En el marc de la campanya 'Repensem Alcúdia' de la candidatura Unides Podem, han organitzat des del mes de març una sèrie de taules rodones, obertes a la ciutadania, per a debatre sobre temes clau.
Així, han tractat la transició energètica i el canvi climàtic, el model de ciutat, el turisme sostenible i la remunicipalització i els serveis públics. Per a tancar el cicle de xerrades, el passat dissabte, 20 de maig, varen tractar la llengua i la cultura amb Miquel Ferrer, estibador portuari i exbatle d'Alcúdia, Ivan Solivellas, delegat de la Plataforma per la Llengua Illes Balears, Aina Vidal, redactora de l'Ara Balears i Pau Emili Muñoz, president dels Joves de Mallorca per la Llengua.
La taula rodona a la Casa de Cultura 'Fundació Torrens' ha començat amb una presentació de la qüestió per part de Maria Ramos, candidata d’Unides Podem a la batlia d’Alcúdia. Ramos ha remarcat que per la formació la llengua i la cultura són «instruments de cohesió social»: «Només el 24,7% d’alcudiencs ha nascut aquí. Així que, probablement, la meitat de la població no parla català. Al mateix temps, Alcúdia s’ha convertit en un parc temàtic orientat al turisme on l’estiu no es pot circular pel centre i a l’hivern és un desert». A més, ha explicat totes les propostes que han duit a l’Ajuntament i han estat rebutjades. «Pensam que a Alcúdia s’han de fer més esforços per promoure el català i perquè les persones nouvingudes l’aprenguin i el parlin, que s’ha de potenciar el mestissatge i promoure la la cultura mallorquina per a fer poble», ha conclòs.
Fortaleses, debilitats i amenaces de la llengua catalana
Per a començar la taula rodona, l’exbatle d’Alcúdia Miquel Ferrer ha assenyalat l’activisme com a fortalesa de la nostra llengua, representat per les associacions. Tot i que remarca que ens trobam en un moment «més de debilitats que de fortaleses» ja que estam «constantment cedint».
En segon lloc ha intervengut la redactora de l’Ara Balears Aina Vidal, per a qui el català té una fortalesa fonamental: «El fet que encara existim i que tenim on aferrar-nos». Els catalanoparlants existim malgrat les amenaces, que venen «des d’on venen sempre: des de l’espanyolisme». «En el món neoliberal on es tritura tot i tot s’intenta destruir, encara tenim la sort de formar part d’aquesta Mallorca», assenyala Vidal. Com a febleses, la redactora apunta a la «desmobilització»: «Així com hem estat abans, des de l’envestida de Bauzá no hem aconseguit avançar. Vàrem dipositar totes les confiances en el Pacte i ens han fallat ja que no fer política lingüística és fer política lingüística».
En el seu torn, el delegat de la Plataforma per la Llengua a les Illes Balears, Ivan Solivellas, ha explicat que, per a l’entitat, «ens trobam en una situació d’emergència lingüística» en la qual «ni tot està per fer ni tot és possible i això ho hem d’assumir». «Hi ha un conflicte lingüístic important, que Armengol nega, que encara no és social i hem d’intentar que ho sigui». Com? Amb polítiques. «L’exemple més clar és la discriminació d’un pacient pel fet de parlar català, en referència a Jordi Puig», ha apuntat. «Vivim en una societat amb moltes desigualtats, el turisme ens ofega, el creixement demogràfic és un problema i la culpa és dels polítics, no de la gent que arriba aquí. Durant molts anys no s’han fet lleis d’acollida», explica. Un altre dels problemes que ha destacat Solivellas és que, «tradicionalment, ens hem cregut que la defensa de la llengua és pedigrí d’uns partits, d’unes persones, però no és així, és una cosa de tothom». No obstant això, el delegat de la Plataforma indica com a fortaleses com «altres llengües ens miren per la situació en què tenim la nostra. Som una llengua mitjana, amb una presència a Internet brutal, tenim diaris, alguns amb subscriptors i altres sense, com el dBalears que fa feina de formiga des de fa molts anys, tenim una societat civil organitzada, tenim entitats com Joves de Mallorca per la Llengua que ha omplert un Acampallengua i un Correllengua». Per a Solivellas, tot això indica que encara tenim molta feina per fer i «hem de demanar moltes polítiques lingüístiques i fer feina de manera transversal».
Per últim, el president de Joves de Mallorca per la Llengua, Pau Emili Muñoz, ha assenyalat que «si fa quatre anys m’haguessin dit que tornaria el Correllengua amb 5.000 persones i l’Acampallengua, després d’11 anys que no es feia, amb 1.300 persones acampades, no m’ho hagués cregut». Així, ha volgut remarcar l’èxit d’assistència de l’Acampallengua amb «moltíssima gent jove que ha anat a més de 30 xerrades durant el cap de setmana». I ha apuntat que la xerrada amb més assistents va ser la de Joan Melià sobre sociolingüística. Muñoz ha remarcat que vivim una «onada cultural, entre la gent jove, que a través de la música torna a reactivar tot aquest teixit». Així i tot, el president de Joves ha assenyalat que «tenim molts de problemes i aquest Govern no ha fet cap atac directe contra la llengua per tampoc res a favor». «Que torni Bauzá i la gent es mobilitzi?», es demana Muñoz. «No, mai es torna a aconseguir tot, mai arribes allà on eres». Per tant, remarca que des de la societat civil s’ha de ser més «exigent» amb els polítics.
