Els II Premis El Temps de les Arts, una iniciativa per reconèixer el talent de nous creadors i estimular la innovació artística i cultural de tots els territoris de parla catalana, ja tenen guanyadors. Set projectes de les diferents categories donats a conèixer a través d'un audiovisual dirigit per Lluís Danés i emès la nit de dimarts per TV3, IB3, Televisió d'Andorra i Televisió de l'Alguer i À Punt.

La pel·lícula s'ha rodat en l'emblemàtica Llotja de Barcelona, un espai de gran valor simbòlic pel seu esperit d'intercanvi i d'obertura al Mediterrani.

El principal guardó en la categoria d'Arts Visuals s'ha atorgat al grafiti 'Fashion Victims', presentat per ESCIF. L'autor és el valencià Nacho Magro Huertas. Es tracta, segons el jurat, «d'un projecte independent de creació en l'espai molt ben formalitzat i equilibrat entre la idea i la forma». El jurat també ha decidit lliurar un primer accèssit a 'Abans el llenguatge', de Nora Ancarola i Aida Boix, i dos segons accèssits a 'Passenger tales', de Núria Prieto i 'Cel·luloide despentinat', d'Antoni Pinet.

Pel que fa a Música Clàssica, el guanyador és el projecte 'Carneriana', presentat per David Alegret i Rubén Fernández. El jurat destaca d'aquesta obra la seva «brillant concepció, la qualitat de la música i dels intèrprets i la manera de vestir un repertori poc habitual». 'Breaking Bach', de Carles Marigó, ha obtingut el primer accèssit, mentre que 'Robert Gerhard: vocal folksongs', ha estat distingit amb un segon accèssit.

En la categoria de Música Popular, el jurat assenyala l'àlbum 'La mida', presentat per Anna Andreu i Marina Arrufat. El jurat va considerar l'obra mereixedora del principal premi per la trajectòria d'una artista que «amb dos discos publicats ja ha estat capaç de generar un repertori molt interessant del qual destaquen la qualitat vocàlica i la personalitat del fraseig». 'N340', de David Carboneras, i 'Rap d'arrel', de Tesa, obtingueren respectivament el primer i segon accèssits.

En Arts Escèniques, el projecte distingit és 'Ciutat dormitori', de Contenidos Supérfluos, que presenta en forma de film un recorregut pel cementiri de Montjuïc «per conèixer millor la idiosincràsia de la ciutat comtal i els seus habitants». 'La mala dicció', de l'Associació Artística Indi Gest (primer accèssit), 'El gegant del pi', d'Amici Miei Produccions (segon accèssit) i 'Sabates Noves', de Tian Gombau L'Home Dibuixat (segon accèssit), foren les altres propostes destacades.

Per a la categoria d'Arquitectura, la primera opció del jurat és 'Jardí Portàtil: Arca de convivència', presentat per Mireia Luzárraga i Alejandro Muiño. Un projecte a un enginyós espai mòbil per combatre les emissions de CO2, «un òrgan mòbil i funcional que alberga tota una sèrie d'espècies botàniques». El jurat també va contemplar un primer accèssit per 'Escola Arimunani', d'Aulets Arquitectes i Aixopluc Architectures, i un segon per a 'Escola la Mar Bella', de Sumo Arquitectes.

La categoria de Patrimoni, altrament, va distingir 'Festival a Cel Obert', presentat per Associació a Cel Obert, un projecte que presenta «un seguit d'espais arquitectònics com a escenaris per a creacions artístiques contemporànies» i que combina «art temporal amb la represa de paisatges oblidats». El primer accèssit fou per 'Càntut, cançons de tradició oral', d'Alter Sinergies, mentre que els segons accèssits foren atorgats a 'Els català, fotògrafs d'un segle', presentat pel Museu d'Història de Catalunya i l'Arxiu Nacional de Catalunya. Es va incloure també una menció especial a 'El rescat de l'Illa', presentat per l'Ajuntament d'Alzira.

Finalment, en la categoria de Cinema Experimental, que era la gran novetat enguany, l'audiovisual guanyador fou 'Brutal Moods', de Marta Bisbal Torres, «una profunda investigació sobre el 'brutalisme', moviment arquitectònic vigent entre 1950 i 1970. 'Brutal Moods' vol fer visible l'impacte que l'arquitectura pot arribar a causar sobre l'individu». 'Solatge, el musical', de Palmer i Duelo (primer accèssit) i 'El vent que ens mou', de Pere Puigber (segon accèssit), foren les altres propostes distingides.

Els creadors i projectes guardonats han rebut un Gra de sorra, obra dissenyada per l'artista Perejaume, i una remuneració econòmica de 3.000 euros. Tots els projectes es podran veure i consultar en el web oficial dels premis. Cal recordar que en aquesta iniciativa hi participen l’Institut Ramon Llull i la Xarxa Vives.

Lluís Danés ha estat el responsable de l’emissió, amb un imaginatiu format que combinava imatges dels lliuraments amb els premiats amb emotives peces que mostraven el nostre patrimoni musical, monumental i paisatgístic, les cançons que formen part de l’imaginari col·lectiu a través de la veu d’artistes de tot l’àmbit lingüístic i de diferents generacions.

El programa d'enguany ha mostrat tot un repertori únic de la cultura popular catalana que pretén annexar els orígens més comuns de la música d’arrels amb el nostre present. Amb una nòmina de col·laboradors i esdeveniments més que significativa.

En l’apartat musical hi han participat artistes de primeríssim nivell com ara Lluís Llach, Xavi Lloses, Roger Mas, Núria Andorrà, Miquel Gil, Quartet Brossa, Alidé Sans, Gemma Hummet, Maxime Cayuela, Franca Masu, Enric Bartomeu, Mar Grimalt, la Coral Smiling o la ballarina Laura Marçal. Amb ells, manifestacions populars que formen part del nostre imaginari col·lectiu com la Nova Muixeranga d’Algemesí, El Misteri d’Elx, Diables de Caldes d’Estrac, Dansa de la Mort de Verges, Festa de l’Ós de Sant Llorenç de Cerdans, el Jaleo de Ciutadella o els Basterons de Lleida.

L'acte físic de lliurament dels guardons va tenir lloc la nit anterior a l'Ateneu Barcelonès.