Començam a caminar al portell de Mortitx, al km 10,900 de la carretera de Pollença a Lluc (Ma-10). Si està tancada la barrera principal, podem anar pel botador situat a la dreta. Pel camí de les cases, passam una graella metàl·lica i deixam una pista de tennis a l'esquerra. Just després, també a l'esquerra s'aixequen les cases de Mortitx, un poc allunyades del camí; mentre, a la dreta, observam un interessant aqüeducte i un aljub. Vora el dipòsit d'aigua, parteix el camí del rafal d'Ariant, que deixam de banda. Continuam per la pista ampla, en lleugera davallada; a la dreta observam una vinyeta i un antic pou i, a l'esquerra, es fan presents les construccions del nou celler dels vins de Mortitx, un interessant projecte vitícola que ja ha donat resultats de gran qualitat.

Arribam així al gran pla de la vinya, denominat el sementer Pla, on deixam un camí a l'esquerra i contemplam la carena de muntanyes vers el nord-oest, amb el puig Caragoler de Femenia, el coll Ciuró i el puig de les Moles. Amb la plantació a l'esquerra, assolim una barrera de fusta on comença la finca pública de Mortitx, amb un botador a la dreta. Just després de la barrera, hi ha una petita barraca, amb una bona olivera a l'altra banda del camí. Un cartell avisa de la prohibició d'anar a les Basses en temporada de nidificació del voltor negre (febrer-juny). Un minut més endavant, travessam el torrent de les Comes i, poc després, deixam a la dreta la ruta del torrent de Mortitx.

El nostre camí és una pista que comença a pujar més decididament, sovint amb el sòl revestit de ciment. La retallada geomorfològica dels voltants ens premia amb un angle visual que ens permet veure la mar i l'horitzó llunyà. Deixam un camí a l'esquerra que puja fins a l'embassament gran de Mortitx. Dos minuts més endavant, arribam a l'embassament petit de Mortitx, amb joncs i bova pels laterals. Se situa en el torrent dit de l'Hort del Molí; la presa, amb totxos discordants, queda a la nostra dreta, en caiguda lliure. A continuació, vénen 10 minuts de pujada forta, sobre ciment, que ens obre el panorama visual i ens deixa en el collet de Lavanor, amb penyes disforges i un penyal decantat a l'esquerra, a més d'una antic espai de conreu de muntanya, denominat la tanca de Lavanor, a la dreta. Més amunt queda el puig de les Parades. Quatre minuts després del coll, a la dreta apareix el camí del refugi de Lavanor. Anam per aquest camí de la dreta i deixam momentàniament la continuació cap a les Basses de Mortitx, sempre entre juliol i gener, època en què no destorbam la nidificació del voltor negre. Dos minuts després d'anar pel camí del refugi, arribam a aquesta instal·lació, una construcció d'una planta, amb una porxada al davant, que ocupa un antic arrendament de Mortitx.

Deixam el refugi i tornam a la pista forestal, que ara agafam per la dreta, per continuar cap a les Basses. Tres minuts més endavant arribam a una zona humida, delatada pels alts polls i per les falgueres, a més d'estepes blanca i joana; entre les roques de l'esquerra, es troba la font Blanca. Continuam per la pista, amb una petita pujada que ens permet veure a la dreta la tanca de conreu denominada el Campet Rodó, amb la mar llunyana com a teló de fons. Deixam el camí del sementer a la dreta i la pista s'enfila vers una gorja estreta, entre roques. Passat aquest freu, tenim davant la nostra vista el collet del Vent, amb la cresta del puig de les Parades a la dreta. La pista no assoleix pròpiament el coll perquè volta a l'esquerra. Ara la davallada és rosta, la via que serpenteja dissenyant diversos revolts.

Després d'una gran volta a la dreta, pista avall, passam un ullastre solitari i ve una altra volta a l'esquerra. En aquest punt, per la dreta davalla un tirany que discorre per la coma de les Truges i arriba al torrent de Mortitx. Un poc més avall, assolim el pla de les Basses de Mortitx. Recorrem fins a l'altre extrem el pla (sud-oest) i arribam a una petita meravella del sistema hidràulic tradicional: la bassa principal que dóna nom a la contrada; es tracta d'un dipòsit antíquíssim d'aigua, recollida per escorrentia dels voltants, amb coberta de falsa volta de pedres sense treballar i amb una singular biga -o millor, jàssera- transversal en angle sense desbastar que defineix la forma de la volta.

Des del pla de les Basses de Mortitx, tornam a pujar pel mateix camí, envoltats per uns paratges salvatges, domini dels voltors i del silenci. Deixam enrere l'inici de la coma de les Truges i vorejam el collet del Vent. Assolim l'estret entre roques i la vista sobre el Campet Rodó. Després de la font Blanca, deixam a l'esquerra el camí del refugi de Lavanor i, passat el collet, resseguim la davallada rosta, primer fins a l'embassament petit de Mortitx i, més endavant, fins a la barrera amb el botador, on s'acaba la finca pública. Deixam les vinyes i el celler dels vins de Mortitx enrere, passam vora les cases de Mortitx i assolim novament la carretera (Ma-10, km 10,900), on acabam la passejada.