Aquest dimarts, TV3 dedicarà una nit temàtica als delictes d’odi. A partir de les 22.05, s’estrenarà al 'Sense ficció' el documental de Carles Prats i Joan Carles Villacreces 'Odi, del sentiment al delicte', una producció pròpia de TV3, que explica, amb testimonis, experts i exemples, aquest sentiment corrosiu que es pot convertir en delicte.

Tot seguit, a les 23.20, s’emetrà el programa especial 'Les llavors de l’odi'. Conduït per Carles Prats, l’espai mirarà de conèixer els orígens del rebuig a la diferència o com es construeix l’odi, així com qui el fa créixer i qui l’escampa. El programa, que s’emetrà des de la Model de Barcelona, comptarà amb testimonis i experts que ajudaran a respondre aquests interrogants. La nit temàtica es completarà amb la publicació de continguts digitals exclusius.

Els delictes d’odi i discriminació són atacs a la dignitat de les persones que atempten contra la convivència i la diversitat de la societat. Són agressions a persones concretes per la seva pertinença a certs col·lectius vulnerables, però són un missatge de rebuig a tot el col·lectiu.

Els discursos intolerants s’han disparat a les xarxes socials i alguns partits els legitimen públicament. La pandèmia ha exacerbat la sinofòbia. Les agressions verbals i físiques contra col·lectius vulnerables s’han multiplicat exponencialment els darrers anys: agressions homòfobes i racistes en espais d’oci nocturn o al transport públic, atacs a persones migrades en centres de menors, violència contra persones sense sostre...

La Fiscalia de Barcelona és pionera i ha creat un servei especialitzat en delictes d’odi i discriminació; una iniciativa que s’ha estès a tot l'Estat espanyol i que ha seguit també la policia. També s’ha reformat el Codi Penal. Però el redactat resulta confús, queda curt en alguns casos mentre que en altres es presta a l’abús i entra en contradicció amb la llibertat d’expressió.

Per sorprenent que pugui semblar, alguns dels col·lectius més vulnerables queden fora de la llista de grups amb la protecció especial que fixa el Codi Penal en el cas dels delictes contra la dignitat humana. Tampoc són col·lectius vulnerables els agents de la Policia espanyola o de la Guàrdia Civil, segons el Tribunal Suprem, encara que s’hi insisteixi en judicis contra activistes independentistes.

S’ha abusat de les denúncies i s’ha banalitzat el concepte de 'delictes d’odi' amb finalitats propagandístiques. Després de molts titulars i condemnes periodístiques, molts casos es desinflen quan arriben als jutjats i acaben en no res. La inflació de denúncies pot comportar l’autocensura dels col·lectius assenyalats.

Hi ha discursos odiosos però no són necessàriament delicte. Ho saben molt bé partits extremistes que fan discursos obertament intolerants amb total impunitat, emparant-se en la llibertat d’expressió.

El Codi Penal té límits i molt de marge d’interpretació. Cada cop hi ha més consciència i es declaren més incidents. Però la majoria de víctimes no denuncien, i quan ho fan comproven que hi ha molts obstacles per a aconseguir una condemna i una reparació. Tot i els progressos, encara hi ha un dèficit de sensibilització i formació de policies, advocats, fiscals i jutges.

La via punitiva s’ha demostrat insuficient per a combatre el discurs d’odi i discriminació. Els especialistes coincideixen que s’han de desmuntar les llavors de l’odi: la por, la desconfiança, els prejudicis, la discriminació... La prevenció és clau per evitar uns atacs -físics i verbals- que són especialment greus.

I a partir de les 23.20, programa especial 'Les llavors de l’odi'

El programa especial, que s’emetrà després del 'Sense ficció', analitzarà per què es rebutja la diferència; i si es poden prevenir els delictes d’odi, desmuntant els prejudicis i les creences en què es basen. Carles Prats conduirà un espai en el qual hi haurà reportatges amb el testimoni d’agressors, i experts que ajudaran a buscar quines són les llavors de l’odi.

Així, el programa comptarà amb el testimoni d’un agressor que va ser a presó per matar una persona. Un cop ha complert la condemna i mira de passar pàgina, ofereix el seu testimoniatge –preservant el seu anonimat- per ajudar-nos a entendre com pot arribar l’odi a un extrem tan elevat.

Amb l’ajuda de Jaume Hombrado, secretari del Col·legi de Criminòlegs, el programa mirarà de conèixer si hi ha algun perfil tipus entre els agressors així com els factors de risc associat entre les persones que acaben cometent una agressió motivada per l’odi.

Per a cercar les arrels de la intolerància, també participen al programa Olga Jubany, antropòloga social, professora de la UB, especialista en gènere, identitat i diversitat, i Ana Lucía Olivos, politòloga i formadora en interculturalitat.

Amb l’escriptora, activista antiracista i afrofeminista Desirée Bela-Lobedde, l’espai també mirarà d’identificar qui fa créixer aquesta llavor, qui l'escampa, conscient o inconscientment. Bela-Lobedde analitzarà el paper de mitjans de comunicació, xarxes socials, escola i família en aquesta tasca.

Així mateix, el programa explicarà l’èxit d’una experiència pilot d’un institut de Girona que aquest curs s'estendrà a tot Catalunya, en què els Mossos d’Esquadra han format un petit grup d'alumnes que són els encarregats de detectar incidències i desactivar les actituds intolerants abans que degenerin.