algo de nubes
  • Màx: 30°
  • Mín: 20°
30°

Tot un esdeveniment literari i social amb la presentació de la tercera novel·la de Maria Escalas

Fa uns dies, la sala Aurora Picornell de la biblioteca municipal Molinar, ubicada al preciós edifici de sa Petrolera d'aquest barri marítim de Palma, va acollir una singular, interessant i emotiva presentació de la tercera novel·la de l'escriptora mallorquina Maria Escalas, Estimada Mirta. Una novel·la ambiciosa i apassionant sobre una nissaga de mallorquins establerts a l'Argentina convulsa del segle XX.

Més que una presentació va ser una conversa molt entretinguda i didàctica entre dos magnífics escriptors de les nostres illes. Perquè a més de comptar amb la presència de l'autora, també amb la de l'escriptor, nascut a Maó i veí d'el Molinar, Josep Manuel Vidal-Illanes, que amb molt de gust va accedir a parlar amb na Maria Escalas sobre el seu llibre, sobre ella i sobre el món literari. A una sala plena d'assistents, que varen gaudir intensament de tot l'acte, incloent-hi el testimoni de primera mà d'una dona present que va néixer a Bons Aires, i que va viure en persona alguns dels fets històrics esdevinguts i descrits a la novel·la.

En Josep Manuel va començar fent un breu recorregut de la biografia de na Maria Escalas, així com de les seves dues novel·les publicades anteriorment: 'Abans que el teu record torni cendra' al 2016, que va tenir molt bona acollida i molt d'èxit; i 'Sara i els Silencis' al 2018, i finalment al novembre del 2021, 'Estimada Mirta'. Totes tres amb l'editorial Amsterdam, fet que cridà l'atenció d'en Josep Manuel, perquè avui en dia, no és comú entre els escriptors ser fidels a una editorial, però na Maria li va respondre que la primera novel·la la va enviar a totes les editorials de llibres en català i que després de rebre, sorprenentment, tres ofertes, va optar per la recomanació d'alguns llibreters: l'editorial Amsterdam, perquè més important que et publiquen un llibre és que ho promocionin molt i et donin a conèixer, com així va passar, i ella com agraïment per la feinada feta ha estat fidel a aquesta editorial.

Tots dos varen comentar el vincle que tenen en comú les tres novel·les publicades, sobre la tècnica de l'autora de fer ús de dos plans, un formal i temàtic i un altre, amb la perspectiva d'una segona persona. Maria Escalas va dir que «tenc una manera d'escriure molt viva i apassionada, em consider una persona massa empàtica, valor que m'ajuda a escriure de la manera que escric». Una pregunta molt compromesa que li va demanar en Josep Manuel va ser: «amb quina de les tres novel·les et quedaries si només en podries salvar una?» I la seva resposta va ser que: «no podria, perquè cada una d'elles és com si fossin un fill». Tots dos varen estar d'acord amb que «quan escrius un llibre, et quedes exhaust, que consumeix molt perquè et passes gairebé tot el dia en un estat creatiu, que és una immersió en l'obra durant pràcticament tot el procés, però que després has de saber amollar perquè deixa de ser de l'escriptor i passa als altres, als lectors que la recreen i fan les seves interpretacions».

Tots dos varen descriure l'argument de la novel·la: nissaga d'una família mallorquina a l'Argentina, l'etapa llarga d'una persona, un interessant recorregut, el trànsit per llocs complexos, la creació d'atmosferes que estan molt ben escrites, com bé diu la contraportada del llibre 'Poderosa i increïblement atmosfèrica, Estimada Mirta'. Na Maria explicà l'origen de la novel·la: «vaig conèixer un cosí d'un cosí de mon pare a un sopar a sa Ràpita, que de jove va emigrar a l'Argentina. D'una vida interessant no pots fer una novel·la, ha d'haver alguna cosa més. Vaig tornar a quedar amb ell per saber més coses, com la que va tenir una fàbrica d'armes, aleshores vaig veure el fil de la novel·la, com pot una persona encantadora i culta capaç de tancar els ulls? Volia xerrar del silenci de la bona gent perquè al capdavall és el que facilita la gran injustícia, com aquella cançó de Lluís Llach 'El meu benestar serà sempre el retorn de la teva pobresa', i això ho sabem tots, i tots triem, en algun moment, no veure. És en definitiva una història sobre nosaltres i necessitava escriure aquesta novel·la».

També varen xerrar de com es va documentar a l'hora d'escriure-la, entre d'altres, mitjançant internet, mirant documentals, tenint contacte amb gent que va viure 'el Cordobazo', un conflicte social que pot recordar als fets esdevinguts l'u d'octubre del 2017 a Catalunya. L'escriptora va afegir que «tens un què i has de trobar un com» i quan li pregunten de què va la novel·la ella sempre diu: «d'una família normal en un país excepcional».

Una altra pregunta plantejada per en Josep Manuel va ser: «Alguns dels personatges aconsegueixen viure al marge del conflicte social i polític i a la vegada viuen conflictes dins les seves famílies, és una novel·la de conflictes no resolts?» Na María va contestar: «És cert, les novel·les es construeixen dels conflictes, i n'hi ha personatges que llisquen per damunt dels conflictes, al capdavall, com diu en Francisco al llibre, no pots viure massa de la història». En relació amb la memòria, tret característic que transita també a les seves altres novel·les, ell li va demanar: «Què tens tu amb sa memòria, per què vols recuperar aquesta memòria i què té du a aquesta necessitat?» I ella ho va sintetitzar amb aquestes paraules: «Jo escric perquè sa gent que estim no es morí». Així com «tanmateix som el que recordem». I va relatar detalls sobre els seus padrins.

Maria Escalas va fer referència a la dificultat de triar el títol de la novel·la: «un dels possibles era 'Els imprescindibles' perquè a un moment de la novel·la es fa menció a la darrera frase de la dita de Bertolt Brecht, 'Hi ha homes que lluiten un dia i són bons. Hi ha altres que lluiten un any i són millors. Hi ha els que lluiten molts anys, i són molt bons. Però n'hi ha que lluiten tota la vida: aquests són els imprescindibles». Un altre era 'La batalla dels elefants', perquè al llibre també es troba la dita africana 'Quan els elefants es barallen perden les formigues', però que al final es varen decidir per 'Estimada Mirta' perquè és una carta, però jo trob que li falta sa coma al títol Estimada Mirta, com tot encapçalament d'una carta, però l'editorial va dir que no. Així que a totes les presentacions del llibre ho dic. I les persones que compreu el llibre a na Miquela (la llibreria Quart Creixent estava a aquesta presentació) els hi posaré sa coma».

Va ser una presentació molt amena i entranyable, amb dos excel·lents comunicadors que varen mantenir en tot moment l'atenció i l'interès per la conversa mantinguda entre tots dos. En definitiva, tot un recull sobre aquesta novel·la; d'anècdotes personals i familiars; de fets històrics; de detalls sobre les dues novel·les publicades anteriorment; d'aspectes literaris; del recent Sant Jordi; de la visió d'Estimada Mirta com una sèrie de televisió; d'agraïments, com el que va fer públicament Maria Escalas al Diari de Balears per la difusió d'aquesta presentació i de la seva novel·la.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.