Catalana d’origen, a vint anys es va traslladar a viure a Palma i més tard s’establí a Puigpunyent, on resideix fins avui dia. Carme Morell és una de les guionistes de l’exitosa sèrie de TV3 Vendelplà.

Com arribàreu al món de l’escriptura de guions?
Vinc de la narrativa i de la investigació teatral. Quan començaren les telenovel·les de TV3 no existien estudis per formar guionistes. Llavors el seu director, Benet i Jornet, es va posar en contacte amb mi i amb un grup de persones que podien funcionar com a equip de guió. El 1995 es feia Nissaga de poder i amb aquesta sèrie vaig començar la meva carrera com a guionista.

I des de llavors no heu aturat?
Doncs no, sempre he treballat per a sèries de televisió: Poblenou, Laberint d’ombres, Ventdelplà...

Heu fet alguna incursió al cinema?
He escrit el guió d’un film que em va encarregar Ventura Pons, però encara no s’ha duit a terme.

Quin és el procés per arribar als diàlegs que es veuen a les sèries?
Tot comença amb el que anomenam bíblia, la primera història narrada que es presenta a la cadena per vendre-la. Un pic acceptada, es posa en mans de l’equip de guionistes, normalment format al voltant de 10 coordinants; en el cas de Ventdelplà, per dues persones. Els guionistes es divideixen en dos grups: escaletistes i dialoguistes. Els primers agafen la bíblia i munten un argument ampliat de cada escena, seqüència per seqüència. Després passen aquest argument als dialoguistes, que són els encarregats de fer els diàlegs entre els personatges. També existeix la figura del redialoguista o coordinador de guió, qui repassa els diàlegs que han fet els diferents guionistes, perquè hi hagi coherència entre els diferents capítols.

A quin grup estau?
He passat per tots. He estat argumentista i redialoguista, però això implicava viatjar a Barcelona. Quan em proposaren participar en el Ventdelplà, vaig demanar fer diàlegs perquè puc treballar des de casa i el que vull és moure’m poc de Puigpunyent.

Treballau des de casa, però a quin ritme?
Doncs el ritme dels guionistes de televisió és frenètic. No té res a veure amb el cinema. Tenim dues setmanes per escriure més de cinquanta pàgines. Tot va molt ràpid i s’han de complir els terminis, perquè la teva feina condiciona la de molts d’altres: productors, redialoguistes, actors, actrius, etc. A més, cal tenir en compte els canvis de darrera hora. Per exemple, si no surt una localització que havíem previst o si un actor se’n vol anar de la sèrie. Així que el guionista de televisió pica pedra, no té gens de glamur.

Des que començàreu, ha millorat el panorama educatiu pel que fa a guionistes?
Ara, a Barcelona, existeixen tres escoles universitàries on s’ensenyen a fer guions. A Mallorca des de fa pocs anys a la llicenciatura de Periodisme del centre Alberta Giménez, adscrita a la UIB, hi ha alguna assignatura en què s’ensenya a escriure guions. La UIB també ja dipsosa d’un màster en Comunicació, on jo impartesc classes.

Llavors sabreu si hi ha talent a Mallorca.
El que sé és que enguany he tingut alumnes extraordinaris, amb molta creativitat i idees noves i fresques. És molt important que un guionista no estigui cremat. He acabat el curs realment sorpresa del talent de l’alumnat. En total eren 15 assistents a classe vinguts de diferents branques, com el periodisme, la història de l’art i la filologia, entre d’altres.

Quin és el present i futur dels guionistes a l’Illa?
Amb la creació de la cadena autonòmica IB3 i la programació de sèries de producció pròpia com Vallterra, el panorama laboral pels guionistes illencs sembla que va millorant. Malgrat tot, puc assegurar que encara existeix una gran diferència amb la valoració que existeix al Principat, sobretot pel que fa a remuneració. Puc dir que aquí es paga molt malament la feina dels guionistes.