algo de nubes
  • Màx: 29°
  • Mín: 21°
27°

Revista Caldesa: «La joventut dels Països Catalans és plural i diversa, i nosaltres ho volem plasmar a la revista»

Avui, al programa VIDA d'estiu, d'Ona Mediterrània, la protagonista de l'entrevista ha estat Blanca Garcia-Oliver, membre del consell editorial de la Revista Caldesa, un projecte del País Valencià impulsat per un grup de joves amb inquietuds litearàries que combinen la feina a la revista amb els estudis i altres activitats laborals. Fa uns dies s'ha publicat el seu cinquè número, que compta amb textos i manifestacions artístiques de tota mena. La revista es pot consultar en línia a la seva pàgina web.

P: Acaba de sortir el cinquè número de la Revista Caldesa. Tots els volums compten amb una gran varietat de gèneres literaris: hi trobam narrativa, assaig, poesia, teatre, entrevistes... Què hi trobarem, en aquest cinquè número?

R: En aquest cinquè número hem intentat que la varietat de textos sigui amplíssima, com als anteriors volums. Al número quatre ens vam aventurar amb plànols audiovisuals, amb imatges i rutes literàries, i ara hem decidit mantenir la línia de la imatge i l'art gràfic jugant a combinar el text amb manifestacions artístiques diverses. Hi ha poesia de vers lliure, poesia amb mètrica i rima, assaig lliure i acadèmic, relats breus i més llargs... la joventut dels Països Catalans és diversa i escriu de manera molt diversa, i nosaltres volem aplegar totes les branques del pensament i de la literatura que hi ha a casa nostra.

P: Vosaltres formau part del consell editorial de la revista. També hi col·laborau amb textos vostres?

R: Sí; al primer número vam pensar que era un poc massa exigent demanar col·laboracions externes si encara no teníem el projecte forjat. Vam decidir que el primer número el faríem exclusivament amb textos dels membres consell editorial, però després, per exemple Roser (Serra) ha participat en altres números amb narracions, i Andreu (Blay) també ha escrit alguna cosa de poesia. En general, però, deixem la veu principal a col·laboradors externs. Les úniques seccions que fem nosaltres de manera permanent és l'editorial (que sempre va a càrrec d'Andreu) i l'entrevista.

P: Feim un petit viatge al passat: el primer número de la revista es va editar a València el setembre de 2022, fa gairebé dos anys. La idea va sortir per ocupar un espai desaprofitat entre els joves valencians?

R: Absolutament. Caldesa neix perquè uns joves precaritzats necessiten un lloc per escriure. Ens fa la impressió que les editorials d'avui dia aposten molt per la publicació de literatura «de premis», i els costa apostar per joves emergents i desconeguts, que acaben de començar a escriure. Al País Valencià hi havia una revista, de la qual ens sentim deixebles i deutors, que és 'Gargots' (de fet, al cinquè número de la revista entrevistem a un dels seus membres, que ara treballa a l'editorial Bromera). Aquesta revista funcionava en el marc del País Valencià, i nosaltres hem volgut eixamplar horitzons per arribar també a les Illes i al Principat.

P: Creis que hi ha, en aquest sentit, una tendència per part de les editorials valencianes que publiquen en català a no traspassar les fronteres - tant geogràfiques com culturals- del País Valencià? És a dir, que no donen prou importància a la necessitat de crear un panorama literari de qualitat comú a tots els Països Catalans.

R: Sí. Clar, al final és molt fàcil caure en dinàmiques endogàmiques: per exemple, les editorials del País Valencià decideixen publicar només autors del País Valencià. Aquesta ha estat la dinàmica darrerament, però és veritat als setanta i els vuitanta tot funcionava de manera diferent. Des de fa uns anys, però, les connexions entre els nostres territoris han començat a desaparèixer, i a nosaltres ens preocupava això: com podem estar connectats els joves que escrivim i que tenim inquietuds literàries de manera gairebé instantània, llevant importància a les barreres? No estem interessats en aquestes barreres; ens encanta publicar a gent de Perpinyà o fins i tot de Madrid que estigui interessada a escriure en català. Ens interessa que la revista sigui plural; fins i tot a l'hora de respectar les particularitats lingüístiques de cada territori no tenim complexes.

P: Fa la sensació que les publicacions del País Valencià no arriben a les Illes, i viceversa. Per exemple, aquí la Revista Morlanda té certa rellevància que no deu tenir al País Valencià, i el mateix deu passar amb Caldesa.

R: Sí, això és el que hem intentat al darrer número: enfortir la relació amb Morlanda, Solstici (de les Terres de l'Ebre), amb Ventall... fa un parell de mesos ens vam reunir tots amb el PEN Català i va ser molt interessant. Tots són projectes similars; i al final som companys de festa i la nostra lluita és compartida. Ens agradaria molt col·laborar en el futur, i, de fet, alguna vegada ho hem parlat, de fer alguna presentació conjunta o que nosaltres ens desplacem a les Illes. Els companys de Morlanda van venir el mes d'abril a València a presentar el seu darrer número. Estem desconnectats: a mi m'agradaria que Morlanda es pogués vendre a Fan Set o que Caldesa estigués present a l'Espai Mallorca. Hem d'estructurar una xarxa de joves potent.

