Llorenç Capellà ha contribuït amb els seus escrits a teixir el fil de la memòria històrica del nostre país d’aquests últims 70 anys. La seva curiositat i la voluntat per restituir la dignitat dels vençuts en el conflicte de la guerra civil l’ha duit a destapar uns fets històrics tràgics i esfereïdors. Al cap i a la fi, la seva intenció no és altra que «informar sobre el passat per comprendre el present i construir el futur» com afirma en una de les darreres entrevistes.
D’entre els estudis d’investigació històrica destaca la trilogia d’entrevistes: 'Quinze empresaris mallorquins' (1975), 'Les ideologies polítiques a Mallorca' (1975) i 'Mallorca i el món obrer' (1977). Però en destaquen dues per la seva rellevància: 'Diccionari vermell' (1989) i 'A sol post. Vida i compromís en temps de guerra i postguerra. Mallorca i Catalunya' (2019).
'Diccionari vermell' va ser la primera obra d’investigació seriosa en relació a la voluntat d’indagar sobre la localització de les víctimes del franquisme a Mallorca. Amb el pas del temps s’ha convertit en un text de cabdal importància en relació a l’obertura de les foses. La darrera obra d’investigació és: 'A sol post. Vida i compromís en temps de guerra i postguerra. Mallorca i Catalunya' (2019), una reflexió sobre els llaços d’unió entre Catalunya i les Balears.
Des del 1968, col·labora habitualment amb diversos mitjans de comunicació però especialment amb el diari Última Hora, des del qual escriu articles l’opinió setmanalment.
Ets un dels primers escriptors que investigà la localització de les víctimes del franquisme a Mallorca. El resultat va ser Diccionari vermell. Has pensat de fer-ne una revisió?
Hi he pensat, però ara per ara he decidit no fer-la. Considero que l’edició inicial, l’única que s’ha fet, té una càrrega simbòlica que altres edicions, amb les modificacions consegüents, potser desvirtuarien. He sabut, de gent, que té el Diccionari Vermell, de manera perenne, sobre la tauleta de nit. Deixem-lo com està.
A les Illes Balears l’any 2006 va néixer Associació per a la memòria històrica. Uns anys abans, a Catalunya (2002) i Madrid (2000) havien nascut associacions civils amb el mateix objectiu. Per quin motiu ha hagut de ser la societat civil i no els partits polítics qui ha hagut de tenir la iniciativa de recuperar els cossos de les víctimes? Ha estat així en altres països (Alemanya, Itàlia)?
I per quin motiu la constitució espanyola va recollir el desig de Franco de convertir Espanya en una monarquia? I com és possible que el primer president del govern en democràcia hagués estat ministre secretari general del Moviment en el darrer govern de la Dictadura...? La memòria històrica ha sortit de la societat civil perquè no podia ésser d’una altra manera. Desconec com s’ho feren Alemanya i Itàlia, però a ambdós països hi va haver un posicionament popular i institucional de condemna del feixisme. A Espanya, no. Alemanya i França han demanat perdó a Catalunya per la deportació de Lluís Companys. Espanya no ho ha fet.
No hauria estat més lògic que la reparació s’hagués fet durant la transició?
La Transició responia a un entesa de voluntats contraposades. La legalització dels partits d’esquerra va comportar la democratització d’una dreta que era ideològicament i socialment franquista. Una investigació sobre els crims de guerra hauria estat titllada de revengista, etcètera. D’altra banda, la democratització de l’Estat es feia en nom de la reconciliació i, la reconciliació, implicava l’oblit del passat. En definitiva, obrir fosses qüestionava la legalitat moral del missatge de la Transició. Em diràs que no hi havia altra manera de fer-la, la transició...? No ho sé.
Per què ha hagut de passar tant de temps per reparar la memòria de les víctimes?
No s’ha reparat. Hi ha voluntat per part de l’esquerra espanyola i de gairebé tot l’arc parlamentari català, de fer passes per a aconseguir-ho. I seria injust si no fes referència a les iniciatives ben plausibles del govern actual de les Illes Balears, el de Francina Armengol. Ara bé, tot es fa a empentes i rodolons. I ho dic perquè no es pot reparar la memòria de les víctimes, qui els ofèn amb la perdurabilitat del Valle de los Caídos o de monuments d’exaltació feixista com el de Tortosa i el de Sa Faixina de Palma.
