muy nuboso
  • Màx:
  • Mín:

Mateu Morro presenta 'La memòria esborrada, Francesc de Sales Aguiló (1899-1956)'

Encara tenim el record viu de Mateu Morro presentant el seu llibre 'Els Norats (1936-1949)' a la biblioteca de Son Carrió, el passat 26 de setembre. A partir d'ara, 'La memòria esborrada, Francesc de Sales Aguiló (1899-1956)', també editat per Illa Edicions, li pren el relleu. El sus de les presentacions, del nou llibre de Mateu Morro, va tenir lloc a Embat Llibres, a Palma, aquest dilluns, 28 de novembre. L'autor va estar acompanyat de dues persones rellevants, a una banda l'historiador, polític i catedràtic Sebastià Serra, i a l'altra, l'historiador i regidor d'Educació i Política Lingüística de l'Ajuntament de Palma, Llorenç Carrió.

Una presentació d'aquesta alçada, evidentment, va estar àmpliament secundada per un públic assistent que va omplir de gom a gom l'espaiosa sala del pis de dalt d'Embat Llibres, llibreria oberta des de març de 1975. Entre clients habituals, àvids lectors i seguidors de Mateu Morro es trobaven familiars de Francesc de Sales Aguiló: Josep Aguiló, nét, i Dolors i Aina, cosines terceres de distintes branques; així com escriptors coneguts, Joan Carles Palos, periodista i emprenedor; Rosa Planas, filòloga i investigadora; i Antoni Marimon, historiador i professor titular de la UIB.

Sebastià Serra va ser l'encarregat de començar la presentació de 'La memòria esborrada', ho va fer dient: «En Mateu ens ha fet un regal escrivint aquest llibre, ha aconseguit unes fonts directes del personatge, i ens ha anat explicant aspectes de l'exili des de 1939 a 1956, quan mor a Bogotà. Són aspectes personals, socials i col·lectius d'un exili complex i una xarxa d'exiliats mallorquins a Barcelona, a França, a la República Dominicana, entre d'altres països.»

Sobre Francesc de Sales, Serra, va dir: «Forma part del món professional i de l'activisme cívic, liberal i democràtic, amb un corrent de pensament i punt de vista social i cultural, reivindicant sempre la llengua i la cultura catalana. El coneixem com a regidor republicà de l'Ajuntament de Palma, fundador d'Esquerra Republicana Balear, membre de l'Associació per la Cultura de Mallorca, intensificant el coneixement de la llengua i publicant la revista Mallorca Nova. Francesc va ser un destacat activista i va col·laborar molt en tots els aspectes de l'exili català.»

Llorenç Carrió va agrair la convidada a la presentació pel que per a ell representa la figura de Francesc de Sales Aguiló. Va afirmar que: «l'Ajuntament de Palma li deu molt.» Va detallar la informació que de n'Aguiló constava a la fitxa dels Tribunals Depuradors de mestres: «científic, polític, escriptor i professor de segon ensenyament. Suspès d'ocupació i de sou. Separació definitiva de la seva professió pels càrrecs provats de propagandística popular, ideologia pública i acció republicana. Persona francament indesitjable.» I va fer esment a l'absència del seu nom a la placa en homenatge als docents de Palma depurats pel franquisme, col·locada al març d'enguany, a la façana de l'Institut Ramon Llull, perquè Francesc de Sales tenia la seva plaça com a mestre a Inca.

Carrió també va afegir: «A la inauguració del Mur de la Memòria al Cementeri de Palma, el 2011, Nanda Ramon, aleshores regidora de Cultura, va pronunciar una frase lapidària de Francesc de Sales Aguiló, que és poesia pura i reivindica el seu coratge, civisme, mallorquinisme i republicanisme: 'La victòria és mantenir vives les idees'.» Va acabar anunciant el projecte de l'Ajuntament de Palma de recuperar la revista Mallorca Nova, «com a reconeixement del llegat d'Aguiló, del qual molts ens sentim hereus.»

Mateu Morro, per la seva banda, va agrair a la llibreria Embat, a l'editorial Illa, al públic assistent i, especialment, a Josep Aguiló, el nét de Francesc per ser present, per facilitar-li tota la documentació personal i les fotografies incloses al llibre. Va començar la seva presentació parlant de Francesc de Sales Aguiló: «La seva valentia i coratge el fan simpàtic i lloable. De jove jo tenia interès per ell, perquè havia fet front a moltes adversitats i va saber mantenir les seves idees. Francesc de Sales va partir a Barcelona el 1936 i a l'exili, el 1939, però mai no es va aturar de fer feina i tirar endavant moltes iniciatives, com havia fet el 1922, amb Andreu Crespí, fundant el col·legi Cervantes i introduint criteris docents que el varen exalçar.»

L'autor va continuar comentant: «He volgut fer un treball per ser llegit i que tengui com a fil conductor la figura polièdrica d'Aguiló, no només el polític i l'escriptor, també el pedagog, el llibreter, l'articulista, i fins i tot, el crític de cinema. En tres etapes importantíssimes: la mallorquina, a Barcelona, i a l'exili. Una vida truncada pels fets de 1936 i una memòria esborrada perquè ningú en parlés més. Al llibre, he intentat replegar textos i testimonis d'altres persones, així com he volgut aprofitar notes i materials d'altres historiadors, faig esment del pare Josep Massot, d'escriptores com Anna Murià i Teresa Pàmies, o l'escriptor Joan Fuster, tots dos van mantenir una relació epistolar, després de haver llegit el valencià un article, en una revista iberoamericana, signada per n'Aguiló.»

Morro va acabar dient: «El llibre vol ser un homenatge del poble de Mallorca a Francesc de Sales Aguiló com fill il·lustre. Fer present la seva memòria, la d'una persona que deia sovint: 'estic aquí amb la solitud i la pobresa', perquè no era al seu país amb la seva gent, tot i l'experiència nefasta i les adversitats, va escriure molt, i ho va fer en català perquè estimava tant la seva llengua i cultura que no hi va renunciar, malgrat el dolor de la llunyania i el dolor de la pàtria, per a Aguiló aquesta era pitjor que la distància.»

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.