algo de nubes
  • Màx: 27°
  • Mín: 20°
25°

L'OCB de Manacor oferirà el documental 'Els internats de la por' el proper dilluns

229259

El proper dilluns, 29 d’abril, l'OCB de Manacor emetrà a la sala La Fornal (carrer de les coves dels Hams, 4, de Manacor) el documental 'Els internats de la por'.

Durant tot el franquisme, i fins ben entrada la teórica ‘democràcia’ que n’és l’hereva, centenars de milers de nins i nines passaren anys tancats dins internats. Allà, hi patiren abusos físics, psíquics, sexuals, explotació laboral o pràctiques mèdiques dubtoses.

En parla el documental que oferirà l’Obra Cultural Balear de Manacor, un treball que varen dirigir Montse Armengou i Ricard Belis, que és el darrer de la trilogia sobre la infantesa com a víctimes del franquisme, iniciada amb 'Els nens perduts del franquisme' (2002) i 'Torneu-me el fill!' (2012).

Col·legis religiosos, orfenats, preventoris antituberculosos o centres d''Auxilio Social' tornaren una mena de presó per a aquests infants. Avui destapen aquest passat ocult i silenciat.

A diferència de països com Irlanda, que han reconegut els maltractaments a nins sota la seva tutela, a l’actual Espanya transfranquista aquests abusos no han estat mai jutjats ni reparats. Ser fill de mare fadrina, pobre, amb pares a la presó per motius polítics o amb qualque familiar malalt de tuberculosi era prou motiu perquè un nin o una nina els duguessen a tancar dins un centre ‘religiós’ o de l'Estat. La durada de l'estada era variable, però per a molts d’infants, aquests centres foren autèntiques presons, on van estar tancats del naixement fins a la majoria d'edat. Pallisses, violacions, treball esclau i vexacions foren un malson que patiren durant tota la infantesa i l'adolescència milers de criatures, i no només durant el franquisme.

L’anomenada 'transición' va arribar tard a molts d'aquests internats i els abusos varen continuar fins ben entrada la suposada ‘democràcia’. El règim franquista va bestreure pocs recursos en assistència però va explotar la beneficència amb finalitat propagandística donant la imatge d'una atenció exquisida a aquests nens. Però la realitat era ben diferent. Les criatures rebien caritat a canvi d'adoctrinament i sovint van patir uns maltractaments que excedien el que es pogués considerar normal per als càstigs de l'època. Els maltractaments no eren, per sort, una pràctica generalitzada però sí massa freqüent. Tampoc no tenien lloc exclusivament en centres ‘religiosos’, ja que moltes de víctimes varen patir els abusos en centres dependents de l'Estat.

A les tensions morals i la hipocresia de l'època, s'hi afegia la impunitat d'abusar d'unes criatures que sols no podien denunciar res. Les seqüeles dels abusos han perseguit tota la vida aquells nins. Ara, ja adults, han decidit d’obrir la cambra fosca de la memòria i denunciar uns fets que a altres països, com Irlanda, han merescut la condemna de l'Estat i de l'Església.

La majoria dels protagonistes d’aquest documental no confien en la justícia espanyola i per això són afegits a la querella argentina contra els Crims contra la Humanitat del franquisme, que ha obert a Buenos Aires la jutgessa María Servini de Cubria. Mentrestant, han confiat el seu relat al programa 'Sense ficció', en unes entrevistes que per a molts són estades la reparació que els neguen les institucions.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per xisca, fa devers d'un mes
El mal patit per aquestes persones, abans criatures indefenses, no te cura. Però un reconeixement de part de la Justícia, al seu patiment immerescut , i una indemnització, les ajudaria a saber que la societat les ho reconeix. Que malgrat tot, no estan sols.
Valoració:7menosmas
Per Claro que sí, guapi, fa devers d'un mes
@Xovi, el del mortero

Había una serie en los 90, no recuerdo el nombre, que trataba de no sé qué movida apocalíptica.
La cuestión.
Había un personaje secundario, el típico redneck de un pueblo perdido del sur de los USA, que era el tonto del lugar.
Se ve que el muchacho se aprendió una palabra que le gustó mucho: Luna.
La historia es que, independientemente de lo que hablara, lo que contara o se comunicara con quien fuera y, sin venir a cuento con la conversación correspondiente, lo único que hacía era repetir como un loro:
Luna.
L-U-N-A.
Luna.

Aunque, Manacor no es pueblo, verdad?.
Es ciudad.









Valoració:-6menosmas
Per Mascaró de Son Llodrà, fa devers d'un mes
Per a ésser xovinista espanyol ultra cal ésser patètic, poca-solta i escriure pardalades com el comentarista de més avall ?

Després encara intenten justificar, quan en tenen oportunitat, la seua democràcia "plena", la democràcia "homologable", la democràcia "consolidada"... als estats democràtics no els hi cal posar tothora qualificatius a la democràcia.
Al capdavall es tracta d'una transició de la dictadura a la democràcia que d'ençà el 1977, encara no han finit del tot... i som al 2024 ! Tela.
Valoració:18menosmas
Per Claro que sí, guapi, fa devers d'un mes
Los internados soviéticos eran maravillosos.
Valoració:-25menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente