algo de nubes
  • Màx: 25°
  • Mín: 19°
25°

El Mallorca continua reculant

El València superà per la mínima un Mallorca que mai no inquietà la porteria rival

94250

Carlos intenta superar la pressió d'un jugador valencianista.

ALFAQUÍ.
1 VALÈNCIA CF: Cañizares (-), Anglomà (2), Djukic (1), Pellegrino (1), Carboni (1), Miguel Àngel Angulo (1), Gerard (2), Farinós (1), Kily González (1), Juan Sánchez (2) i Adrian Illie (1).
Òscar Garcia Junyent (2) va substituir Adrian Illie, lesionat, en el minut 23, Goran Vlaovic (-) suplí Juan Sánchez en el minut 75 i Bjorklund (-) entrà per Kily González en el minut 80.

0 MALLORCA: Leo Franco (1), Olaizola (1), Nadal (1), Siviero (1), Miquel Soler (1), Lauren (2), Engonga (1), Paco Soler (2), Stankovic (1), Carlos (1) i Diego Tristán (1).
Armando (1) substituí Carlos em el minut 78 i Ibagaza (-) entrà per Paco Soler en el minut 81.
ÀRBITRE: Puentes Leira (Comitè gallec) va tenir una mala actuació, va treure targetes grogues a Kily González al minut 20, a Paco Soler al minut 32, Olaizola al minut 40, a Diego Tristán al minut 59 i a Gerard al minut 67.

GOL:
1-0: minut 49, Anglomà recull una pilota a migcamp, fa una rapidíssima carrera cap a la porteria de Leo Franco, i quan aquest li sortí, creuà la pilota ran de terra i el baté.

INCIDÈNCIES: El president Guilem Reynés i el directiu Antoni Planas compraren una entrada, no acudiren a la llotja i presenciaren el partit des de la tribuna de preferència.

TOMEU MARTÍ
No va poder ser. Els mallorquinistes no pogueren sadollar els seus desitjos de revenja esportiva per allò que consideraven una decisió injusta: jugar ahir dissabte i no avui diumenge. Al final, un gol d'Anglomà donà la victòria al València.

L'encontre venia marcat per una setmana molt moguda en diversos aspectes. En primer lloc per l'esmentada duríssima i agra polèmica que han mantingut els dos clubs quant a la data per disputar el matx. En segon terme, també estava marcat pel signe de la ressaca. Ressaca de la celebració de la classificació dels locals per als quarts de final de la Lliga de Campions, ressaca de la derrota i eliminació europea del Mallorca a mans del Galatasaray turc, ressaca del viatge Istanbul-València i, a la graderia també es podien veure els efectes de la ressaca de les falles.

I malgrat tot això, damunt el terreny de joc es disputaven tres importantíssims punts per als interessos d'ambdós conjunts.
El plantejament del conjunt local era el clàssic i arxiconegut per als mallorquinistes, un 4-4-2, amb els defensors situats en línia i amb un especial esment de no perdre la posició, i amb els quatre homes del migcamp formant un rombe.

Pel que fa al plantejament tàctic de sortida de Fernando Vázquez, va ser l'habitual en les darreres jornades, és a dir, un 4-4-2, amb un doble pivot format per Engonga i Paco Soler.

El partit va començar amb un lleuger domini dels valencianistes, que de totes maneres no es traduïa en grans ocasions de gol ni en grans patiments per a un Mallorca molt centrat, ben situat i que sorprengué els de Cúper amb una defensa molt avançada.

La primera ocasió del partit va arribar (com no podia ser d'una altra manera tractant-se d'un duel entre un equip entrenat per Cúper i un altre entrenat per Vázquez) a pilota aturada. Va ser una falta botada al minut 10 per Farinós, molt ben rematada per Gerard i que sortí fora fregant el travesser de la porteria mallorquinista.

El domini valencianista s'anava fent més clar a mesura que passaven els minuts i el joc es desenvolupava cada vegada més a prop de la porteria de Leo Franco; malgrat això, només es pot destacar una altra ocasió clara de gol en la primera meitat, va ser al minut 31, quan Juan Sánchez va rematar llançant-se en planxa una bona passada dins l'àrea mallorquinista que havia fet Gerard.

La primera part va arribar a la seva fi sense gols i amb una incògnita en la ment de tots: demostraria el Mallorca el cansament de l'odissea turca?

La resposta no tardà a arribar. Quan es duien tan sols quatre minuts jugats de la segona meitat, una impressionant carrera d'Anglomà, en jugada de contracop, va semblar fondre els ploms als mallorquinistes i va acabar amb la pilota dins la porteria mallorquinista. Avançava així el València i posava el partit molt costa amunt als homes de Vázquez, que semblaven enfonsar-se progressivament.

L'encontre era clarament per als valencianistes, que tenien el domini territorial i la possessió de la pilota.
De fet, els de Cúper haurien pogut sentenciar (o gairebé) el partit quan al minut 54 Miquel Soler va fer penal damunt Angulo. L'àrbitre, que era molt a prop de la jugada, no va xiular la pena màxima.

Posteriorment, al minut 71, en una nova jugada de contracop dels locals, Djukic va rematar amb el taló (no sabem si per necessitat o per frivolitat) una bona passada des de la banda dreta i la pilota va ser allunyada per Nadal just quan anava a travessar la línia de gol.

El València insistia en jugades d'atac i creava molts problemes sobretot per la banda esquerra de la defensa mallorquinista, on Miquel Soler es veia desbordat en moltes ocasions per Angulo i Juan Sánchez.

Tot i amb això, el València no aconseguia el segon gol que li hauria donat la tranquil·litat i la seguretat d'obtenir els tres punts. El Mallorca, però, demostrava un raquitisme en atac que el convertia en un equip impotent. La pobresa atacant dels mallorquinistes arribava a tal punt, que durant els noranta minuts no hi va fer ni un sol xut entre els tres pals que defensava "és un dir, perquè era un espectador més" Santiago Cañizares.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.