algo de nubes
  • Màx: 19.41°
  • Mín: 9.58°
17°

Impactant presentació de quatre llibres publicats per Lleonard Muntaner Editor a la Biblioteca de Cort

Dijous passat, la Biblioteca de Cort i l'editorial Lleonard Muntaner varen omplir la sala de la biblioteca amb una original i engrescadora conversa amb les autores i els autors de quatre obres pertanyents a la col·lecció Panorama de les Illes Balears d'aquesta editorial.

Gabriel Barceló Bauzà, nascut a Vilafranca de Bonany l'any 1986. És educador social, pedagog i doctor en Educació per la Universitat de les Illes Balears (UIB). És professor de la UIB i membre del Grup d'Estudis d'Història de l'Educació (GEDHE). La seva tasca investigadora s'ha centrat en la història de l’educació a l'època contemporània, i especialment en les pràctiques escolars de les primeres dècades del franquisme.

'Cultura i pràctiques escolars a la Mallorca de postguerra (1939 - 1949)', de l'investigador Gabriel Barceló Bauzà, va obtenir el IX Premi Font I Roig d'Assaig, convocat l'any 2022 per l'Ajuntament de Maria de la Salut. I publicat el mes de setembre de l'any passat.

Catalina Martorell Fullana, nascuda a Algaida l'any 1984. És doctora en Història per la Universitat de Barcelona. Les seves investigacions giren entorn del republicanisme, l'anarquisme i el feminisme del segle XIX i principis del segle XX a les Illes Balears. És editora de l'editorial Illa Edicions, i bibliotecària a la Biblioteca de Cort.

'Els orígens del republicanisme i el primer moviment obrer a Mallorca (1849 -1868)', de la historiadora Catalina Martorell Fullana, va ser finalista del IX Premi Font I Roig d'Assaig, convocat l'any 2022 per l'Ajuntament de Maria de la Salut. I publicat el mes de novembre de l'any passat.

Jordi Maíz Chacón, nascut a Còrdova l'any 1977. És doctor en Història Medieval, i llicenciat en Història per la Universitat de Barcelona. És poeta i professor d'Història Medieval a la Universitat de les Illes Balears. La seva especialitat és la història econòmica i social de la baixa edat mitjana. Ha publicat nombrosos articles i llibres relacionats amb les minories a la Història.

'La dona jueva a la Mallorca medieval (segles XIII i XIV)', de l'historiador Jordi Maíz Chacón, va obtenir el XXIII Premi Alexandre Ballester d'Assaig, convocat l'any 2022 per l'Ajuntament de sa Pobla. I publicat aquest mes de febrer.

Margalida Roig Sureda, nascuda a Bunyola l'any 1998. És graduada en Història per la Universitat de València, és màster en Història Contemporània i especialista en Memòria Democràtica i Justícia Transicional. El tema central de les seves investigacions és el de la Sanitat durant la Guerra Civil Espanyola. Actualment és doctoranda a la Universitat Autònoma de Barcelona.

'Les malalties als centres penitenciaris de Mallorca durant la Guerra Civil i la Postguerra (1936-1943)', és la primera obra de la jove historiadora Margalida Roig Sureda. El llibre s'ha publicat aquest mes de febrer.

Maria Muntaner, editora de Lleonard Muntaner Editor, va ser l'encarregada de fer les presentacions i les preguntes als autors. Com tots ells, va començar agraint l'assistència del públic i l'organització de l'esdeveniment literari a la Biblioteca de Cor.

Muntaner va comentar: «Una finalitat d'aquesta presentació és posar en comú la tasca dels investigadors que avui ens acompanya. És interessant donar a conèixer els seus llibres i tota la feina feta. També aprofitar l'avinentesa que s'han publicat els darrers mesos. Aquesta col·lecció és volgudament divulgativa».

Jordi Maíz es va remuntar a la seva formació dient: «Per motius diversos vaig estudiar Història, motivat també per alguns professors i els assassinats de jueus a 1931. Vaig descobrir un interès especial per les minories històriques i la població marginada, cansat de sempre el mateix, les històries dels reis i dels guanyadors. La minoria jueva, especialment les dones, conformava un univers sorprenentment ric i complex. Aquest llibre surt de vint anys de recerques sobre la comunitat jueva».

Margalida Roig va explicar la seva incursió en la història de la sanitat: «Al curs 2020-2021, per al Postgrau de Memòria Democràtica i Justícia Transicional, em vaig interessar per la repressió a Mallorca a conseqüència de la guerra civil. Moltes persones foren ingressades als hospitals a causa de malalties contretes als centres penitenciaris, on estaven amb unes condicions paupèrrimes, i les que morien no eren comptabilitzades com a persones mortes per mor de la repressió. Vaig dedicar tres anys a investigacions sobre aquest tema tan trist i amb un gran nivell d'injustícia».

Catalina Martorell va començar dient: «Per a la Tesi doctoral sobre la República federal a Mallorca, vaig endinsar-me al segle XIX, hi havia molts espais compartits per l'esquerra política, els republicans, els anarquistes i les organitzacions lliures pensadors. Vaig trobar poca bibliografia sobre el segle XIX, és un període poc estudiat, encara tenim camp per córrer i material per a un possible llibre sobre el socialisme utòpic». Martorell va afegir: «Amb altres historiadors i investigadors de Mallorca, com Jordi Maíz, Pere Garcia, form part del Grup d'Estudis Llibertaris Els Oblidats, per promoure i difondre la història del moviment llibertari a les Illes Balears».

Gabriel Barceló, que tenia interès en la història i l'educació, va comentar: «En aquest llibre intent divulgar la meva tesi doctoral centrada en un període de l'escola franquista, amb el dia a dia de les escoles, el ritme de la quotidianitat de l'aula no sempre està en sincronia amb els canvis polítics; i amb les veus dels mestres que varen fer feina durant la repressió, uns mestres en la seva gran majoria formats en una cultura pedagògica en certa manera antagònica, i l'anàlisi sobre la praxi professional d'aquells docents que visqueren els cruents anys de la postguerra».

Els autors també varen exposar la problemàtica d'accés a les fonts i els arxius, així com la situació actual dels historiadors, del gran potencial dins la investigació, del creixement de publicacions..., però també varen comentar que hi ha bones recerques que no es transmeten al gran públic, en bona part perquè s'ha perdut la difusió i promoció als mitjans de comunicació.

En definitiva, va ser un debat obert, de gran intensitat i divulgatiu sobre quatre llibres de petit format, però molt interessants i bons de llegir.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Joana, fa devers d'un mes
Està ben clar que l'editorial Lleonard Muntaner té pressupost i temps pel que vol.
Companya d'estudis d'en Lleonard ja fa temps li vaig parlar de la possibilitag d'editar un llibre. Me va enviar a presentar-me a un premi (no ho va dir, però a ells els sortia gratis l'edició)
Bastants d'anys després vaig escriure a na Maria Muntaner i la resposta va esser la mateix i al mateix premi.
No ho vaig fer, clar.
Què tingueu molts d'èxits. I encara en podríeu tenir més.
Valoració:-2menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente