En aquestes pàgines tornarem de nou a Formentera, on ara descobrirem la finca pública de de Can Marroig i el seu litoral. Des del port de la Savina en direcció a Sant Francesc, a un quilòmetre escàs, trobarem la desviació a Porto-salè. Un cop aquí seguirem pel primer camí de terra que parteix a la dreta, el qual du fins a la zona de la Pedrera, on començarem l'excursió. Abans, però, guadirem de la gran bellesa de l'estany del Peix, un dels paisatges essencials de Formentera. Fou explotada des del temps els romans (el Portus salarius, designació de què deriva l'àrea propera denominada Porto-salè).

Després de deixar algunes desviacions de banda, passarem els Estanyets i arribarem al final de la tirada, on trobarem un bon aparcament on deixar el vehicle. Aquest sera el punt d'inici i final de la ruta.

Des del mateix aparcament, un camí força marcat ens durà fins al primer punt important de l'excursió: les cases de Can Marroig. La primera referència de l'existència d'aquesta finca, aleshores en mans de l'Església, data del 1797. A partir de 1855 passà a mans privades, entre les quals destacà l'empresari i polític mallorquí Antoni Marroig i Boned, qui li donà nom. Aquest propietari inicià la construcció de la casa senyorial, de tipologia mallorquina.

A la dècada dels seixanta, grup empresarial Matutes la comprà, com també féu amb l'estany del Peix. El 1984 anuncià la construcció en aquest lloc d'una ciutat de vacances. Gràcies a la forta oposició popular, Can Marroig fou venuda a Renta Inmobiliaria, SA, vinculada a l'italià Giancarlo Parretti, el qual realitzà un segon intent de construir-hi un macrocomplex turístic. Novament, el rebuig popular aturà el pla urbanitzador. El procés culminà l'any 1998 amb la compra de la finca per part del Govern balear.

Un cop visitades les cases, continuam pel mateix camí. Aviat trobarem les restes d'una sínia situada a la nostra esquerra i després unes barraques i també un safareig. El camí circula per un bell territori, amb bones vistes cap a l'interior de Porto-salè. Després de passar una zona de savines, albirarem la torre de la Gavina, el punt d'inflexió de la nostra ruta.

Aquesta magnífica construcció ha estat recentment restaurada, ja que fins fa pocs anys es trobava en un lamentable estat de conservació, causada per la implacable acció del vent i la saladina. Com la majoria de torres de l'illa, data del segle XVIII i presenta una estructura trococònica, de dues plantes d'alçària separades exteriorment per una línia d'imposta. La torre és rematada una plataforma superior protegida per un parapet seguit. L'autor d'aquesta meravella defensiva fou García Martínez.

Després de gaudir d'aquest fragment de l'illa i de la seva història, el proper objectiu és tornar a Can Marroig per la línia litoral, per on podrem gaudir de la bellesa litoral i, si la visibilitat és bona, de la Pitiüsa major i del Vedrà.

Després de la punta de la Gavina, la costa ens regala un fragment poc apenyalat, amb una sèrie de clotades i calons on l'aigua s'estanya en cocons. Més endavant, trobarem una entrada ben rodona i definida, inaccessible, i aviat una àrea ben reeixida, formada per roques d'arenisca erosionades. Evidentment, l'existència d'aquesta matèria primera fa que per les rodalies trobem una pedrera abandonada. Aquí mateix localitzarem un grup de senzilles casetes varador, algunes encara en actiu. Ens trobam en l'anomenat Racó del Banc.

Posteriorment, el litoral esdevé cada cop més i més entrebancat. Aviat trobarem algun carrerany per escurçar el camí cap a les cases de Can Marroig, encara que, si volem arribar fins a la punta de la Pedrera -amb l'impressionant racó del Moro a ponent- és d'obligada visita l'anomenada punta del Picatxo. Aquí, no sols podrem gaudir dels magnífics calons de pedra, sinó especialment del pont de roca que s'obre a la banda de tramuntana.

La ruta assoleix la darrera fita a la punta de la Pedrera, on fou localitzada una necròpolis i restes de ceràmica i monedes, tot de l'època romana. Això ha fet pensar que el primer nucli habitat a l'illa s'ubicàs aquí.Des de la mateixa punta, ara per un camí ben marcat, tornarem al punt de partida.