algo de nubes
  • Màx: 24°
  • Mín: 16°
23°

Joan Riera Frau: «La diferència amb el 19 de juliol del 36, és que el primer d'octubre de 2017, els catalans renuncien a la violència»

Entrevista amb l'escriptor i periodista Joan Riera Frau

Joan Riera Frau, nascut a Palma, va ser reporter i redactor en cap de l’antic Baleares. Més tard va ser redactor de política i investigació del Diari de Balears, rotatiu en català del qual en va ser editorialista i director adjunt entre l’any 2000 i 2013. L’any 2020 publicà la primera novel·la, La Memòria Esclava, una història que relaciona l’espionatge amb els grans escàndols judicials viscuts a Mallorca. Ara presenta la seva segona novel·la titulada 'El Sol Sortí pel Sud',

En primer lloc, 'El Sol Sortí pel Sud', és la teva segona novel·la. Estàs content de l’acollida que va tenir la teva primera novel·la?

Bé sí, la primera novel·la Memòria Esclava és una visió dels escàndols produïts a les Balears que jo vaig investigar com a reporter des de l’altre costat, no el que sortia publicat als diaris, sinó el que passava per darrere. L’espionatge, les infiltracions i les jugades polítiques a partir de l’espionatge i les infiltracions que després el temps m’ha donat la raó de que realment existeixen, cosa que jo ja sabia en aquells moments perquè jo em vaig trobar en circumstàncies que no venen al cas ara, però que era clamorós el que estava passant. I era la utilització política per part del poder i d’un segment de l’estat d’escàndols, en aquell dia corrupció en part, i en part el que hi havia era l’eterna lluita del poder pel poder.

Enyores el ritme de les redaccions de diari o vius millor ara?

Mentalment sí, però el meu cosset ja no. I ara ja he entrat al club dels tres diaris: tres pastilles diàries, clar perquè la tensió i tot això que vaig passar perquè ens va tocar uns anys que no se poden comparar amb ara mateix, que ara hi ha molta més calma però recordem el temps d’en Bauzà, recordem el temps d’en Mates, recordem el temps d’en Tòfol Soler, recordem el temps d’en Biel Canyelles, jo tot això ho vaig viure a primera línia.

I no només ho vares viure, sinó que ho vares haver de contar.

Ho vaig viure ho vaig haver de contar i el que escrivies no agradava a tothom. I he viscut les matinades, cosa que molta gent no sap. Les matinades són polítics implicats a escàndols que a les tres o les quatre del matí, a les cinc sortien al carrer a cercar els diaris a veure què dirien d’ells i després se n’anaven a dormir.

'El Sol Sortí pel Sud' és una visió novel·lada dels fets ocorreguts a Catalunya el primer d’octubre de 2017. El protagonista principal o fil conductor és un reporter mallorquí que passa aquells dies a un pis del Poble Sec d’una tia i d’una tia àvia. La història que és una ficció va cap enrere fins arribar a la victòria catalana contra el feixisme el 19 de juliol del 1936 i a la participació dels seus agents en l’assoliment del secret de la bomba atòmica de 1945 enquadrats en els serveis secrets soviètics. Déu n’hi do de la jugada que fas aquí a tres bandes.

