'Els diaris del càncer' - Audre Lorde
«En aquest procés en què havia perdut un pit havia esdevingut una persona més sencera». Audre Lorde va començar a escriure un diari l'any 1978, quan li varen diagnosticar un càncer de mama. En aquestes línies explora la seva malaltia i reflexiona sobre les diferents discriminacions que pateixen les dones, sobretot, la pressió estètica, i que se sumen, d'alguna manera o altra, amb altres discriminacions: d'orientació sexual, racials, etc. Parla de la interseccionalitat d'opressions, combinant-les amb la malaltia. El llibre està ple de teringues de pensaments dirigits a les persones que han viscut la mateixa experiència i a les persones que acompanyen en tot procés als malalts. Mescla el dietari amb l'assaig, i hi juga amb un estil literari magnètic, combinant-ho amb una prosa poètica, plena de simbologia, que entra directament al cor del lector i el sacseja de dalt a baix. Amb les seves paraules transmet la por, el terror, davant la mort, la incertesa, les alegries de les coses petites, l'amor dels que et fan costat, l'abatiment, la impotència, la ràbia, el dolor físic i psicològic, l'esperança que tot anirà bé.
'El Cant dels Nibelungs' - Anònim
Aquesta gran obra literària germànica de l’edat mitjana (s. XIII) és una de les últimes apostes de l’editorial Adesiara. Un cant èpic que presenta proeses d’antics guerrers, corts fastuoses, dames belles i històries d’amor, a la vegada que traïció, assassinats i cruels venjances. Cert és que, d’entrada, el gruix d’aquest volum, el qual inclou el text original en alt alemany mitjà i una traducció inèdita al català, pot espantar. Però la diafanitat de la traducció, junt amb l’excitant trama d’intrigues de cort, permeten una lectura àgil i lleugera d’aquesta cadena de desgràcies i morbositat que et manté subjecte al llibre, impacient per saber quina serà la següent calamitat que anirà enderrocant virtuts i moral fins a la tragèdia màxima.
'Traduir com transhumar' - Mireille Gansel
Un relat dolç sobre la universalitat del llenguatge i la importància de la paraula precisa, i una oda a la traducció com a eina per destruir els buits que apareixen quan la persecució i l'exili impedeixen un parlar comú. En resum, és un llibre molt recomanable per entendre el pes de la llengua pròpia i la de l'altre. I és que com diu l'autora: «Si traduir és bastir un pont entre dues ribes estrangeres, he reconegut la importància que cadascun dels pilars del pont estiguin sòlidament ancorats a la riba».
'Illes escapçades. Cròniques aïllades' - Margalida Solivellas
Margalida Solivellas ens presenta a 'Illes escapçades. Cròniques aïllades' una part de la història de les Balears en forma de crònica periodística. Durant la seva trajectòria professional dins els mitjans de comunicació locals, ha viscut des de la primera fila esdeveniments que han marcat el context i la societat illenca més contemporània; ara, publica aquest recull de cròniques que ens permet conèixer, recordar i reflexionar sobre qui gestiona les Illes, quines prioritats tenen i quines reivindicacions sorgeixen en un territori aparentment en calma.
'La bellesa del marit' - Anne Carson
És un poemari estructurat en 29 tangos (poemes) on l’autora parla sobre la caiguda de la idealització a als seu matrimonis. Al 2023 s’ha traduït al català per primera vegada.
'Somriure amb la gramàtica' - Joan Melià
Per a saber gramàtica no cal anar a escola. Tots, pel simple fet d’entendre i de parlar una llengua, o més, en sabem. Els parlants de qualsevol llengua seguim subconscientment un conjunt de regles per a la construcció de les frases. Una altra cosa és la gramàtica entesa com a ciència que prova d’explicar el funcionament de les llengües, el funcionament de la gramàtica que el parlant domina, i que, per a explicar-la, recorre a conceptes com subjecte, complement directe, gerundi, verb ergatiu, pronom, anàfora, complement subcategoritzat, el·lipsi, pretèrit... El parlant i l oient, ignorant tots aquests conceptes teòrics, poden usar la llengua perfectament, i així ha estat sempre. Saber la gramàtica que sap el parlant d’una llengua ajuda a entendre els acudits que es fan en aquesta llengua.
'Una altra vida, encara' - Theodor Kallifatides
L’autor, als setanta-set anys, se sent incapaç d’escriure i, alhora, no concep la possibilitat de deixar de fer-ho. En aquest llibre Kallifatides relata el seu bloqueig personal i el viatge a la seva Grècia natal, on redescobreix la fluïdesa que havia perdut en la seva pròpia llengua. L’autor ens ofereix reflexions profundes sobre una Grècia enfonsada pel turisme, sobre la vellesa, la nostàlgia i, en definitiva, les contradiccions d’un emigrant que, a mesura que es fa gran, necessita tornar a casa per trobar-se a ell mateix.
'No has de preguntar-me mai' - Natalia Ginzburg
Aquest llibre està conformat per un recull de textos que oscil·len entre el diari personal i l’assaig, d’una de les grans autores italianes dels darrers temps. Aquesta autora parla, amb una gran sensibilitat, de la seva vida quotidiana, i aborda amb tenacitat una gran varietat de temes, com ara la infància, la vellesa, la religió, el teatre, la casa.
'Aquest serà el principi' - Anna Murià
Aquesta és probablement la novel·la més important d’Anna Murià, i ocupa un lloc singular dins el conjunt de la literatura catalana moderna. Es tracta d’una obra que sobresurt per l’excel·lència artística, la complexitat textual, la subtil barreja de subgèneres com la novel·la històrica o el relat autobiogràfic. Narra el periple vital d’uns personatges que es veuen abocats a afrontar una sèrie d’esdeveniments col·lectius de gran transcendència com ara la fi de la dictadura de Primo de Rivera o la Guerra Civil, que marcaran un abans i un després a la seva existència. També és, sense cap mena de dubte, una de les millors novel·les d’exili de la literatura catalana contemporània.
