aconseguí dotar de més perillositat l'atac mallorquinista, o situar, en els darrers minuts, Nadal de davanter. En el minut 55 Etoo realitzà una bona assistència que recollí Luque, en posició dubtosa, i es plantà tot sol davant Prats, que aconseguí rebutjar la pilota amb els peus. En el minut 59 el Mallorca picà una falta, Engonga tocà en curt i Luque disparà molt fort, però un inspirat Prats tornà a rebutjar. En el minut 67 Miquel Soler aconseguí fer una bona passada dins l'àrea local que Marcos rematà massa forçat i la pilota acabà fora. Per la banda del conjunt andalús, es poden destacar dues jugades, una en el minut 50, quan Joao Tomás intentà una mitja volea que Leo Franco atrapà, i l'altra en el minut 87, quan Denilson col·locà, des d'un cantó de l'àrea, una pilota al pal contrari que picà al travesser. Al final, el Mallorca acabà perdent per una decisió injusta de l'àrbitre.
