L'escriptor valencià Josep Piera ha guanyat el 55 Premi d'Honor dels Lletres Catalans, segons ha anunciat el president d'Òmnium Cultural, Xavier Antich, aquest dimecres en roda de premsa a Barcelona.

En la trobada, Piera ha recordat que va començar a escriure de nen al seu poble natal, Beniopa, amb poemes en castellà i cançons en francès perquè «no podia imaginar que la llengua de casa, de la família, del poble i dels carrers, que segons la gent no tenia gramàtica, es podia escriure o cantar».

Ha cridat a viure, imaginar i a continuar creant contingut en català: «Si mirem la història de la nostra llengua i literatura, és una llengua que fa segles que està perseguida; no des del franquisme, sinó des del segle XVI. Però està viva, i a mi el que m'interessa és la vida, continuar creant obra i donant-li importància».

«Visquem la llengua i la cultura»

«Fem la cultura, fem la llengua. Visquem-la dient 'T'estimo' o 'Et vull'. L'important de la llengua és que estigui viva, ni tan sols és important la política, perquè hi ha països que han aconseguit la independència i han perdut la seva cultura i la seva llengua», ha afegit Piera, que ha considerat que la preservació d'aquestes depèn dels joves.

«Hem estat vençuts cada vegada que hem intentat ser, però no ens han enderrocat. Soc fill d'una història de perdedors, però estem vius, i per tant, continuarem», ha prosseguit, i ha assegurat que una llengua romànica no és fàcil de liquidar.

Encara que s'ha reivindicat com un desobedient persistent que no s'ha sotmès ni al seu propi pare ni a Déu, sí ha assegurat que quan es compromet amb alguna cosa, ho fa per a tota la vida: «No deixe les coses; les coses em deixen a mi. Si jo deixe la vida, no és perquè la vulgui deixar, sinó perquè ella em deixarà».

Vincles entre Catalunya i el País Valencià

Piera (1947) també ha enaltit els vincles que segons ell uneixen Catalunya amb el País Valencià, «que comparteixen una tradició, una llengua», i ha cridat a protegir la llengua catalana des de la unitat davant les amenaces que considera que portarà el futur.

D'acord amb les bases, el guardó, dotat amb 20.000 euros, s'atorga a una persona que amb la seva obra literària o científica en llengua catalana i per la importància i exemplaritat de la seva tasca intel·lectual ha contribuït de manera notable i continuada a la vida cultural dels territoris de parla catalana.

Òmnium

Antich ha explicat que el jurat, format per Marc Artigau, Judit Carrera, Martí Domínguez, Àngels Gregori, Ingrid Guardiola, Maria Rosa Lloret, Isidor Marí, Marta Nadal i Salvador Sunyer, ha valorat la «qualitat de la seva obra, que el situa com un dels representants més destacats de la generació dels 70 i les posteriors».

Ha erigit Piera com a figura clau i activista cultural incansable, considerant que «enllaça les lletres catalanes de manera intergeneracional durant 50 dècades, des de Joan Fuster fins al grup Zoo», que ha inclòs alguns dels seus versos en les seves cançons.

S'ha referit a la seva obra com «la crònica personal d'un temps, una crònica del franquisme, la transició, d'una època de compromís polític i de les dificultats per les quals passava la llengua», i ha elogiat el seu paper en la creació de la Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) i en la represa del PEN Club Català.

La unitat de les lletres catalanes

Ha destacat que enguany rebi el premi un autor valencià després que en el 2022 ho fes la mallorquina Antònia Vicens, «posa en relleu la qualitat i diversitat dels Països Catalans, i és una manera de reivindicar la nació completa i la unitat de les lletres catalanes».

Ha defensat cultura i llengua com «les armes més potents per a lluitar contra la repressió i la intolerància» i com a garantia de cohesió social, i ha avisat que des de l'entitat continuaran reclamant a les institucions que les protegeixin des d'àmbits com l'audiovisual i les escoles.

L'obra de Piera, Creu de Sant Jordi en 1991, ha estat traduïda al castellà, anglès, francès i italià, i entre els títols més destacats figuren els poemaris 'Renou: la pluja ascla els estels: Renou' (1976) i 'El somriure de l'herba' (1979), Premi Carles Riba; les antologies d'Ausiàs March i Teodor Llorente; els assajos 'Els poetes aràbigo-valencians' (1983) i 'Visions de Tirant lo Blanc' (2007), entre altres, i la seva primera i única novel·la 'Rondalla del retorn' (1977).

Per part seva, la consellera d'Educació, Cultura i Esport de la Generalitat Valenciana, Raquel Tamarit, ha recordat que recentment la trajectòria de Josep Piera va ser reconeguda amb el premi Luis Guarner «per la seva aportació literària i com a activista de la nostra llengua i cultura».

«Avui ens omple d'orgull que el referent de Beniopa rebi el premi d'Honor de les Lletres Catalanes. Enhorabona Josep!», exclama la consellera en un missatge en xarxes socials.