P: El que sí que tenim en comú, malauradament, és que tant al País Valencià com a les Illes hi governa, ara mateix, la ultradreta, que, per a sorpresa de ningú, ha decidit retirar ajudes públiques a organitzacions, revistes, diaris... només pel fet d'utilitzar el català com a llengua principal. Vosaltres heu notat en aquest sentit un impacte negatiu?

R: Nosaltres tenim un desavantatge i una sort a la vegada, que és que no depenem de subvencions de la Generalitat Valenciana, sinó amb una subvenció de la Universitat de València, i clar, les retallades no ens han afectat econòmicament, però tenim companys d'algunes editorials que sí que han hagut de fer molts esforços per a tirar endavant els seus projectes. De cara al futur, si el nostre projecte continua i ens volem consolidar, no ens bastarà amb les ajudes del SEDI de la UV, perquè són molt concretes i només serveixen per a cobrir els costos d'impressió. Evidentment, de moment no arribarà cap subvenció de la Generalitat; qualsevol projecte que funcioni en català -o en valencià-, des que el nostre conseller és de Vox i s'interessa més pels bous que per la cultura valenciana, ha passat a un segon pla.

P: Per part de la societat civil hi ha hagut alguna reacció?

R: Les Illes sou l'enveja, el que heu aconseguit és inèdit, i, per exemple des d'Acció Cultural del País Valencià, vos admirem profundament. Aquí la societat civil costa més de mobilitzar; som un país molt llarg i, per desgràcia, desconnectat: la gent de Castelló no sap què passa a Alacant i els d'Alacant no saben què passa a València. El 25 d'abril la gent va sortir al carrer i vam fer soroll, però no és ni de bon tros el que volem assolir: han llevat el valencià de les aules, estan fent retallades a totes les institucions, estan posant traves i pals a les rodes a qualsevol projecte i iniciativa en català... tant de bo algun dia poder fer un Correllengua inter Països Catalans i el País Valencià pugui ocupar el seu lloc.

P: Els números de les revistes surten amb una periodicitat concreta o senzillament els publicau quan podeu?

R: Quan podem. Les subvencions del SEDI són gairebé exclusivament per a publicar, i les demanem dues vegades a l'any, i amb això anem fent. Hem de tenir molt programada la impressió dels números per a poder demanar aquesta ajuda. De moment, imprimim dos números a l'any. El 2022 en va sortir un, el 2023 en van sortir dos, i enguany 3, i ara ja estam amb els motors en marxa per a preparar el número 6. En general, tots combinem la feina, l'estudi, i la revista, que és el xiquet dels nostres ulls; posem tota la nostra energia en què surti un resultat de qualitat.

P: La decisió de publicar la revista en obert a la web és una qüestió d'estratègia comunicativa per arribar a més gent o de política interna?

R: En primer lloc, som una revista feta per joves, i sabem que moltes vegades adquirir un producte no és una necessitat, sinó que hi ha gent precaritzada per a qui és un luxe i que no es pot permetre gastar 18 € en una revista. Ho pengem perquè és un producte que neix gràcies a diners públics i és lògic que torni al públic de manera gratuïta. Evidentment, cadascú pot decidir si vol assumir els costos que suposa tenir la revista en paper. D'altra banda, l'únic punt de venda de la revista és a la ciutat de València, a la llibreria Fan Set, i si volem arribar a gent del Principat, o fins i tot a algú de Castelló o Vinaròs, necessitem que la revista estigui disponible per a tots.

P: Per acabar, teniu alguna recomanació cultural?

R: Aprofit per a fer propaganda d'una sèrie d'actes que es programen a Gandia, l'Estiu Vers. Cada any conviden a cantants, poetes i artistes, i, si teniu l'oportunitat de venir a Gandia -i voleu aprofitar per a veure alguna cosa de qualitat- vos anim a venir. L'any passat, per exemple, va venir Sandra Monfort, integrant de Marala. A més, Andreu Blay i Fernández-Serrano, membre del consell editorial de la revista, ha guanyat ara el premi de València Nova, i aviat es publicarà el seu llibre.

P: Abans de publicar cada número, obriu un termini perquè els joves hi puguin presentar les seves creacions.

R: Sí, tot ho anunciem a la nostra pàgina web i a les nostres xarxes socials (@revistacaldesa). Per a qualsevol dubte també ens podeu escriure al nostre correu electrònic.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Mascaró de Son Llodrà, fa 13 dies
La paranoia de la fal·làcia de la unitat d'Espanya indivisible.
El xovinisme espanyol no és plural ni divers, sempre és el mateix, solament cal adonar-se de l'origen del PP-vox, l'any 1976 fundat per set exministres de governs del dictador franco.

Despertam-nos !

Contra la barbàrie :

Democràcia i Drets Humans.

Cap agressió espanyolista sense resposta.

Valoració:4menosmas
Per De Asprer, fa 13 dies
La joventut espanyola és plural i diversa, i nosaltres ho volem plasmar a la revista
Valoració:-3menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente