Reproduïm el discurs del President de l'Obra Cultural Balear a la Nit de la Cultura de 2023.

«Presidenta, digníssimes autoritats, senyores i senyors, socis i amics de l’Obra Cultural Balear,

Permeteu-me, que en primer lloc, us agraeixi la vostra presència en aquest teatre d’Inca on compartim l’alegria i la festa de la llengua i la cultura a l’empara dels Premis 31 de desembre. També moltes gràcies als espectadors que ens segueixen a través de la transmissió d’IB3 i del Canal 33.

Em pertoca, en nom de la junta directiva, felicitar els guardonats d’enguany. Em consta, que no ha estat una tasca fàcil perquè les propostes han estat moltes i totes elles de gran qualitat. Un motiu de celebració que evidencia que un poble tan creatiu, en tants d’àmbits diferents, és ben viu! I així el volem, viu!

Avui, nit de la festa de la cultura, commemoram que l’Obra Cultural Balear està d’aniversari. Enguany, d’aquí un parell de dies, compleix 60 anys de vida. És moment de retre homenatge a totes les persones, voluntaris, socis, membres de les diferents juntes, treballadors, amics i companys de les delegacions... que han dedicat temps, esforç i il·lusió a la tasca de preservar el patrimoni identitari de les Illes Balears. Però sis dècades són també un moment excel·lent per revisar i reconèixer quina ha estat la transcendència històrica de l'Obra i quin paper li pertoca, d'ara endavant, dins la nostra societat.

La història de l’Obra s’inicià en els temps foscos de la Dictadura. Va ser en aquells moments difícils, que un grup de persones compromeses amb el país feren una passa valenta i constituïren l’Obra Cultural Balear. Ara, amb perspectiva històrica, podem i hem de dir que, sense la nostra entitat, les Illes Balears no serien les que són avui en dia.

L’Obra va ser decisiva, durant el procés de recuperació de la democràcia: va sensibilitzar la gent del país, va generar opinió pública, va lluitar per normalitzar la nostra llengua a tots els
àmbits de la vida social, va esperonar els responsables polítics... Fruit d’aquesta tasca, són l’Estatut d’Autonomia, l’oficialitat de la llengua catalana, la seva introducció al sistema educatiu, als mitjans de comunicació...

Tot i amb això encara queda molta feina per fer. El procés de normalització lingüística havia de garantir la pervivència de la llengua pròpia a les Illes Balears, però més de 40 anys després, ara el repte és recuperar-ne l ́ús social. Un ús social que minva, especialment a les zones metropolitanes, i que s’ha vist accelerat pels canvis demogràfics que han viscut les nostres illes, en les darreres dècades, i per la dificultat d’integrar una gran allau de població nouvinguda.

Així mateix, i de forma lamentable, hem de fer esment a la reaparició d’actituds polítiques i lingüístiques que ataquen, obertament, la nostra llengua i cultura i que amenacen, greument, els pilars de la convivència democràtica.

Amb diferents màscares, comparteixen ideologia amb vells dictadors i antics règims que no cercaven altra cosa que anorrear la nostra llengua, assimilar-nos lingüísticament i extingir la identitat que ens defineix com a poble. Com a demòcrates hem d’assumir el repte i compromís d’evitar que això succeeixi. I ho farem, plantarem cara les vegades que faci
falta com hem fet als llarg d’aquests 60 anys.

Per aconseguir-ho cal ser propositius, perdre la por i evitar caure en absurds complexos fomentats precisament pels qui només cerquen uniformitzar Espanya. La nostra llengua no hauria de ser mai considerada una llengua d’imposició. Precisament el seu coneixement entre la població nouvinguda és una garantia de ciutadania plena, cohesió social i igualtat d’oportunitats. El català amb les seves particularitats i modalitats lingüístiques, és un patrimoni de tothom que cal preservar independentment de quina sigui la llengua materna, llinatge o lloc de naixement.

Perquè així sigui, és urgent i necessari retornar a un consens lingüístic que mai s’hauria d’haver perdut. Les institucions i cada un de nosaltres en som responsables. Tots hem de fer més perquè la recuperació i creixement de la nostra llengua i cultura sigui un èxit. I no només de manera aïllada des de les Illes Balears sinó juntament amb els germans del País Valencià i Catalunya amb qui compartim llengua i cultura i per tant, reptes comuns. Des de la junta que tenc l’honor de presidir ja hem posat fil a l’agulla reforçant, amb els amics i companys d’Acció Cultural i Òmnium Cultural, la Federació Llull, eina comuna dels Països Catalans.

L'Obra Cultural Balear ha estat i ha de ser la veu de la consciència lingüística de les Balears, promotora cultural i defensora de l’autogovern. Especialment de les institucions públiques que han de complir la seva obligació i compromís de preservar i engrandir el nostre patrimoni lingüístic i cultural. Perquè garantir el futur de la nostra llengua i cultura és responsabilitat de tots però, especialment, dels poders públics que han de ser els primers a defensar-les i a donar exemple.

La llengua catalana ha d'esdevenir eina d'acollida, d'integració i cohesió de la societat. I perquè així sigui hem de tenir molt clar que tots en som corresponsables, independentment de la filiació política o ideològica de cadascú. Vos convidam per tant a participar del nostre projecte, perquè l’Obra Cultural Balear és la casa comuna de tots aquells que estimen la llengua, la cultura i el país».