La valenciana Film Symphony Orchestra (FSO), l’orquestra més cinematogràfica, torna a Mallorca amb la gira del seu nou espectacle. Amb un títol tan simbòlic com Fénix, que marca el ressorgiment d’una formació i un projecte que, lògicament, no ha pogut fer una gira en condicions durant la pandèmia. Amb Fénix, afortunadament, ja estan immersos en una gira de més de 60 concerts en 30 ciutats de l'Estat espanyol i també Portugal.
Així, el propers dies 8 i 9 d’abril, els amants de la música i de les bandes sonores cinematogràfiques tornen a tenir una cita ineludible a L'Auditorium de Palma, ja que la FSO, amb Constantino Martínez-Orts a la batuta, ens faran gaudir del seu nou espectacular show, proposant-nos una selecció de grans partitures de pel·lícules tan emblemàtiques com La vida és bella, Gladiator, Matrix, West Side Story, El Codi Da Vinci, La bella i la bèstia o El senyor dels anells, i de sèries tan populars com The Mandalorian o la mítica sintonia d'El equipo A. Una selecció que aplega obres (i estatuetes dels Òscars) de directors i compositors de la dimensió de -entre d’altres- Alan Silvestri, Hans Zimmer, Ennio Morricone, Bernard Hermann, Leonard Bernstein, Alfred Newman, Don Davis, Nicola Piovani, Alan Menken o Ludwig Göransson.
El repertori de Fénix ve avalat per moltes estatuetes d’Òscars: Alan Menken va rebre dos dels seus vuit per La Bella i la bèstia (millor cançó i millor banda sonora), La vida és bella va ser la guanyadora de la millor banda sonora de 1998 amb la composició de Nicola Piovani, l’any 2002 Leonard Bernstein va rebre el mateix premi per El senyor dels anells, qui ja havia rebut el guardó l’any 1961 per la magistral West Side Story.
També gaudirem de creacions d’altres gegants, com Hans Zimmer (10 cops nominat i amb una estatueta) i el seu Chevaliers de Sangreal de El Codi Da Vinci, a més d’una selecció de temes de Gladiator, o Ennio Morricone –un dels predilectes de la FSO- amb una suite d'Els Intocables de Elliot Ness.
Les novetats d’aquest nou espectacle continuen amb l’elegant Vals Lento de Fascinación, la suite de Polar Express d’Alan Silvestri, o Matrix, una nissaga que ara torna –com la FSO- amb una nova entrega i que evidentment va inspirar la orquestra fins i tot en el vestuari del seu director.
No faltaran tampoc els títols clàssics, com La Conquista del Oeste d’Alfred Newman, Ben-Hur de Miklos Rozsa o El Maravilloso Mundo del Circo de Dimitri Tiomkin o Molt soroll per a no res de Patrick Doyle.
I evidentment cal destacar la incorporació dels temes de les sèries televisives, que tanta rellevància han adquirit en aquests darrers temps, i molt més en el context de pandèmia. Fénix ens proposarà un recorregut per les sèries més emblemàtiques, com la mítica melodia de El Equipo A de Mike Post i Pete Carpenter, als temes de propostes tan recents com The Mandalorian de Ludwig Göransson (premi Emmy 2020 a la millor BSO) o Los Bridgerton de Kris Bowers, de la que podrem gaudir amb una suite que inclou els millors passatges de la seva banda sonora.
Aquests dos concerts consecutius tendran lloc el dies 8 i 9 d’abril a l’Auditorium de Palma.
El projecte de la Film Symphony Orchestra, a partir de la visió del valencià Constantino Martínez-Orts
Carismàtic i entusiasta, Constantino Martínez-Orts, el director de la FSO, marca indiscutiblement la personalitat de la orquestra amb la seva passió, les seves dots de comunicació i la seva filosofia. Compositor, director d’orquestra i divulgador musical especialitzat en música de cinema... és l’alma mater d’aquest projecte dedicat en exclusiva a les bandes sonores de pel·lícules. La seva interrelació amb el públic, les seves introduccions i comentaris sobre cada peça abans d'interpretar-la trenquen amb molts dels convencionalismes que atribuïm a una orquestra simfònica canònica i ortodoxa. Ho ratifiquen també les seves actuacions en espais no habituals per formacions de prop de 80 músics, com el Palau Sant Jordi de Barcelona, la Plaza de Toros de Las Ventas, el Palacio Vistalegre i o el Palacio de los Deportes de Madrid.
Tot encaminat un únic objectiu: descobrir al gran públic la música simfònica amb una enorme vocació didàctica i d’espectacle, com bé il·lustren les zones d’animació on els assistents poden fer-se fotos en un photocall amb figurants disfressats amb cosplay de Star Wars, per exemple.
