Us proposam per a aquests dies humits i amb la tardor ben entrada una ruta de bosc força encisadora. Es tracta d'una excursió breu i intensa, apta per a només els ben avesats a pujar costers ben rosts i a moure's per territoris fora camí. La ruta, a més d'un alt valor etnològic, ofereix unes magnífiques vistes, especialment de la badia de Palma. Abans de partir, tot i que no hi ha cap tipus d'impediment de pas, cal demanar-hi permís.

La ruta parteix de l'estret de Valldemossa, des del mateix pont. Des d'aquí, per dins el bosc, trobarem un camí de carro que travessa un portell, per on ens enfilam. Al cap de pocs metres, el camí és interromput, però unes fites ens indiquen per on passar. Hi localitzarem una barraca d'estructura cúbica, just per sota de les balmes de Son Matge, on fa pocs anys hi va haver una important desfeta de la muntanya, la qual cosa provocà la caiguda de tones de rocs. Aquesta balma és una de les més interessants pel que fa a jaciments arqueològics de tota l'Illa, atès que s'hi trobaren restes que van des del 4.800 aC fins a la darrera etapa talaiòtica. Foren trets a la llum fragments d'utensilis de sílex i d'ossos de Myotragus balearicus, a més de la famosa "dama de Son Matge". Aquest lloc, a més d'habitatge, fou utilitzat com a indret d'enterrament. Com a curiositat, cal dir que aquesta zona és una de les més apreciades pels escaladors.

Des d'aquí travessarem la rosseguera del despreniment seguint les indicacions de les fites. El punt d'inflexió se situa en una gran penya, just a la vora de la qual deixam el camí planer i ens enfilam cap a l'esquerra (llebeig), coster amunt. Les fites de pedra són una necessària ajuda en aquest atapeït bosc. La tirada avança vora la galta de la muntanya fins a arribar a un marge -el pas del Ganxo- dotat d'una escala volada de pedra. Més amunt, localitzarem els primers rotles de sitja i fins i tot la resta d'un camí, el qual ens durà fins a una basseta d'estructura quadrangular. Just a rere d'aquest dipòsit tradicional, passa un camí de carro, per on seguim cap a l'esquerra.

El camí, d'una excel·lent factura, ens durà fins a un altre rotle, des d'on parteixen dues tirades de fites. Nosaltres seguim per les de l'esquerra (sud), les quals ens duran fins a una paret de partió amb un coll de tord magníficament bastit a l'altra banda, un excel·lent racó on fer una aturada, ara ja amb vistes damunt Palma.

Seguim ara cap a l'esquerra per la banda de migjorn de la paret, sense perdre-la, fins a assolir una zona més elevada (on trobarem un grup d'antenes de televisió). Llavors la muntanya davalla fins a assolir el morro de la Bombarda (510 m), ben volat damunt l'Estret. Les vistes són impressionants, amb Palma i una part del Migjorn mallorquí cap a la nostra dreta i amb tota la magnificència del puig de na Fàtima just al davant. Cap a tramuntana, la vila de Valldemossa.

Refem les passes fins al coll de tords i des d'aquí davallam a la pista que ens queda a l'esquerra. Aquí trobarem un curiós porxo de volta amb una bassa adossada, també de la mateixa estructura. Al costat queda una antiga basseta, també per als animals.

Remuntam la pista cap a ponent fins a assolir una plana, on es troba un interessantíssim conjunt arquitectònic de la mateixa tipologia que la construcció anterior, tot i que més complex: hi ha una barraca, una bassa per als animals i també una cisterna per a l'abastament humà. Com a detall típicament valldemossí, vora la porta resta la clàssica rajola amb una escena de santa Catalina Tomàs.

Aquí mateix deixam la pista i entram en el bosc que hi ha a l'altra banda del camí (nord). Aviat localitzarem un portell amb un botador i davallarem per un camí que dibuixa un bon seguit de ziga-zagues tot a través d'un estret comellar. Més avall desemboca en un camí de carro, on continuam cap a l'esquerra. Al cap de pocs metres trobarem un aljub tapat, tot de pedra. En els darrers temps s'hi incorporà un sistema modern per proveir d'aigua els animals. Si ens hi fixam, per la part posterior del comellar, trobarem restes de marges.

Continuam i als pocs metres localitzarem un curiós forn de calç que modernament s'ha transformat en una barraca. A l'interior guarda una cisterna d'on surt una conducció que porta el líquid fins a una basseta, situada metres més avall.

Seguim pel camí de carro, ara vora la paret que separa el bosc dels olivars, fins a localitzar el punt on ens hem desviat per pujar cap al Ganxo. Des d'aquí, sortim de nou a l'Estret, on acaba l'excursió.