Les llibreries són com a petits universos en què sembla que el temps i el món s'aturen. On els cinc sentits dibuixen tot un pentagrama de melodies harmonioses, formant unes línies infinites sobre les quals s'escriuen cadascuna de les sensacions: la vista intenta abastar tots els tresors literaris, plens de lletres i/o imatges; l'olfacte percep les diverses aromes que desprenen els centenars o milers d'exemplars; l'oïda es relaxa pel silenci i la tranquil·litat característics d'aquests espais; el tacte dels dits lliscant amb avidesa i disbauxa pels lloms dels llibres o el de les mans en trobar aquell que es busca o et desperta la curiositat; i finalment, el gust, sense necessitat d'assaborir cap aliment ni beguda, estimula les papil·les gustatives de la boca recreant la lectura de l'elegit.
Els poemes són obres poètiques, tant curts com extensos, en què els autors transmeten la lírica dels seus sentiments, pensaments, records, emocions, ideals, inquietuds, conflictes, somnis, etc. Alguns són composicions de tal magnitud literària que no tots els lectors són capaços d'entendre'ls, i encara menys, captar-ne l'essència. Els poetes són com mags de les paraules, escriuen narracions que normalment pretenen dir més que allò escrit. Un poema és més que unes quantes línies amb mots o expressions senzilles o enrevessades, no n'hi ha prou de llegir-ho, s'ha de fragmentar per parts: morfologia, sintaxi, lèxic, semàntica, missatges explícits i implícits... per poder assaborir-ho.
Si dins una coctelera es barreja una llibreria amb un parell de magnífics poetes i els seus respectius poemaris, s'obté el còctel, en forma de recital poètic, que es va gaudir dijous capvespre a la Casa del Llibre, a Palma. D'una banda, n'Antoni Riera Font amb el seu poemari 'Blaus de porcellana', i de l'altra en Miquel Àngel Mas Mas amb el seu poemari 'Camps dalladors', Premi Pollença de Poesia 2021, ambdós d'El Gall Editor. Tots dos varen delectar els assistents recitant alguns dels seus poemes.
Com si fos una contesa amistosa, tot dos varen intercalar els seus poemes. Després d'agrair a la llibreria, Casa del Llibre, l'organització del recital, el va iniciar Miquel Àngel Mas amb el poema 'Un fotimer de vides' després de fer-ne una petita introducció del mateix, del qual s'extreu el títol del poemari, i compartir-ne la satisfacció i gratitud d'haver estat premiat. Introducció que va repetir amb tots els següents, va fer el mateix Antoni Riera amb els seus. Aquest seguint el fil de l'altre va llegir el poema 'L'absolut' després d'explicar que «aquest poemari està fet d'un dietari de la seva adolescència, un període de molta intensitat, ja que la vida és un regal.»
El segon de Mas va ser 'Des d'una terrassa', poema dedicat al seu pare octogenari, estant junts mira com ell, amb una mirada de ràbia, d'impotència i solitud. I el de Riera, 'Finestral', un poema molt especial per a ell, a Cala Morlanda el finestral del seu despatx donava al de la casa del pintor Joan Serra, finat l'any 2002, i el record del darrer diumenge que va compartir amb ell, remullant els peus a la mar.
'Deixeu-me viure' va ser el tercer de Mas, ho va descriure així: «un feble desafiament a l'ocàs de demà, encara que la vida és meravellosa.» I 'La porta enreixada', el de Riera, «tots tenim mentalment una porta amb reixa», que va dedicar al seu amic Guiem Febrer, que va morir en un accident quan tenia setze anys, dos anys menys que ell. El quart de Mas va ser 'En un fals camí' després de dir que «ningú és perfecte, tothom té un passat i taques». Riera, qui també pinta, va prendre el relleu explicant la tècnica pastel dels pintors que pinten de taques trossos de materials, abans de llegir 'Ruïnes'.
'Desgastades veïnes', el cinquè de Mas, després d'explicar que fa vint-i-cinc anys que llegeix poesia, cosa que li ha fet sentir la llibertat, i que espera l'acompanyi tota la vida. Alhora, Riera va compartir que vol dir 'Saixa', el seu cinquè poema llegit, per ell, «és una veu única, multipersona, que agafà tot el que té de bo aquella etapa». A petició dels assistents, cadascú va fer la lectura d'un altre poema com a cloenda del recital. Miquel Àngel Mas es va decantar per 'En un silenci abúlic', i Antoni Riera per 'Ombres'.
En definitiva, va ser un còctel poètic molt refrescant i fascinant. Així com una mostra més de la meravellosa feina que realitzen les llibreries promocionant els llibres, o els poemaris en aquest cas, i el talent artístic dels poetes, homes i dones, que escriuen poemes amb el cor a la mà.
Els autors
Antoni Riera Font. Va néixer a Santa Margalida l'any 1969, encara que de ben petit es traslladà a Manacor, ciutat on resideix. Catedràtic d'Economia ambiental a la Universitat de les Illes Balears, es donà a conèixer com a poeta el 2015 amb 'Jo és un altre', obra guardonada amb el Premi de poesia Vila de Lloseta.
'Blaus de porcellana' és el seu segon llibre de poesia, encara que si atenem a l'ordre cronològic d'escriptura n'és el primer, doncs recull poemes vessats a un dietari escrit entre els 17 i els 23 anys.
Miquel Àngel Mas Mas. Va néixer a Maria de la Salut l'any 1972. És diplomat en Educació Primària, llicenciat en Pedagogia i té estudis de doctorat. Treballa de mestre d’Educació Terapèutica. Ha publicat nombrosos articles en revistes especialitzades en educació. És coautor del llibre 'Programa de conducta social. Una experiència des de l’escola' el 2008.
Des d'un caire literari, és autor dels llibres 'Sutzura 25' el 2010, 'Sushi per a un caputxí' el 2012, 'L'ungla més...' el 2015, 'Quinze bars' el 2019, i 'Camps dalladors' el 2021.
