La Cooperativa de consum cultural Corda i Poal, seguint el seu programa de donar suport, oferint el seu local, a tot tipus de manifestacions culturals anuncia per divendres que ve, dia 15 de novembre a les 20.00 hores a l'espai Suscultura del carrer Miquel Capllonch, 33 de Palma un concert del grup Filagulla que farà un repertori titulat: 'Nova Cançó, versions, diversions'. Els seus components són Tomeu Ramis (veu), Pere Estrany (guitarra i veu), Miquel Àngel Roca (contrabaix) i Jaume Darder (percussió). Aforament limitat, taquilla inversa i les entrades s’adquireixen a través de https://www.ticketic.org/ca/entrades/concert-filagullla.

Parlam amb Tomeu Ramis perquè ens expliqui alguns detalls.

- En primer lloc, per què heu escollit 'Filagulla' com a nom del grup?

- 'Filagulla' no és més que, es podria dir, un acrònim de «posar fil a l’agulla». Amb en Pere començarem aquest projecte de cosir diferents versions de les cançons més emblemàtiques de la Nova Cançó catalana, amb un aire més actualitzat. Tot una ambosta de cançons que sempre havíem cantat en les nostres trobades amb els amics a rel de qualsevol festa, després d’un sopar, això és, cançons de sobretaula, normalment cantades amb diferents veus i acompanyades pels amics que tocaven la guitarra. Cançons que ens han acompanyat al llarg de la nostra vida i que ara, ja jubilats, hem provat de fer de sastre posant fil a l’agulla i abrigar-les d’un nou vestit.

- He d’entendre que a les vostres diferents bauxes juvenils sols cantàveu cançons en català?

- No home! Com tots els joves de la nostra generació estàvem temptats per altres gèneres i moviments musicals, però lògicament, en aquella època que començaven a albirar aires de llibertat, no hi faltava mai les cançons reivindicatives en la nostra llengua. Ens empenyia l’afany de normalitzar i recuperar la nostra llengua que havia romàs quasi oblidada a causa de la repressió i del despotisme franquista. Al sistema, el fet de cantar en català ja els suposava un acte de rebel·lia, mentre que per a nosaltres, a més, era un acte de rescatar i salvar els nostres mots.

- No creus que això representa història passada? Amb altres paraules, ho trobau adient fer aquest repertori que representa un temps ja superat i quin moviment ja s’ha diluït?

- N’hi ha, com nosaltres, que pensem que encara no podem confirmar que aquest moviment s’ha diluït o s’ha superat. Des de la vessant política, sens dubte, hem avançat amb alguns aspectes però encara en tenim molts d’altres que romanen pendents. Potser la causa és que no es va fer una transició cap a la democràcia amb més valentia i encert per solucionar els temes que sempre han estat recurrents en la història dels Països Catalans. En concret i pel que fa a la llengua, és trist comprovar que estam en situació d’emergència lingüística i no sols és perquè estam envaïts i bombardejats pel castellà per tots els fronts i en tots els mitjans, sinó també perquè els nostres governants autonòmics no han sabut posar-hi remei. I encara més ara que els països occidentals estan albirant una nova turmenta en trets feixistes que ens porten els aires d’extrema dreta. Tot això ho manifest per defensar que aquestes cançons segueixen sent idònies i actuals per refermar i no oblidar quina és la nostra essència.

- A qui i quin tipus de cançons interpretau de la Nova Cançó catalana?

- Concretament les cançons que ja es poden considerar clàssiques donat que, al llarg del temps, se n’han fetes moltes versions i han tingut més difusió. Cançons, la majoria conegudes pel gran públic i que poden cantussejar amb nosaltres però, com he esmentat abans, versionades amb un aire més rítmic o alegre. No sols hem incorporat cançons de Llach, Raimon, Sisa, sinó també del rock català com Sopa de Cabra, Sau i de la rumba catalana com Orquestra Plateria.

- Apropiat per un públic de la vostra generació?

- No exactament, ens dirigim al públic en general i no ens sorprèn veure a molts joves que s’interessen i coneixen aquestes melodies, possiblement perquè ho han escoltat per boca dels seus pares.

- Tenc entès que Filagulla és un grup de nova creació.

- Efectivament, només hem fet un concert.

- Com va sorgir el grup?

- Inicialment érem dos, en Pere i jo, que ens decantàrem per fer un repertori de cançó catalana. Poc després d’acabar-se el periple amb Tutti Quanti, un grup d’amics que durant deu anys ens dedicàrem a fer concerts arreu de Mallorca de música italiana dels anys seixanta. Representà una altra etapa molt reconfortant de la nostra vida que acabà durant la pandèmia i donà pas a l’actual. Per una altra part, ens va fer molta il·lusió la convidada que vàrem rebre de Suscultura per fer aquest concert de divendres i vàrem voler completar la nostra presentació acústica amb dos reforços convincents com són en Miquel Àngel Roca al contrabaix i el jovenet Jaume Darder a la percussió. Teníem el vestit embastat amb veu i guitarra i ara l’hem cosit amb un abillament de contrabaix i percussió. Dos músics de reconeixement en el món musical i dues entranyables persones que generosament s’han afegit al nostre projecte.

- Heu titulat el concert 'Cançons, versions, diversions'. Què voleu significar amb l’apartat de 'diversions'?

- Tot va sorgir d’algun comentari del nostre entorn que es va referir que aquests tipus de concerts solien caure en el tedi, no exempt d’un cert avorriment. Per aquest motiu se’ns varen ocórrer algunes performances que acompanyen la interpretació de determinades cançons que són suggeridores i divertides de la mà d’unes bones amigues nostres.

- Ens pots anticipar alguna d’aquestes performances?

- Em sap greu però formen part de la sorpresa del concert.

- Quina opinió et mereix els camins que pren la música en català al nostre país?

- Per una part em sembla molt positiu la nova onada illenca de cantautors-res que han sorgit amb uns vestits musicals nous, creant noves tendències. I per una altra part pens que cal enfortir, promocionar, noves infraestructures, tot plegat, donar més suport institucional a la música en català i als seus creadors per facilitar noves modes, nous estils, noves formes de poder viure de l’art i de la música.

- Quin futur preteneu amb el vostre repertori?

- Un futur incert. No ens plantejam cap futur sinó anar fent. La música ha representat una constant en la nostra vida i continuarem fins que les nostres condicions mentals i físiques ho permetin. No oblidem que Pere i jo pertanyem a la generació que es va veure obligada a ser autodidactes. En canvi Miquel Àngel i Jaume han tengut la sort de passar pel Conservatori. Potser seguirem afegint altres versions al nostre repertori. Potser donarem per acabat el vestit i ens disposarem a fer-ne un altre de Chanson française, folk, popular...

- I cançons pròpies?

- En tenim un petit rosari, uns nous models als que li hem començat a posar fil a l’agulla sargint nous adreços. Potser algun dia en farem desfilada.