Tres bandes no, són tres generacions. És un reporter d’una trentena d’anys que l’envien a Barcelona a cobrir l’u d’octubre. Jo hi vaig anar com enviat especial de l’Última Hora, el vaig viure i després me’n vaig endur el vespre per llegir un llibre d’un periodista que nomia Manuel Cruells que l’any 1976 va publicar un llibre que descrivia el denou de juliol del 36 a Barcelona. Aleshores jo de dia vivia l’u d’octubre, ho vaig viure a diferents col·legis electorals, i de nit llegia el que havia passat a exactament els mateixos llocs el denou de juliol. Però clar, a mesura que vaig escriure la història se’n va anar més a lluny, jo tenc l’obsessió de l’espionatge, crec que l’espionatge és el cor secret de la societat, me’n vaig adonar de la influència del CNI a l’u d’octubre, que es respirava, no es tocava, i com els catalans la varen aconseguir burlar, com les urnes arribaren a lloc, però també recordem com el 36 el servei d’informació de la Generalitat van advertir del cop i de com es prepararen per resistir el cop, com aconseguiren aturar el cop i aturar Barcelona. Aquell denou de juliol va implicar que Madrid s’aixecàs contra els avalotats i el que havia de ser un cop d’estat que havia de durar dues setmanes va durar tres anys. I aquí vaig enllaçant tot. I perquè me’n vaig fins a l’assoliment de la bomba atòmica? Per diferents referències que vaig trobant. L’any 93 el tinent general dels serveis secrets soviètics durant els anys 30 i 40, ja a punt de morir, va dictar un llibre al seu fill que era professor d’història i que es deia Serveis Especials, allà ho conta tot i aquell llibre em va impactar i conta com ell des de l’origen de la Guerra Civil Espanyola s’arriba fins a l’assoliment de la bomba atòmica. Vaig collir una sèrie de personatges que els trec a la novel·la, parts són reals parts són ficticis i no contaré més perquè no faré spoilers, però sí diré que se diu Sol Sortí pel Sud per dos motius, un perquè a l’any 45 quan havien fet la primera prova de la bomba atòmica a Nou Mèxic a la base de Los Alamos varen dir què ha passat i varen dir que el sol sortia pel sud. I l’u d’octubre a Catalunya el sol sortia pel sud.

És difícil fer aquesta conversa d’aquesta novel·la i no fer spoilers... connectes tot això amb Mallorca,

Hi ha una cosa que es diu olimpíada popular, que hi varen anar uns 600 mallorquins, i jo aquí hi pos un parell de personatges que hi varen anar un parell de dies abans per preparar l’arribada del vaixell. Un mestre d’escola que mor aviat i un al·lota que és la seva secretaria de desset anys que es converteix en el personatge que té desset anys el nou de juliol del 36 i el viu, i que l’u d’octubre té noranta-vuit anys i encara el recorda. Alguns m’han dit «es que ficar els russos en aquest tema de Catalunya», però no és ficar els russos o no ficar els russos, és que quan els catalans han anat a per totes poden construir el que vulguin, això és el fons que jo dic. El que dic a la novel·la és que a l’any 41 quan els nazis estaven a punt d’entrar a Moscou la darrera línia de defensa eren catalans, això que quedi clar.

Fas un paral·lelisme entre la preparació de l’u d’octubre i la determinació de la gent d’aquelles hores prèvies amb el 36.

Aquí s’ha de tenir molt clar, és a dir, el servei d’intel·ligència de la Generalitat funcionava i eesperaven el cop i la gent ho sabia. Tenien quatre pistoles i quatre rifles. Jo pos aquests personatges mallorquins que estaven esperant. I intent reconstruir aquells dies, quines obres de teatre es feien, quins cinemes, quins restaurants estaven de moda i a partir d’aquí descric aquest ambient. I va ser la preparació el que va aturar el cop, perquè sense la preparació no l'haguessin aturat. I jo, modestament, he investigat i fins i tot he arribat a aclarir quina era la consigna que empraven els falangistes per entrar dins el quarter, que allà els donaven una guerrera i un fusell.

Fernando...

Furriel Ferriol. I la Generalitat ho sabia. I a l’u d’octubre cont coses que es varen contar poc però que tenen un gran mèrit. Padrines de l’ANC anat a pobles a recollir urnes com si anessin d'excursió, ficant les urnes i duent-les a llocs convinguts. Com aparegueren les urnes l’u d’octubre.

Autoorganització popular. I creus que també hi funcionen els serveis secrets d'una i d'altra banda el 2017?

