Les ràdios musicals de Catalunya hauran d’emetre un 25% de les cançons en català

El Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC) ha aprovat per unanimitat que, a partir del 1r de gener de 2026, les ràdios musicals de Catalunya hauran d'emetre un 25% de les cançons en català. Així doncs, es posa fi a dues dècades de pròrrogues i adequacions que permetien a les cadenes programar menys música cantada en català de la que establia la llei.

Aquestes adaptacions pactades permetien a les emissores de ràdio acollir-se a uns acords per a quedar exempts d'haver d'emetre dins de la seva programació musical un 25% de cançons en català i que, en alguns casos, s'acabava reduint a xifres d'un 2 o d'un 7 % de la programació.

Ja feia temps que la Plataforma per la Llengua treballava per fer possible aquesta resolució. El 10 d'octubre de 2024, per exemple, es va reunir amb el Ple del Consell de l'Audiovisual de Catalunya per transmetre la importància de fer complir les obligacions pel que fa a l'emissió de música cantada en català que quedava fixada a la Llei 1/1998, del 7 de gener, de Política Lingüística, i a la Llei 22/2005, del 29 de desembre, de la Comunicació Audiovisual de Catalunya.

Encara que arribi tan tard, l'entitat celebra que el CAC hagi reconegut per unanimitat les mancances i les anomalies que han envoltat aquesta situació i la seva voluntat de revertir-ho. La Plataforma per la Llengua ha remarcat que vetllarà perquè la decisió del CAC s'apliqui amb efectivitat i es pugui, a la fi, deixar enrere una etapa de més de dues dècades d'incompliments.

Comenta

Normes d'ús

Avís legal

» El contingut dels comentaris és l'opinió dels usuaris o internautes, no de dbalears.cat

» No és permès escriure-hi comentaris contraris a les lleis, injuriosos, il·lícits o lesius a tercers

» dbalears.cat es reserva el dret d'eliminar qualsevol comentari inapropiat.

Recordi que vostè és responsable de tot allò que escriu i que es revelaran a les autoritats públiques competents i als tribunals les dades que siguin requerides legalment (nom, e-mail i IP del seu ordinador, com també informació accessible a través dels sistemes).

Comentaris

Per una pàtria completa, fa 6 dies

"Per a la tasca que hem de dur a terme cal que somiem una pàtria. Però l'hem de somiar com hauria volgut el poeta Pere Quart: completa. De Salses fins a Guardamar i de Fraga fins a Maó."

Josep Maria Llompart (1991)

Pissarra_1992_n065.pdf

Valoració:2menos mas

Per De Salses a Guardamar, fa 6 dies

"La proposta de Guia recull, així mateix, una llarga tradició d'ús ampli del significant Catalunya. Com a exemple paradigmàtic, el mallorquí Gabriel Alomar es referia a 'tota la Catalunya' com a agrupació de la Catalunya continental i la Catalunya insular, tal com recull Gregori Mir en el llibre 'Sobre nacionalisme i nacionalistes a Mallorca'."

(Viquipèdia, article "Digueu-li Catalunya")

Valoració:2menos mas

Per total Catalunya, fa 6 dies

«Veieu-la bé, la nacionalitat catalana, espargida i esquarterada a través de les costes llevantines d’Espanya i més enllà de la mar, i fins més enllà de la frontera francesa. Per sobre aqueixa total Catalunya ha passat un fibló de raons d’estat artificials, de dogmes i doctrinarismes pedantescs, pels quals se l’ha volguda junyir violentament a una raça estranya, se li ha volgut rompre la seva unitat íntima i nadiua, i fins s’ha declarat estranger a una part del solar originari».

Gabriel Alomar (1931)

Valoració:2menos mas

Per Res d’Estat Balear, res de provincianisme, fa 6 dies

«Menorca és catalana, genuïnament catalana (…) [i cal] enfeinar-nos en la tasca, àrdua és ver, però també bella i justa de la catalanització radical de la nostra illa. (…) Advinguda la República, que no pot ésser altra que federativa, ens cal tombar els ulls vers la història i regenerar-nos com a poble lliure. (…) Res d’Estat Balear, res de provincianisme. Volem ser catalans, tot essent menorquins, com en són els empordanesos, els rossellonesos, els mallorquins mateixos. (…) Si Menorca és una regió catalana ha de seguir una política catalana.»

Joan Timoner i Petrus, Menorquit (1931)

Valoració:2menos mas

Per reconeixement de la nacionalitat catalana, fa 6 dies

«Seria profitós que ens posàssim d’acord per cercar un apropament vers aquells sectors que aspiren al reconeixement de la nacionalitat catalana a la que nosaltres pertanyem d’ençà que Menorca fou conquerida pels catalans».

Tudurí Garcia (març de 1931)

Valoració:1menos mas

Per Catalunya integral, fa 6 dies

«Mallorca, sense perdre cap característica de la seva fesomia pròpia, no és altra cosa que una illa catalana, digui el que digui tot el filisteisme vuitcentista. Com a tal forma part de la Catalunya integral, participant amb ella de la unitat de raça, de la unitat de llengua i de la unitat de cultura, la qual ha enriquit molt sovint amb aportacions de gran vàlua. Cal desfer l’equívoc que Mallorca és una regió d’Espanya distinta de Catalunya, i desvirtuar el regionalisme o el mallorquinisme com a conceptes mancats totalment de sentit».

La Nostra Terra (1930)

Valoració:2menos mas

Per Catalunya és una nació, fa 6 dies

«Catalunya és una nació. I deixau-vos anar de literatures i regionalismes “sanos y bien entendidos”. Sense paliatius [sic] de cap casta, el fet és l’existència de Catalunya com a nació; aquest és el fonament de tot, fonament tan fort que permet afirmar que per sota les ruïnes de l’edifici actual de la causa catalana seguiria bategant l’esperit del poble presoner del dret i la llengua i el poder d’un altre poble, lluitant sempre i espiant l’hora de fer sortir altre cop a la llum del dia la seva personalitat».

Joan Pons i Marquès (1919)

Valoració:2menos mas

Per la unitat de Catalunya, fa 6 dies

«Alcover, un altre gran català de Mallorca, (…) ha afirmat altra vegada la unitat de Catalunya en declarar, entremig dels aplaudiments dels congressistes, que quan es parla de catalans s’ha d’entendre que es parla de tots els homes de llengua catalana».

Enric Prat de la Riba (1906)

Valoració:1menos mas

Per tenim per molt de ser catalans!, fa 7 dies

«Acceptau de bon grat nostre present i sapigau que los fills de les Illes tenim per molt de ser catalans! Volem bé a les lletres catalanes, perquè som catalans».

Josep Lluís Pons i Gallarza (1873).

Valoració:2menos mas

Per Catalans som, fa 7 dies

"1923: La nostra parla
La nostra parla era una societat presidida pel maonès Joan Mir i Mir, el qual havia escrit el 1917: "Per part meva, crec necessari dir-vos en primer lloc que estic del tot conforme que la nostra parla no és més que una petita variació de la llengua catalana, i em pens que tots arribarem a comprendre que som catalans [...].

Catalans som i en bon català acabaran per escriure tots aquells que vulguin fer-ho així com toca". El desafiament no seria fàcil i sorgirien polèmiques per part d'aquells que defensaven el castellà. Però Joan Mir i Mir tenia les coses ben clares."

(Miquel Ferrà i Martorell, dBalears, 8-2-2012)

Valoració:3menos mas