Divendres 26 d'abril a les 19 hores, l'Auditori de Cas Serres d'Eivissa es vestirà de gala per a acollir l'estrena del documental produït per la Plataforma per la Llengua 'Eivissa, tresor pagès'. Amb aquest documental, l'ONG del català vol mostrar el valor cultural del cant pagès eivissenc i reflexionar sobre temes diversos com les causes de la situació actual de la llengua o la desconnexió amb el territori.
L'acte comptarà amb la presència de Roger Cassany, director d'aquesta obra, i hi seran presents diferents protagonistes del film. Una vegada fet el visionat de la peça, hi haurà una petita taula redona d'intercanvi d'impressions i reflexions.
Amb aquest documental, la Plataforma per la Llengua vol mostrar al món sencer el valor cultural incalculable del cant pagès eivissenc i, alhora, reflexionar sobre les causes del seu retrocés i les possibles solucions, conjuntament amb els principals protagonistes, a través de la reproducció d'una cantada tradicional, des de la posta de sol fins a l'alba, aplegant cantadors de diferents generacions i en un espai simbòlic i representatiu de la transformació d'Eivissa: l'hotel Destino Pachá.
En aquesta cantada de cant pagès es reflexiona sobre els contrastos de l'illa, sobre les causes de la situació actual de la llengua, sobre les alarmes que segurament no han sonat a temps, sobre la desconnexió amb el territori, sobre la importància del cant pagès per a la llengua i per a la cultura del conjunt de la catalanofonia, sobre les accions ciutadanes que es duen a terme i la seva eficàcia, i sobre què més podem fer per salvar tant el cant pagès com la llengua a Eivissa. El desig de dur a terme aquesta vetlada a l'hotel Destino Pachá és la voluntat estètica i de discurs d'unir dos elements aparentment antagònics: la tradició i cultura autòctona que representa el cant pagès amb la modernitat i la universalitat que simbolitza Pachá.
Un bé cultural en perill d'extinció
El cant pagès d'Eivissa, una de les expressions culturals més úniques -alhora que desconegudes- dels territoris de parla catalana, d'Europa i del món, és en perill d'extinció i no gaudeix de cap protecció com a patrimoni immaterial. Les cantades tradicionals i populars que se solien fer fins als anys 80 i 90 a l'illa i que s'allargaven nits senceres s'han deixat de fer. De manera semblant i quasi paral·lela, la llengua catalana ha viscut un gran retrocés a Eivissa, una illa que ha viscut una de les transformacions més grans i ràpides de la Mediterrània en aquests darrers 25 anys.
Tant de bo els joves eivissencs s'hi impliquin i el facin reviure, perquè no hi hagi una ruptura generacional.
Endavant, sempre endavant.