Diagnòstic de la cultura a Mallorca
Quant a l’estat de la cultura, Miquel Ferrer apunta que «vivim uns anys de paràlisi total a nivell institucional a Alcúdia» ja que no es fa cap «política cultural amb un objectiu». Ferrer explica que «en un moment donat comencen uns anys d’inèrcia sense cap objectiu». «La cultura i la llengua són qüestions de país i poden vertebrar tota la població», ha remarcat l’exbatle d’Alcúdia, qui s’ha referit també al fet que hi hagi moltes opcions culturals però que «la cultura que necessita un impuls és la pròpia, la del país».
Per part seva, Pau Emili Muñoz assenyala l’augment de la música en català, feta per gent jove, i assenyala un canvi: es fa música de tots els estils, que arriba a molta gent, i ja no destaca la música reivindicativa que serveix per a «concienciar a través de la música».
Ivan Solivellas destaca que s’haurien de deixar de fer «polítiques de la foto»: «La política no me l’has de vendre, l’has de fer i l’has de demostrar». Així, remarca que els polítics haurien de retre comptes sobre els resultats de les iniciatives que duen a terme. «On és la Conselleria de Cultura? Hem tengut la millor consellera de la història: Fanny Tur. Com hem de parlar de cultura sense una Conselleria pròpia?», es demana Solivellas qui remarca que «hem estat sense ningú al capdavant de Cultura i no ens ho podem permetre». A més, ha aprofitat l’ocasió per a assenyalar que IB3 hauria de ser prou plural per a tenir productes per a totes les illes i totes les edats.
En la seva intervenció, Aina Vidal s’ha referit a un article de l’Ara Balears on explicava que que el 85% dels museus de les Illes Balears no ho són oficialment. «La cultura és política. Què comporta que no siguin oficials?», es demana Vidal. La majoria dels 58 centres museístics no tenen el personal ni el pressupost per a poder complir amb la Llei de museus que les Balears varen aprovar l’any 2003. A més, ha apuntat que «no hem de passar pena per la cultura popular, és viva a Mallorca governi qui governi». En canvi, «la que és més jove és la que ha de menester doblers perquè projectes, gent i capacitat hi ha. De vegades els polítics volen ser els protagonistes. Basta que ho paguin». I ha posat com a exemple el pressupost en promoció cultural del País Basc. «Si la cultura a Mallorca ha crescut és perquè hi ha iniciatives privades, socials, que ho potenciïn», ha conclòs.
El paper dels mitjans de comunicació
Pel que fa al darrer bloc de la taula rodona ha començat el debat Aina Vidal, redactora de l’Ara Balears, qui ha remarcat que els mitjans de comunicació «han de ser un exemple. En tenim poquets però se’ls ha d’exigir un mínim». Vidal ha fet referència a programes de caire més informal d’IB3 com ‘Uep! Com anam?’ per a assenyalar que IB3 té «un paper molt important». També ha volgut denunciar que la televisió pública de les Illes Balears ha dut a terme la «internalització de tot l’equip menys els correctors lingüístics». «Són menys necessaris? Quina consideració li dona IB3 a la llengua?», es demana. Finalment, ha titllat d’anomalia que quant a premsa escrita en català «només hi hagi dBalears i Ara Balears». I ha volgut destacar la feina de la premsa forana «perquè varen ser els primers que varen apostar per informar en la nostra llengua».
Per la seva banda, Miquel Ferrer ha recordat el naixement de VilaWeb, el principal mitjà de comunicació en català d’àmbit Països Catalans. «En aquell moment no hi havia les eines que hi ha ara. Necessitam gent que hi cregui i que hi posi doblers per a formentar els mitjans». A més, ha destacat la sort que tenim perquè l’Ara Balears «encara surt els caps de setmana en paper».
Centrat en la gent jove, a la qual representa, Pau Emili Muñoz ha deixat clar que «la comunicació ara es fa a través de les xarxes socials, de plataformes d’internet. La gent jove s’informa en línia. Quin problema té això? Que no s’informen en català perquè no tenen referents». Muñoz ha denunciat així la falta d’oferta en català tant en l’àmbit de la informació com pel que fa a programes infantils, estrenes de pel·lícules... «És una anomalia que no deixa referents. Hauria de ser il·legal la falta d’oferta en català», ha conclòs.
Finalment, Ivan Solivellas ha assegurat que els mitjans de comunicació «han estat tradicionalment un repte». No obstant això, ha destacat el projecte Ara Balears i el d’Ona Mediterrània, amb el dBalears, i els projectes de molta qualitat de premsa forana «que sobreviuen així com poden». Per això, Solivellas ha posat com a exemple la gestió de les subvencions a Catalunya: tant les subvencions com la publicitat institucional ha d’estar ben gestionat i condicionat, en referència a anuncis públics en mitjans en castellà: «Es tracta de fer política. Ara bé, tota política ha d’estar ben justificada davant els atacs del populisme de la dreta». Què és fonamental per a Solivellas? «Mantenir el que tenim i promoure projectes nous. Tenir els principals mitjans en castellà no és normalitat».
