Tomàs Martínez i Miró (Porreres, 1954) és mestre jubilat i investigador de la cultura popular. És coautor de Terres de llegendes, Les festes a les Illes i autor de Calendari Llorencí 2009, Pronòstic. Calendari per a la Mallorca del 2010 al 2016 i En Tià de sa Real. Notes per a l’estudi de la figura i l’obra de Sebastià Gelabert. Ara, Adia edicions, publica la seva darrera obra: Cada cosa a son temps i per Nadal, neules. Les neules. Notes per a l’estudi d’una tradició secular que a partir d’aquesta setmana es presentarà arreu de la geografia mallorquina.
L’obra està pensada per tal que la pugui gaudir qualsevol lector, però a la vegada és rigorosa i, a través de les notes a peu de pàgina i la bibliografia, ofereix a l’estudiós interessat les bases per poder aprofundir en el tema.
Les neules són, a Mallorca, una tradició connectada a les festes de Nadal, un costum secular, un patrimoni immaterial de les persones que amb les seves mans, la seva paciència i el seu esforç mantenen viu aquest art.
Les neules de paper, calades, que avui veim penjades a les esglésies no sempre foren així. Antigament les neules eren de farina i els neulers, les persones encarregades de confeccionar-les, les lliuraven a rectors, abats, frares, monjos, capellans i monges per ornar, enneular, els espais de culte, i també perquè servissin de postre per les festes de Nadal, però també, en altres festivitats importants: Pasqua, Pentecosta, els sants patrons, ...
Antigament, la Nit de Nadal, quan la sibil·la havia acabat el seu cant, tallava amb l’espasa l’enfiloll de neules que, en caure a terra, eren aglapides per infants i gent major provocant bregues i disturbis. Aquests fets contribuïren a que aquesta tradició es deixàs perdre arreu de les terres de parla catalana i es mantingués, només, a Mallorca. Avui en dia, a Menorca i a Catalunya es va recuperant el costum (Ciutadella, Igualada, Centelles, Barcelona, ...).
Cada cosa a son temps, i per Nadal neules és un llibre que ens permet conèixer l'origen i la història de les neules, com es feien i es fan, el seu esplendor i la seva prohibició, la presència de les neules de farina i les neules de paper en noces, banquets, celebracions litúrgiques i civils, a la cuina, a la literatura,...
