Una excel·lent manera de passar el diumenge és fer un recorregut en un tren històric que enllaça dues ciutats emblemàtiques de l'Illa i que ens permet conèixer, de manera tranquil·la i còmoda, bells paratges de la serra de Tramuntana, a més de fer un viatge al passat.
El projecte del tren de Sóller es va començar per impuls del solleric Jerónimo Estades. Amb els estudis preparatoris de Salvador Medir de 1892 i amb certes modificacions, es va presentar l'any 1904. Les obres començaren el 3 de juny de 1907 de manera simultània a Palma i Sóller. L'any 1911 es va constituir la societat Ferrocarril de Sóller, que ininterrumpidament des de 1912 ha realizat el servei. La tracció elèctrica es va introduir el mes de juliol de 1929. La línia té un recorregut de 27,6 quilòmetres des de l'estació de Palma, que es troba vora la plaça d'Espanya. L'edifici és d'estil modernista, planta rectangular i tres cossos, el principal dels quals és de dues plantes, mentre que els laterals són de planta baixa i coberta de terrat. L'andana té una marquesina d'estil modernista que dóna aixopluc i ombra als viatgers. El conjunt es completa amb les cotxeres.
El primer tram del trajecte discorre per la zona urbana. Prest començam a veure els camps d'ametlers i garrovers que ens acompanyaran bona part del trajecte. Un gran pont de pedra d'un sol ull de quinze metres de llum ens permet superar el torrent Gros. L'estació de Son Sardina presenta dos edificis destinats a estació i serveis, que es varen fusionar en un de sol en una reforma de 1988. A continuació trobam tres botadors, el primer del qual és el botador de Son Reus, inagurat l'any 1949. Actualment és molt utilitzat per la seva bona accessibilitat per carretera i el gran aparcament del qual disposa. El botador de Santa Maria es va inaugurar l'any 1930 i rep aquest nom per la seva proximitat a la carretar que va des de Santa Maria a l'Esgleieta. Més envant es troba el botador de Caubet, que es va inaugurar l'any 1948 per donar servei a l'hospital del mateix nom, que s'havia inaugurat sis anys abans. Al llarg d'aquest tram, es poden distingir grans possessions de Bunyola com la Font Seca, Son Termes, Son Amar, Raixa i l'Alqueria Blanca.
Feta ja la meitat del recorregut arribam a l'estació de Bunyola. El més destacable del conjunt és, novament, el senyorívol edifici principal, tot i que també cal esmentar la presència d'una subcentral elèctrica inaugurada l'any 1929 per transformar el corrent elèctric. Passada l'estació de Bunyola ens criden l'atenció tres edificis: la Torre o Villa Francisca, d'estil modernista, l'Alqueria d'Avall i Alfàbia. També podem percebre un canvi en el paisatge. Comença la successió de revolts i els tretze túnels, el principal dels quals és el túnel major o d'Alfàbia, dissenyat per l'enginyer Garau i realitzat entre 1907 i 1910. En sortir del túnel, el tren atura al Mirador de les Banyes, que ens presenta un paisatge indissoluble de la història i el paisatge de Sóller, la vall plena de tarongers.
A continuació trobam diversos viaductes. Aquell conegut com de les Llemes, amb tres ulls de cinc metres de llum, es va haver de refer l'any 1919 a causa d'un desbordament del torrent. El viaducte que salva el torrent dels Monreals, conegut com a viaducte dels cinc ponts per tenir cinc ulls de vuit metres de llum, es va construir en els anys 1909-1910. Finalment és destacable el túnel cinc-cents o de Son Angelats, conegut així per la seva extensió, de 530 metres, i que es va completar l'any 1909. El més característic d'aquest pont és la forma d'essa, que permet a la línia fer un gir de 180 graus per apropar-se cap al nucli de Sóller.
Aquest darrer tram del trajecte, descendent cap a l'estació de Sóller, ens ofereix excel·lents vistes aèries de la ciutat. Ja en el tram final es troba el baixador de Can Tambor. L'entrada a l'estació de Sóller es troba marcada per la visió dels diversos elements que la componen: les cotxeres i els tallers de reparació dels combois, els magatzems, els molls de càrrega, les vies i també els esponerosos plataners que donen ombra a l'estació. Un poc més enllà, la subcentral elèctrica que dóna corrent a la línia de tren.
L'edifici principal és el gran casal de Can Mallol, que ja existia l'any 1606, i que conserva el seu caràcter tradicional, tot i les reformes d'adaptació als nous usos. El més destacable de l'estació són l'andana coberta amb una marquesina de 1930 i la llarga escalinata que salva el desnivell entre l'andana de l'estació i la plaça d'Espanya. A la plaça podem pujar al tramvia del port, per continuar aquest itinerari fins arribar a la mar.
