L'editorial Bromera ha publicat la tercera edició en un any d’Els dies bons, de la manacorina Aina Fullana. Una novel·la que no deixa de cultivar èxits des que va guanyar el Premi València 2021 que atorga la Institució Alfons el Magnànim.

Al juny d'enguany, 'Els dies bons' també va ser guardonada per l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana en els XXXII Premis de la Crítica dels Escriptors Valencians. Una novel·la que parla de drogues, d'amor, de records, de perdó, de família, d'engany i autoengany... segons va comentar l'autora en una entrevista a Ona Mediterrània i publicada en el dBalears.

Gràcies a un joc subtil de veus narratives, que recreen hàbilment la llengua oral i mantenen un ritme ben bé cinematogràfic, coneixem la vida de Xavi, des de la seua infantesa a Manacor fins a la seua relació amb la Martina i la filla de tots dos, Ariadna. Com un fil imperceptible, lleuger i alhora implacable, la força dels fets els embolcalla en un destí que sembla repetir-se a tota hora.

Amb aquesta novel·la, Aina Fullana ha debutat en la narrativa amb tan sols 24 anys amb un enlluernador exercici d’estil.

Sobretot és una obra sobre com les drogues afecten la vida de les persones i trastoquen les seves trajectòries vitals, sense cap excés de dramatisme, però amb una concepció molt intensa de la força del destí.

«Diria que allò que em va empényer a escriure Els dies bons va ser allò que em va empényer a començar a escriure i punt: la recerca d’un aixopluc en què descansar de l’angoixa d’existir. Crec que escriure és transformar en ficció no només les parts de mi que necessiten una abstersió, sinó també tots aquells jo que no existeixen i que es mereixen una oportunitat de fer-ho i un espai per conviure lliurement», explica Aina Fullana.