A mi me pareix que els serveis secrets o serveis d’informació de la Generalitat els hi van donar cinquanta mil voltes al CNI, que hem vist una transformació del CNI arrel d’allò perquè varen fer el ridícul. I vaig centrar les set del dematí que jo me’n vaig anar a un col·legi del Paral·lel que dic «aquí segur que ataquen, la Guàrdia Civil i la Policia, vendran aquí a repartir» però es varen presentar els comitès de defensa del Raval i el Poble Sec, una gentada enorme i els furgons varen passar i se n’anaren a altres bandes més febles. I com que el vespre llegia el llibre d'en Cruells aquí va ser la gran batalla de Barcelona, tot això m’impactava.

Diferències entre el 36 i el 2017, no n'hi ha en la determinació de la gent, que jo crec que és la mateixa, sí que en el 2017 hi ha una renúncia explícita a usar la violència, no és així?

Exacte, la diferència només és aquesta, cap altra. La diferència pacifisme total i absolut. I una altra gran diferència és que quan la República se sent estreta els agents soviètics, que no russos, s’estableixen a Catalunya, Barcelona, molt de catalans els ajudaren i després es convertiren en col·laboradors seus. Mentre que aquell suposat suport rus de l’u d’octubre no va existir en realitat.

Tornant al 2017, com analitzes l’u d’octubre, tot allò que vares viure, i sobretot, a què atribueixes que no sortís bé?

Es que jo no crec que això de que no va sortir bé. Sabien que s’esclataven i ho feren aquesta és la diferència entre un poble i el fum. Varen ser, si vols, en frase de Sartre «una passió inútil», però ho feren i el que queda és que ho feren.

Pot ser que a ambdós casos hi hagués una excessiva confiança en la comunitat internacional?

Clar, la República perd la guerra pel comitè de no intervenció, no ens enganem, el comitè de no intervenció és el que decideix la Guerra Civil. Això sí que té un cert paral·lelisme en que Europa molta simpatia moral, però cap suport real a l’u d’octubre. Però ells ho sabien, és a dir, el que defineix aquest poble és que tot i saber que s’anaven a pegar una castanya, la feren.

A la presentació vares comentar la idea de que Barcelona cada quaranta anys 'rep'...

Cada quaranta anys s’arma el cacau a Catalunya i això produeix renou al conjunt de l’Estat espanyol. Renou segur al conjunt de l’Estat Espanyol.

L’altre dia vaig sentir una espècie d’autocrítica que deia que els fets del 2017 havien estat poc tractats en ficció, que hi ha molta cosa escrita d’assaig però pràcticament no hi ha res de ficció.

Jo no he anat a esbrinar amb aquesta novel·la tots els perquès, sinó el perquè de la passió catalana del 2017, i d’on ve aquesta passió. I la novel·la acaba amb la paraula que és «Sí», i no puc explicar res més...

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Lluís Felipe Lorenzo García, fa dervers d'un any
Enhorabona. En tot cas hi ha molta gent amb ganes de fer-se portuguès. La Liga BBVA és cara i avorrida. I corrupta. En dos dies Viva o povo de Portugal! Viva o 25 de avril ! Visca la segona pàtria de Jehuda Cresques!
Valoració:1menosmas
Per antifa (el ver), fa dervers d'un any
Una violència que els fatxes espanyols volien que existís per a tenir motius més que evidents per a poder intervenir sense mesura. Tot i no ser així ells ja van provocar tot el que pogueren perquè això succeís.
Avui seguim ferms en les nostres conviccions de llibertat.
Salut i independència !
Valoració:6menosmas
Per Joan Mir, fa dervers d'un any
Don fe que en Joan Riera va venir al col.legi Torrent d'en Melis del Guinardó a entrevistar als pares ii professors que es preparaven per "defensar" les urnes quan arribassin. Informador de trinxera. Enhorabona per la manera de treballar.
Valoració:9menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente