IBEROSTAR BÀSQUET MALLORCA: Isma Torres (17), Joan Carles Bivià (16), Joan Cabot (2), Antoni Vicens (2) i Isra Pampín (4) -cinc inicial-. També jugaren Marc Axton (10), Pau Comas (-), Miki García (2), Sergio Alonso (3) i Shaun Green (11).
12 de 15 en tirs lliures, 17 de 38 en cistelles de dos punts i 7 de 26 en triples. 31 rebots (12 en atac), 8 pilotes perdudes i 19 faltes personals.

RIVER ANDORRA: Jon Santamaría (14), Rafael Casals (2), Andreu Matalí (15), James Holmes (3) i Pablo Sánchez (8) -cinc inicial-. També jugaren Néstor Zamora (5), Àlex Ros (8), Dani Marín (-) i Robert Johnson (11).
7 de 13 en tirs lliures, 19 de 35 en cistelles de dos punts i 7 de 26 en triples. 37 rebots (14 en atac), 15 pilotes perdudes i 14 faltes personals.

PARCIALS:
15-21, 39-40 (descans), 53-51 i 67-66 (final).

ÀRBITRE: López Luis i Quintas Àlvarez (Comitè català). Sense eliminats. Assenyalaren una falta tècnica al visitant Matalí en el minut 39.

INCIDÈNCIES: prop de 2.000 espectadors eren presents a la graderia del Palau d'Esports d'Inca, que presentà la millor entrada de la temporada.

Objectiu assolit. l'Iberostar Bàsquet Mallorca es convertí ahir en equip de la Lliga LEB Or després de derrotar, al Palau d'Esports d'Inca, el River Andorra (67-66). Va ser un agònic cinquè partit de la final de la fase d'ascens, que no es va decidir fins al darrer segon. El duel fou d'autèntic infart i qualsevol dels dos equips hauria pogut guanyat. Però la sort, aquesta vegada, va somriure el conjunt de Xavi Sastre, que d'una manera brillant recupera una categoria que l'estiu passat es va perdre als despatxos. Com en les millors pel·lícules de suspens, el partit va mantenir en tensió els cors dels gairebé 2.000 espectadors que el presenciaren en directe. Quan faltava un segon per a l'acabament i el marcador era de 67-66, els àrbitres xiularen una falta personal de Shaun Green que concedí dos tirs lliures a Andreu Matalí, el millor home del conjunt andorrà.

Tanmateix, a l'ala pivot barceloní li pesà la responsabilitat, li tremolà el pols i fallà els dos llançaments. Quan la cistella mallorquina escopí la pilota, aquesta caigué en mans d'un jugador local i el temps s'exhaurí per complet. Llavors, esclatà la bogeria. En dècimes de segon es passà de l'angoixa més asfixiant a l'eufòria col·lectiva. Mallorca tindrà de nou un representant en la categoria de plata del bàsquet espanyol. El curs que ve, tornaran les emocions fortes i els derbis amb el Menorca Bàsquet. El cinquè matx es va caracteritzar per la igualtat, l'emoció i les alternatives en el marcador. Ambdós conjunts eren conscients del que s'hi jugaven i milloraren de manera notable en defensa.

Qui primer obrí una escletxa fou el River Andorra, que gaudí d'un màxim avantatge de 13 punts en el minut 13 (15-28). La reacció de l'Iberostar Mallorca no es va fer esperar i s'arribà al descans amb un punt de diferència (39-40) a favor dels visitants. Els homes de Xavi Sastre dominaren el tercer quart, durant el qual arribaren a comandar en el resultat per 11 punts (53-42). Va ser en el minut 26. El conjunt de Peñarroya encara no hi havia dit la darrera paraula i tornà a entrar dins el partit en el darrer quart. En el minut 32, el marcador reflectia un empat a 54 punts.

En els instants següents, els mallorquins varen encaixaren un parcial de 4-9, cosa que permeté als andorrans distanciar-se a cinc punts quan faltaven només quatre minuts per a la conclusió. Foren moments de molta angúnia. Pareixia que el partit i l'ascens s'escapaven per moments. Llavors, aparegué la figura de Marc Axton per aconseguir un triple estratosfèric que reactivà l'esperança. Dos llançaments lliures convertits per l'aler nord-americà retornaren les taules al marcador (63-63).

En el minut 39, Andreu Matalí inicià un particular recital d'accions desgraciades. Volgué anar massa viu, posà en pràctiva els seus dots interpretatius i simulà una falta. Els àrbitres sancionaren aquest intent d'engany amb una tècnica. Pampín transformà els dos llançaments i empatà el duel a 65. Quan mancaven 17, segons fou el base visitant Néstor Zamora qui es col·locà a la línia de tirs lliures i en convertí un en dos intents. Aleshores, fou el torn de Joan Carles Bivià, que assumí la responsbilitat d'un atac desesperat del Bàsquet Mallorca. Trobà un passadís en la defensa rival, penetrà a cistella i situà el marcador 67-66 just 4 segons abans d'acabar. El River demanà temps mort per dissenyar l'estratègia de la darrera jugada. Matalí fou l'escollit per jugar-se el llançament decisiu i a un segon de la botzina rebé la personal de Shaun Green. Llavors, el temps es va aturar i la respiració es va contenir. La pilota no volgué entrar i el Mallorca ho celebrà, i de quina manera!