algo de nubes
  • Màx: 16.97°
  • Mín: 9.65°

Com hem d'escriure i pronunciar els noms propis?

214151

El Gabinet d’Assessorament Lingüístic als Mitjans de Comunicació (GALMIC) organitza l’XI Seminari de Qualitat Lingüística als Mitjans de Comunicació: 'Escriptura i pronunciació dels noms propis (toponímia i antroponímia)', gràcies al suport de la Universitat de les Illes Balears i la Direcció General de Política Lingüística. Cal inscriure's aquí.

L’abast de les notícies sempre havia estat local, de manera que es parlava d’espais (pobles, ciutats, platges, muntanyes…) coneguts per tothom i amb noms arrelats a la tradició i a la llengua. Els protagonistes d’aquestes notícies eren catalans, a tot estirar, espanyols, de manera que estàvem familiaritzats també tant amb els seus noms i cognoms. Actualment, les notícies s’han internacionalitzat i el paradigma ha canviat: de cada vegada més apareixen noms propis en altres llengües, amb una fonètica i una escriptura molt allunyades de la catalana.

En aquest seminari, Gabriel Bibiloni ens parlarà dels principals problemes relatius a l’escriptura i pronunciació de noms de lloc i de persona, tant catalans com estrangers. El seminari es farà en línia el 25 de maig de 2023, de 18.30 a 20.00 h.

En aquest seminari s'estudiaran els problemes principals que sorgeixen a l’hora d’escriure i pronunciar noms, cognoms i topònims, tant catalans com estrangers. Pel que fa als noms, sovint ens enfrontam a la diatriba entre fer servir el de la documentació oficial o la forma catalana, mentre que els cognoms presenten el problema de la manca de normalització gràfica en alguns casos, cosa que també passa amb els topònims, els quals de vegades tenen una forma oficial que no és la lingüísticament correcta. Per altra banda, amb els topònims estrangers trobam dubtes amb la qüestió de l’adaptació o no al català i la problemàtica de la transcripció en català dels topònims (i noms personals) de llengües que no usen l’alfabet llatí.

Gabriel Bibiloni Cañellas

És doctor en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona (1983). El 1975 començà a exercir de professor a la Facultat de Filosofia i Lletres de Palma i el 1986 hi guanyà la plaça de professor titular. De llavors ençà, ha impartit docència de grau, màster i doctorat a la UIB i a altres universitats, i també en els cursos de reciclatge per a mestres, en els cursos d’estiu de la Càtedra Ramon Llull i a la Universitat Catalana d’Estiu de Prada de Conflent.

Dins la Universitat de les Illes Balears ha ocupat els càrrecs de secretari de la Facultat de Filosofia i Lletres, secretari de l’Institut de Ciències de l’Educació, president del Consell d’Estudis de Filologia Catalana i director del Servei Lingüístic (1999-2001), entre d’altres. Per altra banda, ha estat membre fundador i vocal de la Societat d’Onomàstica i assessor de l’Ajuntament de Palma per a la normalització del nomenclàtor viari de la ciutat. A més ha pertangut al Consell Assessor de la Gramàtica Catalana de l’Institut d’Estudis Catalans, a l’equip redactor de la Gramàtica del Català Contemporani i ha col·laborat al Larousse Català. A això hem de sumar-hi que ha estat membre del Consell Social de la Llengua Catalana de les Illes Balears, del Consell Municipal de Cultura de Palma, de la Comissió de Toponímia de l’Ajuntament de Palma i del Comitè d’Experts de l’Observatori de la Llengua Catalana.

Respecte als camps de recerca, ha orientat el seu interès sobretot cap a la teoria i la planificació de l’estàndard –i l’establiment de la normativa– i les interferències lingüístiques. Sobre aquests temes ha impartit un centenar de conferències i ha participat en una trentena de congressos de lingüística o sociolingüística, nacionals i internacionals, a més de formar part del consell editorial de diverses revistes científiques i publicar nombrosos articles sobre lingüística catalana o sociolingüística en revistes especialitzades (Randa, Affar, Revista de Catalunya, Caplletra, Llengua Nacional, etc.) i diaris (Lluc, El Mirall, Escola Catalana, Serra d’Or, Avui, Diari de Balears, Última Hora i altres).

La tasca investigadora de Gabriel Bibiloni s’ha materialitzat llibres col·lectius així com en publicacions de referència com Nomenclàtor de nuclis de població de les Illes Balears (2001), Amb bones paraules (2012), Els carrers de Palma. Toponímia i patrimoni de la ciutat (2012), El català de Mallorca. La fonètica (2016), Els cognoms de les Illes Balears (2022) i El parlar bleda. Una anàlisi de l’esfondrament de la fonètica (2023), entre moltes d’altres.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Carlos Vilata, fa 11 mesos
Ió siempre eablado ie escrito eng ejpañó. Ala ialoe discho.
Valoració:2menosmas
Per Joan Miró Font, fa 11 mesos
També és molt important sa prosòdia perquè, per influència des castellà, quasi tothom que sent pronuncia com a diftongs confluències vocàliques que toquen pronunciar-se com a hiatus. Un mot com, per exemple, “precarietat” té cinc síl·labes i no quatre com entona sa gent (PRE-ca-RI-e-TAT i no pre-CA-rie-TAT)
Valoració:10menosmas
Per Carlos Vilalta, fa 11 mesos
En español.
Valoració:-10menosmas
Per Antoni Llull Martí, fa 11 mesos
És ben necessari això de posar atenció a la pronunciació dels noms de lloc i de persona pels qui participen en els mitjans de comunicació. És natural que molts dels castellanoparlants no siguin capaços de pronunciar bé alguns noms catalans (entre els quals el meu cognom), però de vegades es tracta de simple ignorància. No fa gaire temps vaig sentir per la televisió espanyola anomenar el cognom Prohens com a "projéns" llegit a la castellana, quan qualsevol foraster pot dir "proèns" sense gaire dificultat. I amb els noms estrangers de vegades s'inventen pronunciacions absurdes. Enhorabona per la iniciativa.
Valoració:13menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente