El 15 d’abril de 1999, el dBalears va publicar una notícia, de Tomeu Garcies, en la qual s’explicava que «una part de l'antiga xarxa subterrània de canalitzacions musulmanes [d’Inca] encara es conserva», sota el títol ‘Els Qanats, un patrimoni desconegut’. En una altra entrada, el periodista Antoni Pol va publicar l’any 2010 que els qanats de la font de la Canaleta «són un sistema de galeries subterrànies que recullen aigua dels dos pous de les Roquetes i de la Canaleta i que la condueixen fins a la superfície. Es troba entre el camí vell de Pollença i l'institut Pau Casesnoves. Té dues entrades, una de les quals està tapiada». Aquest any es varen incloure all catàleg municipal en la categoria de bé etnològic. «Es tracta d'una xarxa de recollida d'aigua de tradició musulmana (dels segles X i XII), encara que les restes que se'n conserven són del final del segle XIX. Durant anys els ciutadans la varen utilitzar com a font de la vila i, en la Guerra Civil, es féu servir també com a refugi», va assenyalar.
I tant aquests periodistes com d’altres que han parlat sobre el tema, fan referència al cronista oficial d’Inca entre 1986-2024, Gabriel Pieras Salom, el qual va recollir informació i va realitzar la descripció més extensa i documentada que tenim fins avui dia sobre què són i què eren els qanats. Com ara a l’entrada titulada ‘El problema de l’aigua a Inca en període 1949-1950’, publicat l’abril de 1994.
Al 2022, molts mitjans es feien ressò de la nota de premsa de l’Ajuntament d’Inca que anunciava la restauració i obertura al públic, mitjançant visites guiades i limitades, d’un dels trams del qanat que es coneix, tot i l’estat en què es trobava. Actualment, es coneixen dos trams del qanat, tot i que només un ha arribat en relatives bones condicions fins als nostres dies. Les persones encarregades de la seva neteja i restauració l’any 2022 varen ser la conservadora i restauradora de béns patrimonials Maria Antònia Cladera, i el picapedrer especialitzat en restauracions Biel Ferragut, persones amb les quals hem pogut contactar per tal de conèixer de primera mà les tasques que s’hi han dut a terme i quina és la situació actual dels qanats. Des d’aleshores, res més s’ha sabut d’aquest vestigi patrimonial i poc s’ha fet per a conservar-lo, tot i l’èxit que varen tenir les poques visites guiades que s’hi varen realitzat.
Els qanats, a finals del segle XX i principis del XXI, havien esdevengut un lloc amagat on gents de diverses generacions hi ha entrat per tal de realitzar activitats de tot tipus. El lloc era literalment ple de tones de fems, amb milers de llaunes, llosques, botelles de vidre, etc. La canal per on se suposa que corria l’aigua, així com qualsevol forat que hi hagués a la paret o el sostre era ple de deixalles. Pintades i escrits gravats a la pròpia pedra decoraven. Però, gràcies a l’acció realitzada per l’Ajuntament d’Inca el 2022, amb Maria Antònia i Biel com a restauradors, aproximadament uns mil anys després de la seva construcció, els qanats varen rebre una mica d’atenció. Maria Antònia i Biel han explicat que, tal i com varen deixar clar a la memòria realitzada en finalitzar les tasques d’aquella primera intervenció, la quantitat, diversitat i antiguitat de les deixalles va ser sorprenent. Una de les principals tasques va ser fer net, per tal de poder accedir a la construcció en sí, i poder dur a terme les accions programades. La retirada minuciosa de les pintades, així com la correcció de reparacions fetes anteriorment per persones no suficientment formades com per a tocar estructures patrimonials tan antigues com ho són els qanats d’Inca, foren algunes de tasques que més temps varen requerir.
En l’actualitat, les dues entrades de què disposen aquestes galeries subterrànies es troben tancades amb clau, amb una porta de reixa de ferro cadascuna. L’una, l’original, es troba a un carreró sense sortida de la zona de So na Monda; l’altra, la construïda a posteriori per tal de poder accedir a l’aigua més fàcilment en moments de falta d’aigua, és una mica més amunt en el mateix turó de So na Monda, molt a prop el centre sanitari que duu el mateix nom.
La primera galeria, la transitable, connecta una entrada amb l’altra i és sorprenentment llarga per a qui la visita per primer pic. Unes galeries que quasi permeten posar-s’hi de peu de l’altura que tenen. Tot i que l’aigua podia córrer per una canaleta que recorre el terra de les galeries, les persones havien de travessar-la sencera per tal de treure aigua directament del pou que s’hi troba al final (o a l’entrada si baixam les escales de la segona i posterior entrada habilitada).
La segona galeria, tot i datar de la mateixa època i trobar-se en les mateixes condicions estructurals, no és transitable en la seva totalitat degut a la negligent actuació que s’hi va realitzar en el moment que es varen realitzar les obres de construcció dels nous carrers d’Inca, situats just damunt dels qanats. La construcció d’aquests carrers, així com la construcció del centre de salut a sobre dels qanats és, evidentment, una decisió errònia dels plantejaments urbanístics de l’Ajuntament d’Inca, ja que ha posat i posa en perill la integritat d’aquesta joia patrimonial. Però, a més, els tres conductes de ventilació excavats a sobre dels qanats que es poden veure des de la superfície, i que servien justament per a permetre la ventilació dels qanats han estat totalment enrajolats i enformigonats i per a abocar-hi tones d’arena, que han omplert fins a dalt la galeria.
És evident la urgència d’inversió en aquest element patrimonial tan singular, com ho són els qanats d’Inca, i més tenint en compte l’estat en què es troba, havent-se realitzat ja unes tasques de neteja i restauració tan acurades fa pocs anys i havent-hi generat tant d’interès amb les visites guiades (les reserves a les quals es varen exhaurir en poques hores). Caldria realitzar més jornades de restauració i rehabilitació, aviat, per tal de conservar en les millors condicions aquest espai històric i per tal de poder continuar organitzant visites que permetin que els inquers coneguin en persona què són i per què es varen construir els qanats d’Inca.