Creus que la nostra societat encara deixa entreveure les petjades del franquisme? Quines són?
Per descomptat. Són presents en la valoració dels símbols, en l’oposició de la dreta espanyola, no de la catalana, a tirar endavant qualsevol iniciativa de memòria, en algunes lleis com les que permeten condemnar a presidi els responsables de l’1-O o a rapers com Valtònyc, Hasél i Elgio... Les petjades són tan visibles que semblen les d’un elefant.
En un dels pròlegs del Diccionari vermell reconeixes que el propòsit d’haver-lo escrit és no oblidar les víctimes per evitar que mai no es repeteixin. Creus que la memòria és un exercici necessari per evitar els errors?
I tant! El drama rau en el fet que, tot i tenir-ne constància, dels errors, els repeteix igualment.
Una altra de les teves facetes d’escriptor és la d’articulista i entrevistador. Fins a quin punt el personatges de les teves novel·les són el mirall dels personatges que has entrevistat No sé què dir-te. L’escriptor és una màquina fotogràfica i tot allò que interioritza ho estotja en un calaix de sastre fins al dia que ho fa servir. D’altra banda, l’entrevistador comparteix amb el novel·lista un mateix interès per conèixer la complexitat humana. Jo, en concret, estic en deute amb les persones que he entrevistat perquè he après de totes. En conseqüència, és possible que hagi traslladat a les novel·les pautes de comportament o aspectes del caràcter dels entrevistats. Altra cosa no he fet.
De quina manera Internet ha perjudicat o beneficiat el periodisme?
Amb Internet els canals d’informació són més ràpids i ofereixen una notable varietat d’opinions. De manera que els beneficis són obvis. Contràriament, els diaris han deixat d’ésser modeladors de l’opinió pública i referents exclusius del batec del carrer. Això és bo o dolent...? Depèn.
Com ha afectat Internet la venda de diaris en paper?
És evident que els tiratges han disminuït dràsticament, però també hem de tenir en compte altres factors que l’ha perjudicat: la crisi econòmica, l’impacte social del coronavirus, etcètera.
Hi ha qui creu que la premsa digital és el futur, i la lectura del diari en paper desapareixerà..
No, no... Quan va aparèixer la ràdio ja es varen cantar les absoltes a la premsa escrita. I en començar a emetre les primeres cadenes de televisió, les absoltes anaren dedicades als diaris i a la ràdio. Hi ha un espai per a cada cosa. Ara bé, els diaris escrits han de saber ocupar l’espai que els pertoca. Considero que han de prioritzar la informació local i comarcal i han d’oferir més elements de reflexió al lector.
Respecte de fa 20 anys, és més fàcil o més difícil ser opinador en un diari?
Ben igual. Ara bé, si em demanes per la vigència de l’articulisme et diré que va a la baixa. Els lectors de diari s’han contagiat dels d’Internet i en tenen prou amb la lectura dels titulars o amb una lectura de biaix.
Escrius sempre el que penses o bé poses fre a les teves opinions per por de no tenir problemes?
Escric sempre el que penso, però penso el que dic. I faig aquesta afirmació tan categòrica sabent que corro el risc de passar per pretenciós, cosa que no sóc. Passa que, tant a la xarxa com a algunes tertúlies de ràdio i televisió, s’opina a la babalà, s’abusa del crit i del tothom ha de dir el que vol. La paraula s’empobreix una barbaritat. I la capacitat de raciocini, ni ho vulguis saber...! En definitiva rarament he modificat l’essència del que havia de dir. Potser mai.
Hi ha censura, ara?
Sempre n’hi ha. Tant la censura com l’autocensura o qualsevol tipus de pressió per tal de modificar una notícia, es fan present en el periodisme en funció d’allò que entenen per democràcia les elits del país. I actualment crec que en tenen una opinió excessivament funcional, de la democràcia. És el que en penso.
Primera part de l'entrevista: «De vegades em demano si va ésser la dona la gran víctima del nacionalcatolicisme i em responc afirmativament»
