El passat divendres dia 27 de setembre, a les 19 hores, s’encetaren les tertúlies poètiques de la llibreria Lluna amb el poemari Quimera de Pere Joan Martorell, un autor prou interessant i conegut per la seva trajectòria com a poeta, narrador i crític literari i, no cal dir-ho, per la seva activitat a Ploma.cat, revista vinculada al Diari de Balears. La coordinació de l’acte anà a càrrec del grup format per Àngels Cardona, Damià Rotger, Aina Ferrer i Miquel Àngel Lladó.

Àngels Cardona encetà l’acte parlant de la prolífica i llarga trajectòria literària del convidat, així com els premis que ha merescut. Esmentà el llibre de relats L’art o la vida, per endinsar-se després en el poemari Quimera, l’eix central de la tertúlia. Per començar, explicà les accepcions de quimera del diccionari. Per una banda, és un animal mitològic que es representa vomitant flames, amb el cap de lleó, el cos de cabra i la coa de drac. D’altra banda, explicà el mot quimera com una creació imaginària de l’esperit que es pren com una realitat. També parlà de Quimera com un llibre d’una riquesa extraordinària carregat de metàfores, d’imatges, de cosmogonies i d’una estructura matemàtica dels poemes amb girs insospitats, que parteixen d’una ferida profunda que desemboca en unes reflexions filosòfiques molt acurades. Tot seguit convidà tots els assistents a fer una lectura conjunta del primer poema que, segons indicà Cardona, és un resum de tot allò que s’anirà desplegant a cada pàgina del llibre.

A continuació, Pere Joan Martorell prengué la paraula i ens explicà altres sentits del mot quimera, com la idea de malvolença contra qualcú. Ara bé, aclarí que en el seu cas, cal centrar-se en la segona accepció que esmentà la presentadora, és a dir, en un sentit utòpic, una cosa mala d’aconseguir, gairebé inabastable. El sentit del poemari, per tant, vol incidir en les dificultats en les relacions amoroses que, com ens recordà, tothom ha viscut d’una manera o l’altra. En general, les relacions amoroses comencen molt bé, però després apareixen altres factors que poden erosionar aquesta relació. Aleshores definí el llibre Quimera com un cant al desamor, és a dir, un procés de dol després de la ruptura. Recordà que si bé al Llibre d’eros parlava de l’amor, Quimera seria l’altra cara de la moneda. Per tant, l’autor tenia interès a desenvolupar el binomi d’amor i desamor. Ens va fer cinc cèntims sobre l’estructura del poemari, la qual cosa el dugué, durant una bona estona a explicar els diversos plantejaments i formats: els poemes són imatges, una excursió, un dia de febre, un somni... D’altra banda, també ens explicà que amb el temps s’havia impregnat d’altres veus més minimalistes actuals i aprofità per explicar la diferència en la manera de fer poesia d’avui en dia i la de fa més de vint-i-cinc anys.

Per la seva banda, Maria Victòria Secall parlà del fet que el llibre està ple d’elements religiosos: el calze, la creu, la sang... Ens explicà que el poemari li havia arribat molt, que presenta una bellesa abrupta del desamor, una dolorosa bellesa i una desesperança esperançada. Segons el seu parer, el llibre és bellesa, passió en els dos sentits, que tot i la desesperança i la ruptura, no tracta només la relació concreta de dues persones, sinó el fet que els poemes transcendeixen a un nivell més universal.

La tertúlia, com és habitual, continuà amb la lectura en veu alta dels poemes que els assistents volgueren destacar. Pere Joan Martorell respongué les qüestions que se li plantejaren amb una proximitat humana envejable, amb veu reposada i amigable, la qual cosa convidava a descobrir més territori del seu món literari.

Cerca

No t’aturis

Grata més

Encara més avall

Aviat te trobaràs

Referència: Quimera de Pere Joan Martorell. Mallorca, Lleonard Muntaner, Editor (2023)