Començam la passejada al poblet manacorí de Son Macià. Des de la plaça de l'Església, si miram el temple parroquial del Sagrat Cor, anam pel carrer de l'esquerra, denominat de Sant Martí. Dos minuts després, sortim del poble i avançam per un camí de carro que enllaça amb un camí ample i asfaltat, que agafam per l'esquerra; és identificat per un cartell amb el nom de camí de la Mola. Camí endavant, després d'una pujadeta, a la dreta queda Cas Ferrer i després el camí de Can Negre. Just després arribam al coll d'en Vallbona, amb un creuer de camins. Continuam en línia recta i, immediatament, a l'inici de la davallada, es troben les barreres de la finca del Fangar, amb un portelló a l'esquerra per al pas de vianants. Aquesta barrereta representa el triomf del diàleg i del dret de pas per un camí que ha estat objecte de plets des de fa més de quaranta anys.

Després de la barrera, ja per dins el Fangar, anam per un camí de carro sense asfalt; a l'esquerra, deixam un camí que va als sementers amb noves plantacions d'oliveres. Cinc minuts més endavant, a la dreta es troba un pou, amb una pica abeurador allargassada i una gran corriola de fusta amb manivela. Un minut més endavant, hem de posar atenció, perquè, seguint les indicacions en forma de pintura groga, abandonam el camí principal, que s'apropa a les cases i enllaça amb el camí de Son Prohens, i voltam a l'esquerra. En aquesta nova orientació, després de passar pels sementers de conreu del pla de l'Hort, arribam en tres minuts a l'Hort Vell, amb un primer sembrat hortícola que té les plantes identificades amb cartells. Deixam un camí a la dreta i continuam en línia recta. El camí dissenya una volta a la dreta i una altra a l'esquerra, amb un altre hortet a la vora. En un propera cruïlla, anam per l'esquerra, entre pins, ullastres, mates i llampúdol; mentrestant, a l'esquerra, una pleta de bosc és ocupat per porcs i truges. Són els paisatges de la contrada dita el Revellar. A la dreta, llunyanes, apareixen les cases del Fangar, que actualment són objecte d'obres. Seguim la tendència a l'esquerra, amb pins i ullastres pels voltants. En el proper creuer, voltam a la dreta, i quatre minuts després, s'acaba el pinar i entram en el domini dels garrovers, amb el figueral de Son Brau a l'esquerra. Tres minuts més i enllaçam amb el camí ample, denominat camí de la Plana i també camí del Puig de Lanar. En aquest punt, a la dreta tenim les cases de la possessió del Fangar, llunyanes.

La presència de les cases ens permet recordar alguna nota històrica. L'alqueria del Fangar es documenta el 1323, quan ja constava a nom de Nicolau Trullols, la família del qual en tingué la propietat fins al 1896. El 1406 era de Nicolau Trullols, manacorí, qui es queixà al lloctinent Roger de Montcada "per contra els habitants de les dues viles davantdites (Manacor i Felanitx) perquè sense permís seu tallaren arbres de la finca, el Fangar, i pesquen amb verí de baladre a l'estany, comunicat amb la mar, de cala Murada".

Apunts històrics
L'any 1490 l'alqueria era de Jaume Trullols, qui fou afectat per una greu demència. El seu fill Nicolau i els seus gendres Llorenç i Jaume Vives acudiren al governador i li suplicaren que els fos lliurada l'administració dels béns del dit Jaume. Segons un testimoni del plet, recollit per Ramon Rosselló Vaquer, "si hagués tengut bon natural ab la possessió que tenia franca de censal era per fer la major casa del Regne per tan poca despesa e gran rebuda e ell ha fet lo contrari per sa demència e follia". El 1713, Nicolau Trullols i Dameto, cavaller d'Alcàntara i marquès de la Torre, destinà a rotes una zona de pinars i garrigues de la seva possessió anomenades les Rotes del Pinar. El 1896 adquirí el Fangar Gaspar Bonnín Miró, un indiano originari de Felanitx. D'aquest passà al seu fill, Pere Bonnín Armstrong. El 1991 la finca fou adquirida, per aportació, a la societat mercantil Bonarms SA. Té una extensió aproximada de 1.200 quarterades.

A l'enllaç amb el camí de la Plana, no anam pel camí ample, sinó que, en línia recta, avançam per un camí, denominat de Son Hereu, que té la vista del puig de Sant Salvador com a teló de fons. Alguns minuts així, a la dreta deixam el portell de la vinya i, tres minuts més endavant, voltam a l'esquerra, ja vora la partió de Felanitx. Ja en la nova posició, la pareteta del canvi de propietat i de municipi queda a la dreta i després deixa pas a una reixa vella. Avançam per la zona dita el Pla d'Almallia i, camí endavant, iniciam una pujadeta.

La vegetació, fins ara sementers amb garrovers, canvia radicalment i es converteix en garriga, amb estepa llimonenca, xiprell, aladern i romaní, entre d'altres espècies. Davallam del turonet i, set minuts més avall, enllaçam amb el camí de carro, a prop del torrent de les Piques, on voltam a l'esquerra. Immediatament, el nou camí volta a l'esquerra i després a la dreta. Quatre minuts més endavant, enllaçam novament amb el camí de la Plana, que agafam per la dreta, mentre que el denominat Hort Nou queda a l'esquerra. Deixam un camí secundari a l'esquerra i, en la propera cruïlla, continuam en línia recta. Nou o deu minuts més endavant, arribam a un entreforc de tres camins, on anam pel de l'esquerra, pel camí del Puig de Lanar. Dos minuts més endavant, anam recte, deixant de banda un camí a l'esquerra, que va pel puig dels Cards, i un altre a la dreta. Mentrestant, el pinar ens engoleix, i notam la presència d'algunes arboceres. A uns nou minuts del remarcat entreforc de tres camins, arribam a la important barrera, baixa i de metall, que marca la sortida de la possessió del Fangar i l'entrada en la del Puig de Lanar. A l'esquerra queda el torrent i, a uns vuit minuts de la barrera, observam a l'esquerra un assut o presa que permet controlar les torrentades.

Dos minuts després, posam atenció a una cruïlla, perquè anam per l'esquerra, seguint la indicació que diu Puig de Lanar; aquesta nova via ens deixa dins el torrent, mentre a la dreta s'alcen les cases de la possessió del Puig de Lanar. Passam una barrereta i després voltam a l'esquerra fins que, dos minuts més endavant, arribam a la barrera gran que ens deixa vora l'antiga escola rural del Puig de Lanar, que queda a la dreta. L'escola ha estat recuperada per a activitats didàctiques i dels veïns. A un centenar de metres es troba la carretera de Portocristo a Portocolom (Ma-4.014) vora el km 3,500, on acabam l'excursió.