'Fletxes desviades', la novel·la negra de Joan Carles Ventura, de la col·lecció de novel·la criminal en llengua catalana, crims.cat, publicada per Clandestina Editorial, ha estat guardonada amb el Premi Millor novel·la a l'onzè Festival VLC Negra 2023.

Nascut a Sueca, València, el 1978, Joan Carles Ventura és un professional de la comunicació que ha desenvolupat tasques de redactor, guionista i director de programes de televisió. Des que era només un projecte de persona, aquest inquiet i inquietant escriptor riberenc ha tengut el mal vici de teclejar històries amb la dèria de matar el desfici pertinaç i les ansietats absurdes inherents al propi ofici d’existir. Amb 'Fletxes desviades' tornà amb un cas que, com de costum, ha estat un embolic de tres parells de nassos carregat d’acció, humor i emocions per totes bandes.

A Palma, Joan Carles Ventura, acompanyat pels escriptors Guillem Frontera i Dora Muñoz, la va presentar a la Llibreria Lluna: «Vicent Fletes i Chaqués, més conegut com el Fletxa, és el personatge que protagonitza 'Fletxes desviades', la segona d'una sèrie amb quatre lliuraments prevists. És el 1989 i el Fletxa continua movent-se per la Ruta del Bakalao, quan es creua en el seu camí una dona fatal. Això l'involucrarà en una investigació tot i no tenir formació policial ni detectivesca més enllà del que ha vist al cinema i la televisió. Aquest antiheroi s'enfrontarà a un trencaclosques truculent, en què destaquen empresaris sense escrúpols i membres de l'Opus Dei, amb dos ajudants gens convencionals: la tieta Ampariues i el Tato».

Guillem Frontera sobre aquesta novel·la va comentar: «Amb Fletxes desviades he trobat un bon llibre, que m'havia estat ben recomanat per persones que conec bé. El començament d'un llibre et diu molt de l'autor, jo no coneixia Joan Carles, però només llegint el principi veus una força narrativa important, i aquesta sensació es va confirmant al llarg del llibre. Em va afalagar molt quan em varen proposar de presentar-lo, té una semblança a la novel·la picaresca, amb una moralitat molt laxa en relació amb la moral convencional. No puc dir més que enhorabona per la seva publicació.»

Dora Muñoz va començar dient: «Amb la novel·la negra pots fer crítica social, mostrar les coses que no t'agraden, així com a les fosques.» I va continuar ficant-se dins la mateixa trama: «Una nau del temps ens du a València, al 1989, l'any que ho va canviar tot. El Fletxa s'ha establert a Motilla, està decaigut perquè ha perdut a la seva al·lota, ell és un cràpula que sempre està ficat en embolics. Amb el Piri, un amic estrambòtic, pren un viatge de marxa per la Ruta del Bakalao i es veu immers en un cas d'allò més complicat i truculent, que implicarà l'ajuda de dos personatges molt importants, la tieta Ampariues i el Tato... És una novel·la que et fa riure, t'ho passes bé llegint-la, sents empatia pels personatges i descobreixes com era la societat d'aquell temps i com ha evolucionat. Està molt ben escrita amb un llenguatge acuradíssim.»

Joan Carles Ventura va explicar: «De petit tenia passió pels còmics i dibuixava perquè volia narrar històries, però escriure és més senzill i m'ha seduït més la tècnica de l'escriptura. Amb la novel·la negra, que és per a un públic més generalista, pots aprofitar per ficar la literatura que tu desitges, amb un codi ètic que apropa i un concepte de la justícia profund. Fas novel·les per fer espais de reflexió i abocar les teves preocupacions i crítiques.»

Ventura va afegir: «El municipi de Sueca és conegut, per una banda, per l'obra de Joan Fuster i el seu sentiment d'identitat valenciana; i de l'altra, per ser l'epicentre de la Ruta del Bakalao, amb tres discoteques. El discjòquei Carles Simó va crear una revolució musical amb músiques electròniques del nord d'Europa, i el va convertir en un moviment d'avantguarda musical, amb totes les tribus urbanes d'aquella època, equivalent a la moguda madrilenya o la gallega. Va ser un reducte llibertari que va morir d'èxit a les dues dècades.»

L'autor també va tenir unes paraules d'afecte cap al personatge de la tieta Ampariues dient: «Surt a la primera novel·la, és la tieta que ha mig criat al Fletxa, i amb la qual va conviure el primer any d'estudis a València. Amb qui té una relació d'estima profunda i a la qual sovint recorre. Ella és molt aguda i una àvida lectora de les novel·les d'Agatha Christie. I l'ajuda amb les dues investigacions, per això el títol de Fletxes desviades.»