Des de l'any 2006, l'emblemàtica possessió de Galatzó és propietat de l'Ajuntament de Calvià. Té una extensió d'unes 1.350 hectàrees, una de les més grans de Mallorca. Aquest històric latifundi en mans principalment dels Vivot i posteriorment dels comtes de Santa Maria de Formiguera ofereix al visitant, no sols un magnífic paisatge muntanyós, sinó també un patrimoni etnogràfic de primer ordre que tot amant de la cultura de l'Illa ha conèixer.
El punt d'inici de la nostra proposta se situa a la carretera del Capdellà a Galilea (Ma-1032, km 2'2), un cop passada la possessió de Son Claret. A partir d'aquí parteix un camí de carro que ens durà a les barreres de la possessió. Al cap de poc temps travessarem el torrent de Galatzó per un interessant gual empedrat. Deixam a l'esquerra el puig Matós (237 m) i el camí que se'n va al Ratxo, possessió situada dins Puigpunyent i avui explotada amb el nom comercial de "La reserva de Galatzó". Aviat trobarem Ca l'amo en Biel, unes cases de planta quadrangular, amb pati o clastra central i amb tres cossos edificats.
Avançam fins a tornar a travessar el torrent per un pont i voltam pel següent camí a l'esquerra, senyalitzat amb la designació "la Vinya". A partir d'aquest punt la ruta ens durà per un territori força ric des del punt de vista etnogràfic i arquitectònic. Al cap d'uns 10 minuts, assolirem la cruïlla que ens portarà a la caseta del Tramuntanal i a l'Argolla, on ens esperen restes prehistòriques i llegendàries relacionades amb el famós Comte Mal.
Des del mateix camí de la Vinya pujarem a la font del Obis, un magnífic exemple de surgència de mina, amb la boca de llinda. L'aigua surt per gravetat des de la vena d'aigua i és dipositava en uns abeuradors d'uns 2 metres cúbics. A poca distància trobarem una de caseta de roter, molt més simple que la del Tramuntanal. Finalment, a la part altra de la muntanya trobarem una interessant zona on s'ha rehabilitat un ranxo de carboner.
A partir d'aquest punt comença el tram més dur. Des del mateix coll, arrencam cap al nord, per un territori dur però fitat. Assolirem dos collets i ens plantarem vora el penyal del Migdia (459 m), des d'on tindrem una magnífica vista de la rodalia.
Des de la mateixa galta de la muntanya, baixam fins al coll Baix, rere el qual hi ha el puig Batiat, la nostra darrera fita a conquerir. La pujada és rosta, una mica incòmoda però ràpida. A peus de cim, haurem de voltar lleugerament a la dreta, per superar la timba per un passet. El cim, coronat per dues crestes, regala una vista de gran bellesa, especialment cap a tramuntana, amb la mola de l'Esclop just al davant.
Per baixar ho farem per la mateixa carena de llevant, per un territori dur i caòtic, amb les cases de Galatzó just a sota. Caldrà, però, que ens cerquem la vida de la millor manera possible. Només val la pena tenir present que els darrers metres són especialment costeruts, així que ens haurem de cercar bé les tresques. Un cop a sota, recomanan anar cap a l'esquerra i entrar dins el torrent. Des d'aquí assolirem el camí de les Sínies des d'on arribarem a les cases sense problemes.
Les cases de la possessió de Galatzó se situen entre les més exemplars de Mallorca. S'hi conjuguen l'arquitectura monumental pròpia de la noblesa mallorquina amb la clàssica i sòbria decoració illenca, feta a partir de maquets disposats de manera geomètrica i que emmarquen totes les obertures. La façana, orientada a migjorn, mostra tres plantes d'altura. El portal forà perfila un gran arc rodó. En l'esgrafiat situat sobre el portal es pot veure la data de 1880, relacionada possiblement amb una important reforma. Al cantó de la dreta de la façana hi ha la capella, a la qual s'accedeix a través d'un portal de llinda de pedra viva, sobre el qual hi ha l'escut del Ramon Burgues Safortesa i Fuster, conegut popularment com el Comte Mal.
Després d'admirar l'antiga residència dels comtes de Formiguera continuam pel camí principal fins al graner del Delme. Aquesta petita barraca tenia la funció de guardar el blat o l'oliva que la possessió havia de pagar al bisbe de Barcelona, el senyor feudal que tenia drets damunt les terres denominades el Pariatge.
