La consellera de Presidència, Funció Pública i Igualtat, Mercedes Garrido, ha presentat aquest divendres amb el director de l'Institut Ramon Lull (IRL), Pere Almeda, LLIM, el projecte de l'artista mallorquina Lara Fluxà per a la Biennal d'Art de Venècia, fruit de la col·laboració entre la Conselleria de Fons Europeus, Universitat i Cultura i el Llull.

Garrido ha destacat «l'orgull de poder mostrar l'obra d'una creadora balear en la cita artística més important d'Itàlia i una de les més rellevants del món». Lara Fluxà és, segons la consellera, «una prova del gran talent artístic d'aquestes illes; un talent que el Govern de les Illes Balears secunda amb nombroses línies i programes dirigides a les arts visuals». D'entre totes, ha volgut remarcar la destinada a la creació «per afavorir el procés primigeni dels projectes: ajudes perquè els artistes pensin, creïn i plantegin les seves idees». Són ajudes «dirigides a artistes com Lara Fluxà, que després tenen l'oportunitat d'avançar, evolucionar i aconseguir assoliments tan rellevants com la participació en la Biennal de Venècia de la mà del Govern i l'Institut Ramon Llull».

Lara Fluxà mostrarà a Venècia, del 23 d'abril al 27 de novembre, LLIM, un «organisme viu» que utilitza l'aigua i el vidre «per intervenir Venècia en els seus substrats passats i present», segons el comissari del projecte Oriol Fontdevila.

Pere Almeda ha destacat la importància de la presència continuada de la cultura catalana a la Biennal de Venècia, «un context internacional de primera magnitud i prescriptor en l'art contemporani» i afegit que «amb el projecte de Lara Fluxà fem una aposta pel talent emergent, i per aquesta obra que dialoga amb el que representa Venècia i reflexiona sobre la sostenibilitat i el canvi climàtic».

«LLIM és una forma d'organisme obert i transparent que ens permet veure el seu interior i caminar a través d'ell», ha explicat Lara Fluxà ; un organisme que desplaça temporalment les aigües del Canale di San Pietro per mitjà d'un sistema tubular de vidre.

«Lara treballa amb vidre i aigua en tant que substàncies fonamentals de la vida, en tant que matèries que muten de manera reversible, generant vincles amb altres substàncies de capacitat engendradora. L'aigua i el vidre són també dos materials idiosincràtics que han determinat la història de la ciutat, esdevenen amb aquesta instal·lació indissociable», segons Fontdevila.

Al seu pas pel pavelló, l'aigua del canal va deixant residus, llots i sediments, és a dir el LLIM que dona títol al treball. Durant els set mesos de la Biennal, la instal·lació anirà assimilant el subsol de Venècia, incorporant-lo al pavelló a través de les canonades de l'organisme. És per això que Fluxà i Fontdevila el consideren un «organisme viu», que deixa molt d'espai «a l'experiment i la sorpresa». De fet, el resultat de la circulació de l'aigua per aquests circuits, no del tot estancs, però amb una presència mínima d'oxigen, es coneixerà només durant el decurs de la Biennal i, a priori, no podem saber si generarà alguna forma de vida, microorganismes o bactèries.

Una instal·lació que s'acompanya d'una publicació

La intervenció ideada per Lara Fluxà es composa d'un conjunt de cisternes, càpsules i conduccions vítries que defineixen un paisatge de formes orgàniques. L'aigua circula permanentment per l'interior la instal·lació, on entra en interacció amb el petroli i la llet, talment es tractés d'una performance interpretada per materials. El moviment que acciona l'aigua serà ocasionat per la força de la gravetat, així com auxiliat amb l'acció de bombes d'aigua i vàlvules controlades per microprocessadors PLC.

LLIM s'acompanya d'una publicació que es distribuirà des del mateix espai expositiu i que desplega una narrativa que es compon amb diferents documents visuals i textuals i que han estat necessaris en el procés d'engendrar-se l'organisme.

La publicació inclou dues cartes: de Jane Da Mosto, científica mediambiental, directora de l'associació We Are Here Venice, amb què s'aborden problemàtiques associades amb la gestió del llim a la llacuna; i de Javier Peñafiel, artista visual, que reflexiona entorn de la noció de metabolisme tot referint-se a pràctiques artístiques i arquitectòniques que han tingut lloc anteriorment a la ciutat.

Lara Fluxà (Palma, 1985) treballa habitualment a partir d'elements amb poètica pròpia que li són propers, com l'aigua o el vidre. Llicenciada en Belles Arts i màster en Produccions Artístiques i Recerca per la Universitat de Barcelona, s'ha especialitzat en el tractament del vidre a partir de diferents cursos sobre vidre bufat a Segovia, Barcelona i la Bisbal. Les seves obres qüestionen la feblesa de l'equilibri dels ecosistemes.

L'artista va exposar per primera vegada, mitjançant l'estand de l'IEB, a la fira d'ARC0 2020, la més destacada de l'Estat espanyol. La seva obra s'incloïa en un projecte de comissariat que, seguint les bones pràctiques, va ser triat per concurs públic i amb un jurat expert i independent.

Ha col·laborat també amb institucions com el centre Lo Pati, la Fundació Joan Miró, la Fundació Felícia Fuster, la Capella de la Misericòrdia, el Museu d'Art Modern i Contemporani Es Baluard, el Casal Solleric de Palma, el Museu Marítim de Barcelona i l'Arts Santa Mònica.