nubes
  • Màx:
  • Mín:

Mon Joan Tiquat: «Ho he gravat tot jo i crec que l'he de defensar jo tot sol»

El coneixen com a Mon Joan Tiquat. Ha estudiat Història de l’art, però ha fet teatre i música des de ben petit. Explica que una part molt important d’ell és autodidacta, i això és el que li ha permès fer de tot; pels actors és el músic, i pels músics, l’actor.

Ets el guanyador del premi Art Jove 2021. Com l’has rebut?

Per sort o per desgràcia, guanyar premis, funciona. De cop la gent s'interessa més: entrevistes, comences a sonar... tu continues fent la mateixa feina, però bé, has de saber jugar les cartes.

Tenia companys amb qui em sabia greu fer una competició d'això. Fa ràbia que el tema de les arts sempre tengui a veure amb concursos i el talent; però bé, vaig quedar primer i molt content. M'han sortit dos bons bolos, com va són per Sant Sebastià ―el qual s’ha celebrat dia 8 d’abril― i el festival Fira B; i, entremig, m'he engrescat a fer una residència, ja que havia de fer bolos. La residència m'ha duit a nous reptes, a acotar el que vull fer.

Potser sí, sortir d'haver guanyat aquest premi, en certa manera, també m'ha fet veure que a la gent li agrada allò que fas.

Fa anys que et mous dins el món de la música, ens en podries fer un resum?

De la música i del teatre. Vaig viure a Barcelona i allà vaig formar part de la creació d'una banda que es diu Ljubliana & the Seawolf; també vaig fer teatre a la universitat i projectes aquí i allà. Però, va ser tornar aquí i passar a fer feina de fer música per espectacles: fer bandes sonores i espectacles en viu, siguin teatre, dansa, circ, improvisació...

D'ençà que vaig tornar, no he aturat de fer músiques; també perquè no hi ha molta gent especialitzada amb això. I també, com que tenc la part actoral, l'ull teatral perquè diguéssim, sé com funciona un espectacle; té molt a veure amb dramatúrgia, ritme... Tu has de crear a partir de l'escena i sabent que és una cosa flexible, que pot variar el temps.

Per la part de música, estic amb Roger Pistola i Xanguito, on hi ha molta feina. Aquest estiu ha estat una bogeria, també ha guanyat molts premis ―referent-se a Xanguito―, hem fet un directe super potent i ara, dia 23, estrenam nou directe amb el nou disc.

Actualment, però, treballes en solitari. Mon Joan Tiquat ha autoeditat 'Es temps i sa llavor', és possible? D’on sorgeix, com el deifiniries…?

Per fer el CD, jo anava fent coses i no gravava, ho tenia com a un calaix. I vaig aprofitar el confinament, que es va aturar el món, i aprofitar la meva: necessitava gravar allò, ja que sempre estic fent música pels altres, i mai anticipes un projecte teu treballant sol. Si hi ha un projecte que necessita cinc persones, hi vas.

Tot i que no sabia cap a on aniria aquest CD, ha tengut molt bona rebuda, tant amb de l'Art Jove, com l'Enderrock... I clar, em veig un poc obligat a fer directes; que no sabia si n'hi hauria. Crec que m'ho vaig començar a passar bé amb l'Art Jove, jo rodejat d'instruments.

Això és l'altra cosa, ho he gravat tot jo i crec que l'he de defensar jo tot sol; diria que també és una cosa que l'Art Jove va valorar.

I a partir d’aquí, per tant, fas una residència artística al Teatre del Mar i la presentes aquest diumenge 17 d’abril. Com és això?

Després de tenir aquests bolos, vaig decidir que havia de fer una residència per practicar i posar-me a mi enmig d'instruments; començar a disparar coses i gravar... I sí, ho podria fer a cameva, però també vull anar acompanyat de tècnica i de llums, d'estètica.

Alhora ha estat guai perquè aquí ―al Teatre del Mar― sempre fan coses explícitament teatrals, i ara han obert a coses que han de ser música. Encara no sé molt bé com es rebrà, perquè no és una obra de teatre, però tampoc és un concert. És un concert parateatral, però tampoc és el seu significat, perquè no hi ha una dramatúrgia. Jo crec que és una cosa nova, i que encara que algú no hagi sentit res abans, li cridarà l'atenció.

I després de tot això, com creus que es desencadenarà?

Idò mira, em va contractar Manangelment, que de música és d'allò més potent. I ells ho tenen molt clar, una estratègia, cap a on hem de vendre. Jo, de moment, vull presentar-ho aquí i parir l'infant, que diguem. I ja que ho tenim fet, fer bolos, perquè m'ho pas molt bé; però fer-ne pocs i ben fets. S'ha d'entendre així: un espai proper i silenci, no és un concert de música. En aquest sentit, sí que és teatre.

La idea és fer per allò que ens doni, que sigui decent; no som jo un cantautor que per 150 € et ve a tocar la guitarra, perquè és tot un projecte amb tres persones darrere, indumentària i escenografia; el prisma es tancarà.

Crec que si ens va bé i agrada, prest sortirem de Mallorca. Jo crec que aquí podré fer cinc o deu bolos; però com que és música universal, apuntam al món: jo tot sol amb una furgoneta i el tècnic. També entra molt en el circuit teatral de festivals, que hi ha molts festivals que fan concerts, i si és un concert així, un poc teatral, té punts. I per festivals de música, tenir aquest accent així, també pot estar bé. Vull veure què passa, on es col·loca això. Crec que avui en dia falten coses diferents, i amem què passa.

Perfectament puc fer dos bolos i massa bé, o pot sonar la campana i començar a fer-ne molts. De moment aquest no és el meu projecte paller, que el necessiti per viure. Si veig que comença a sonar, sí que li dedicaré més temps perquè encara estigui millor, i deixaré projectes que potser no em toquen tant.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.