La companyia Pot de Plom enguany celebra el seu 30è aniversari de trajectòria. El passat cap de setmana, de l'11 al 13 de novembre, varen omplir de rialles el Teatre del Mar, amb la representació de 'Ionquis del diner' ho varen fer els tres dies durant les més de dues hores de l'espectacle que varen regalar al nombrós públic assistent.

Està basat en el llibre 'Yonkis del dinero: las diez grandes historias de la corrupción valenciana' del periodista Sergi Castillo Prats, al llarg de vint-i-cinc anys de casos de corrupció a la Generalitat Valenciana. I va comptar amb la magistral interpretació de l'icònic humorista d'Alcoi Xavi Castillo. Autor, actor i director al capdavant d'aquesta companyia teatral.

Xavi Castillo, mitjançant un recorregut divertidíssim per l'etapa més fosca de la política valenciana, fa befa de la indignació que li han provocat la malversació, la prevaricació, el tràfic d'influències i el blanqueig de capitals; en definitiva, el robatori a mans plenes, de dirigents en la primera línia del poder en les Corts, la Generalitat, les diputacions provincials i l'Ajuntament de València. En definitiva, una sàtira de la corrupció política més menyspreable i recent del Partit Popular que s'ha viscut al País Valencià. Al mateix temps que brinda reconeixement i agraïment a la feina d'investigació del periodisme valencià.

Seguint l'estructura del llibre 'Yonkis del dinero', Xavi Castillo al llarg de la funció presenta els títols dels deu capítols d'aquest, que hi és sempre present a l'escenari damunt el faristol situat davant el fotoreclam, amb els protagonistes dels casos sonats de corrupció. Són, respectivament: 1. 'Estoy en política para forrarme' i Vicente Sanz. 2. 'Me hace falta mucho dinero para vivir' i Eduardo Zaplana. 3. 'Yo no sé a la gente que habré colocado' i Carlos Fabra. 4. 'Lo nuestro antes que lo de los negretes' i Rafael Blasco. 5. 'Mi hermana nos repartía el dinero a cambio de una comisión' i Esteban Cuesta. 6. 'Aquí hay pelas para todos. Una pastuqui importante' i el Papà Benet XVI (encara que aquest comentari el va fer Francisco Correa). 7. 'Soy la polla insaciable' i Enrique Ortiz. 8. 'Necesito 100 gramos de caviar' i Álvaro Pérez. 9. 'Deu mil, onze mil, dotze mil... dos milions de peles' i Alfonso Rus. I 10. Qué hostia! Qué hostia! i Rita Barberà.

Deu històries de corrupció esquitxades de tota mena de malifetes i delictes: apropiacions indegudes dels fons públics, comissions fraudulentes, contractes falsejats, adjudicacions 'a dit', finançament il·legal, portes giratòries, assetjament i abusos sexuals. Casos sonats, en major o menor mesura, en els quals es trobaven implicats molts càrrecs polítics del PP, com Rita Barberà, Eduardo Zaplana, Carlos Fabra, Alfonso Rus, Vicente Sanz... ; i alguns empresaris de la trama Gürtel amb els que feien negocis tèrbols, com Enrique Ortiz o Álvaro Pérez, El Bigotes, la cara visible de la Gürtel a València, com l'organització de la V Trobada de la Família que es va celebrar a València el 2006, amb l'assistència del Papa Benet XVI i un dispendi econòmic de 7,4 milions d'euros. El complex de la Ciutat de les Arts i les Ciències, a València, de l'arquitecte Santiago Calatrava, construït el 1998, només per la seva construcció es va gastar 1,2 milions d'euros. O l'aeroport de Castelló, inaugurat oficialment el març de 2011, no va començar a operar regularment fins a setembre de 2015, és un símbol internacional del malbaratament públic posterior a la crisi econòmica a Espanya el 2008. L'any passat, 2021, hi va tenir 5.844 operacions i 37.398 passatgers. L'aeroport de Palma, només el mes de maig d'enguany, va tenir 24.248 operacions i 3,1 milions de passatgers.

Xavi Castillo es va ficar el públic a la seva butxaca des de l'inici de l'espectacle, sovint va interactuar amb algunes espectadores i espectadors, i contínuament el va fer esclatar a rialles, amb les seves paròdies; les seves ocurrències; les imitacions dels personatges; les caracteritzacions d'aquests; les cançons que cantava per dedicar-les a alguns d'ells, com una de The Doors a Rita Barberà; els canvis de vestuari, especialment amb el primer, per interpretar a Vicente Sanz, quan va mostrar i actuar, de cintura cap avall, amb un tanga vermell, unes mitges fins a les cuixes i unes sabates de mig taló.

A les retines dels espectadors varen quedar les interpretacions de traca i mocador com la de Vicente Sanz, qui va ser secretari general de la Televisió i Ràdio Pública Valenciana, del 1995 al 2011, i va ser acusat de diversos delictes sexuals, tant assetjament com abusos, a algunes treballadores de l'ens públic. L'imparable ascens a la política d'Eduardo Zaplana, qui de ser regidor de l'Ajuntament de Benidorm el 1991 va acabar sent ministre de Treball i Assumptes Socials el 2002, després d'haver estat president de la Generalitat Valenciana durant set anys, i com tants d'altres, es va retirar de la política mitjançant una porta giratòria, com a director de l'empresa de telecomunicacions espanyola Telefònica el 2008, amb un sou aproximat d'un milió d'euros a l'any, fins que va ser acomiadat de manera fulminant el 2018.

El còmic d'Alcoi no podia finalitzar la paròdia sense ficar-se sota la pell de la qual durant vint-i-quatre anys va ser batlessa de València, Rita Barberà. La va ressuscitar per recrear la seva mort, a l'habitació d'un hotel de Madrid, el 23 de novembre de 2016. El seu propi partit, el PP, l'havia abandonada uns mesos abans, però ella encara mantenia el seu escó al Senat espanyol com a independent. La política valenciana va morir amb l'única companyia d'una botella de ginebra, la causa oficial de la seva mort va ser un atac de cor a conseqüència de la cirrosi hepàtica que patia, dos dies després d'haver declarat al Suprem per un presumpte delicte de blanqueig de capitals. Però difícilment es podrà oblidar les seves paraules amb la pèrdua desastrosa de la Batlia de València després de quatre majories absolutes consecutives: Que hòstia! Que hòstia!

Xavi Castillo les va posar en boca de Rita Barberà abans d'acabar la seva vida, i amb elles va acabar la sàtira de la corrupció política valenciana, amb tot el públic assistent dret aplaudint amb les mandíbules desencaixades de riure tant. Fet que s'agraeix molt en els temps actuals.