Marta Vallverdú i Borràs va presentar el seu nou assaig 'Seixantisme. L'esclat cultural català dels 60', amb pròleg de Julià Guillamon, i editat per L'Avenç, una editorial que conjuga memòria personal i memòria col·lectiva, reconstrucció del passat i mirada sobre el present, aquest dijous capvespre a la llibreria Quart Creixent de Palma. La presentació va ser a càrrec de l'autora, de Mercè Picornell, que va fer una acurada introducció sobre el llibre, i de Damià Pons, que va encetar una interessant conversa amb elles i les persones assistents a l'acte.
Marta Vallverdú explica sobre el seu llibre: «Defineix el Seixantisme com un moviment general plural i de molta vitalitat, que es desenvolupa principalment entre 1959 i 1971, sustentat per l’amalgama de diverses iniciatives politicoculturals - potents, imaginatives - amb una voluntat col·lectiva molt aferrissada, en què convergeixen dos objectius: l’antifranquisme i l'afirmació de la cultura com a forma definidora de la identitat catalana, que significarà una renovació de la cultura catalana d’un gran abast, i que fa el Seixantisme equiparable al que varen significar el Modernisme i el Noucentisme. És l’esglaó imprescindible de renaixement cultural que fonamenta les bases en què es van definir i conformar els Països Catalans democràtics posteriors».
'Seixantisme. L'esclat cultural català dels 60', Premi de la Crítica Serra d'Or de Recerca en Humanitats, és un estudi molt documentat, amb bibliografia i un nombre considerable d’entrevistes amb els protagonistes, sobre la cultura catalana d'aquells anys. L’assaig se centra en diversos moviments i fenòmens col·lectius que reflecteixen aquella embranzida, des de la música, el teatre i la literatura al disseny, l’arquitectura o els moviments socials, entre d’altres, i es tanca amb una cronologia que els entreteixeix. La imatge de la coberta és una obra de Joan Miró, Acció, sobre la façana del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya.
El llibre es divideix en quinze capítols independents: 1. No serem moguts. Els joves universitaris, 2. Literatura: el Realisme Històric, 3. Art visual: de la matèria a la desmàteria, 4. Disseny i arquitectura: forma i funció, 5. L'origen d'Omnium Cultural: el gat i la rata, 6. País de paper: les revistes, 7. País de paper: les editorials, 8. La Gran Enciclopèdia Catalana: crònica d'una aventura, 9. Països Catalans, la proposta de Joan Fuster, 10. La Nova Cançó. Fer un niu a l'orella de la gent, 11. El Grup de Folk. Els temps estan canviant, 12. Gent de Bocaccio. La Gauche Divine, 13. Rosa Sensat: cap a l'escola del somni, 14. L'escoltisme, una baula catalanista, i 15. La immigració i el debat sobre la identitat.
Marta Vallverdú i Borràs va néixer a Santa Coloma de Gramenet, el 1962. És doctora en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona i ha estat, fins a la seva jubilació recent, catedràtica d'ensenyament mitjà. Els seus estudis s'han diversificat en tres camps: el pedagògic, el literari i el cultural.
Mercè Picornell Belenguer, va néixer a Palma, el 1975. És doctora en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada i professora del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la Universitat de les Illes Balears. És membre del grup de recerca LiCETC (Literatura Contemporània: Estudis Teòrics i Comparatius).
Damià Pons i Pons, va néixer a Campanet, el 1950. És doctor en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona, i catedràtic de literatura catalana contemporània a la Universitat de les Illes Balears. Entre el 1999 i el 2003 fou Conseller d'Educació i Cultura del Govern de les Illes Balears.
