Escric això (i disculpin l'inici tòpic) mentre creix l'expectativa per la tele del cap de setmana, que és com dir les nits dels divendres i els dissabte. "La" Pantoja retorna (un altre tòpic, perquè no se'n va anar

mai) després de la tumultuosa compareixença de dijous als jutjats de Marbella (més de cent periodistes, i això que només hi anava per recollir "un papel", com anomenen al Salva'm de la 5, i també en algun gran diaris, un acte d'obertura de judici oral), i retorna Belén Esteban, que tenia previst ahir vespre (al Salva'm de luxe) respondre a la infidelitat del seu marit (un tipus que du el nom de Fran álvarez i que fa de cambrer però que aconsegueix un 26,5% d'audiència quan surt a la pantalla i emet comunicats de premsa, com si fos el príncep Carles o Rodrigo Rato).

Ja sabem que dirà BÉ (i què pensarà: "Jo, per la pasta, parlo!"). Jo ho veuré, alguna estona, però només per l'interès d'escoltar alguna reflexió interessant sobre la teleescombraria del cor, com aquella que va fer Jorge Javier Vázquez quan va dir que això de plantar el micro davant una senyora i demanar-li "Escolta: és cert que aniràs a la presó?" és "terrorífic i innecessari".