Les imatges de Tolo Salleras són una part indispensable de la memòria política, ideològica i cultural de les Illes Balears. Mostren les tècniques i concepcions artístiques d’una darrera generació d’autors que treballaven l’analògic, des d’una òptica empresarial però també artística i documental. Una part d’aquest patrimoni conforma l’exposició Tolo Salleras (1938-2005). El llegat d’un reporter fotogràfic del segle XX, que s’inaugura el 7 de novembre a les 19 hores al Centre Cultural la Misericòrdia, organitzada per la Universitat i l’Arxiu del So i de la Imatge de Mallorca. La mostra es podrà visitar fins l’11 de gener de 2025.
La mostra vol ser un punt de partida per avançar en la contextualització històrica i artística d’aquest autor en la història de la fotografia local, considerat per generacions posteriors de fotògrafs com un dels referents principals del sector. Engloba les diverses facetes professionals de l’autor, reunides en 25 panells que combinen fotografies soltes amb muntatges temàtics: arquitectura i transformacions urbanístiques, fotografia de personatges cèlebres vinculats al cinema, teatre i música, fotografia industrial, esportiva, editorial, esdeveniments culturals i documentalisme social. Des del punt de vista documental i tècnic, el projecte està format per la informació obtinguda entre 2018 i 2024 en el procés de catalogació.
L’objectiu principal és donar a conèixer, valorar i dotar de context en la història de la fotografia local i nacional la tasca i l’obra de Tolo Salleras, i incidir en el doble vessant com a fotògraf d’àmbit polític i fotògraf comercial. L’exposició també ha permès contextualitzar i traçar una història de vida vinculada a la fotografia de Tolo Salleras. Veure’n la presència en els paisatges indirectes, polítics, ideològics, familiars i personals en vies de transformació, que es mostren subjacents en alguns dels seus reportatges, i establir un marc d’investigació inicial per continuar aprofundint en aspectes més específics de l’obra de la seva obra.
Bartomeu Salleras
Bartomeu Salleras Fuster (Tolo Salleras, 1938-2005) fou un dels fotògrafs principals de l’àmbit institucional i periodístic balear de la segona meitat del segle XX. Va començar a treballar i a formar-se en el sector fotogràfic a Casa Planas, cap a 1952. Entre 1959 i 1967 va ser reporter fotoperiodístic, sobretot al diari Última Hora (1959-1965). En aquesta dècada, obrí comerços fotogràfics a Bunyola i Palma. Des de 1977 exercí com a fotògraf del Consell General Interinsular i, a partir de 1982, al Govern de les Illes Balears. Paral·lelament, mostrava les seves inclinacions cap a la fotografia artística i documental, a través d’alguns encàrrecs editorials, i mantenia una pràctica continuada de captació del seu àmbit privat i familiar.
La família del fotògraf va donar (2018) una part important del seu llegat fotogràfic a l’Arxiu Històric de la Universitat de les Illes Balears, on s’han desenvolupat diverses tasques de conservació i catalogació, conjuntament amb el Màster en Patrimoni Cultural: Investigació i Gestió. Una altra part de la producció fotogràfica d’aquest autor es troba a l’Arxiu del Govern de les Illes Balears, que ens ha facilitat informació i imatges per a l’exposició. Així mateix, família i amistats conserven més material de la seva faceta fotogràfica personal i artística.
El fons dipositat a la UIB consta principalment de negatius de 35 mm i de 120 mm, realitzats entre 1952 i 1990, amb escenes vinculades a la seva pràctica com a reporter gràfic i ritus socials, fotògraf institucional del Govern de les Illes Balears i autor d’encàrrecs editorials. També inclou un seguit d’imatges relacionades amb els seus interessos estètics, aficions, escenes de paisatge i el seu cercle familiar, així com un conjunt d’estris i materials d’empresa (segells, targetes, encàrrecs específics, etc.).
Les imatges de Salleras són una part indispensable de la memòria política, ideològica i cultural de les Illes Balears, que mostren alhora els procediments, les tècniques i les concepcions artístiques d’una darrera generació d’autors que treballaven l’analògic, des d’una òptica empresarial però també artística i documental. Així mateix, el fons és un substrat visual fonamental per a la investigació i recerca de diversos fenòmens locals de la segona meitat del segle XX.
